Manresa Desconeguda, 30 anys obrint portes

Hi ha un sentiment d’estupefacció que perdura trenta anys després. Com explica Raquel Valdenebro i encara recorden els seus companys d’aventures, «vam pensar que potser no vindria ningú» i la primera edició de les visites de la Manresa Desconeguda serien un fracàs. Era un matí de finals d’agost del 1996, els organitzadors feien temps al claustre del Museu de Manresa. «De cop, algú va treure el cap per la porta i ens va dir ‘ei, no es veu el final de la cua!’». Un èxit rotund que sempre més ha acompanyat la iniciativa.

L’antic col·legi Sant Ignasi, el carrer del Balç, els refugis de la Guerra Civil (Infants i Sant Domènec), el clavegueram del torrent dels Predicadors i les voltes i el campanar de la Seu. Era impossible fracassar amb aquest programa de visites, espais que encara avui en dia fascinen les manresanes i els manresans que tenen l’oportunitat de ficar-hi el nas. «El primer dia es donava la carpeta i el full de la primera visita, i la resta de la setmana, els altres fulls», recordava Marc Torras, arxiver i inventor del projecte, en una entrevista recent en aquest diari.

«La gent és molt educada, mai he tingut una mala experiència, i això que a vegades s’havien de fer esperes de fins a dues hores», reconeix Valdenebro, que actuar com a guia en nombroses ocasions i, també, ha participat com a ciutadana pel plaer de la descoberta. «Vaig ser incapaç de baixar per l’escala del passeig cap a les clavegueres», rememora en pensar en una de les propostes més agosarades que s’han dut a terme al llarg dels anys.

En canvi, sí que va haver de fer cames, i de quina manera, amb la visita a les voltes i el campanar de la Seu. «Els guies, aquell dia, vam acabar amb agulletes de pujar set, vuit, deu vegades» al capdamunt del temple gòtic. I nogensmenys inoblidable va ser «la visita a la Fàbrica Nova amb pluja ... tots anàvem amb paraigües perquè aleshores no hi havia la teulada». Anècdotes de tots els colors per una activitat que, com reconeix la guia i historiadora, és «molt agraïda». «On m’agradaria anar? A les masies antigues de Manresa», apunta.

LES VISITES MÉS (IN)ESPERADES

Fàbrica Nova, un forat negre accessible

El primer cop va ser 2003, l’any al qual pertany la fotografia adjacent. Després, s’ha pogut visitar en diferents ocasions. I mai deixa de sorprendre, perquè la Fàbrica Nova és el gran forat negre de l’urbanisme manresà i desperta molta curiositat. Fa més de dues dècades, la primera vegada que la Manresa Desconeguda va permetre els manresans entrar en aquest indret, hi havia persones que es van emocionar perquè hi havien treballat. La nau principal construïda el 1926 i inaugurada per Alfons XIII, els patis interiors i la guarderia van ser algunes de les àrees que van revelar els seus secrets als nou centenars i mig de curiosos que no es van perdre l’ocasió de ficar-hi el nas.

El carrer Sobrerroca es despulla

El carrer Sobrerroca i els interiors d’algunes cases van ser objecte de visita durant la Manresa Desconeguda del 2017. Unes 375 persones van poder veure molins d’oli centenaris, patis que escapen a la mirada aliena, tines, cellers, connexions inesperades entre edificis i escales per sota del nivell del carrer. Tota una experiència perquè no és gaire freqüent poder entrar a les cases dels altres. Per aquesta sana xafarderia humana, va ser tan grat posar els peus al saló de la casa on va viure l’alcalde Manuel Oms i de Prat, decorat amb pintures de l’artista Francesc Morell; i, també, a la casa senyorial del número 36 que data del segle XIX, amb sanefa de quatre barres a l’entrada.

Dies de vi i roses de l’Atlàntida

En la memòria de molts manresans encara hi ha un espai de nostàlgia reservat per a les cues que algunes pel·lícules de molta popularitat van provocar a la porta dels cinemes Atlàntida a finals dels anys 70 i principis dels 80, com E.T. Eren altres temps que l’agost passat van reviure amb la visita Del Catalunya a l’Atlàntida. Dos cinemes emblemàtics que, no cal dir-ho, també va ser un èxit de convocatòria.

L’Atlàntida va tancar a finals de l’estiu del 2012, però encara es pot entrar a tres de les quatre sales de les quals disposava el multicinemes del centre de la ciutat. En la visita que s’hi va dur a terme l’any passat, fins i tot es van vendre crispetes i begudes i es va recordar la darrera programació: Los Mercenarios 2, El legado de Bourne, Brave (aquesta també en català). Tot un viatge en el temps que es va poder reviure tant a les sales com als lavabos, el quiosc i, per tal que no hi faltés res, a la sala de màquines amb el vell projector.

Descobrint a peu cinc capelles des del Remei a Sant Pau

El Remei, Sant Andreu, Sant Marc, el Rapte i Sant Pau (a la foto): cinc capelles en una gloriosa jornada del 2004. Especialment significatiu va ser poder entrar a la capella gòtica del barri de Sant Pau, que data del 1308, ja que era de propietat privada i el seu accés estava vedat al públic. Mig miler de visitants, guiats pels Amics de l’Art Romànic del Bages, van fer una ruta que va ajudar a conèixer un patrimoni religiós de la capital bagenca molt més extens que no sembla i majoritàriament desconegut. Dues hores de ruta van ser l’esforç que va requerir viatjar per les capelles oblidades de la ciutat.

Hospitals que es veuen i altres que van desaparèixer

Els intangibles també han estat importants a vegades per transportar els visitants de la Manresa Desconeguda als espais del passat. El 2010, es va programar una ruta interessant pels hospitals medievals de la ciutat, dels quals en alguns casos no se’n conserva pràcticament res. Com el cas de l’hospital de Santa Llúcia, l’única resta del qual és la porta d’entrada de l’església construïda al costat. Per posar els espectadors en situació, es va entrar a la capella del Rapte, en record de l’estada de Sant Ignasi a l’esmentat establiment dedicat a Santa Llúcia. L’altre punt d’interès del recorregut va ser l’antic i venerable hospital de Sant Andreu, una institució local de primer ordre.

Subscriu-te per seguir llegint