Saltar al contingut principalSaltar al peu de pàgina

ART

El Cercle Artístic de Manresa dedica una retrospectiva a Rafael López Pozo: "vaig néixer com a pintor al menjador de casa"

El reconegut artista manresà mostra una selecció de quadres al local de l'entitat que va presidir als anys 80

Ja ens segueixes?Marca'ns com a mitjà preferit
Afegeix-nos a Google
Toni Mata i Riu

Toni Mata i Riu

Manresa

Rafael López Pozo va néixer com a pintor al menjador de casa seva, ha recordat avui en una deliciosa anècdota durant l'acte inaugural de l'exposició que li dedica el Cercle Artístic de Manresa, entitat que va presidir als anys 80. "Camins vers el realisme" mostra una selecció d'obres d'un creador nascut el 1940 a la capital bagenca que exhibeixen un "realisme intimista", en paraules de Joan Carrió, que ha glossat la figura de l'homenatjat davant l'absència de Dolors Mas, actual presidenta, perquè "ha sigut àvia i ha anat a Milà a fer costat a la seva filla". La mostra estarà oberta fins al 18 de setembre.

"Després de casar-me, vaig muntar un estudi al menjador, en un racó", ha rememorat l'artista: "podia tardar quinze dies o dos mesos, i sempre tenia el quadre allà parapetat. Una altra dona m'hauria engegat a dida". Però la Dolors Iniesta no: "soc pintor gràcies a ella", va declarar visiblement emocionat i agraint també el suport dels seus fills, l'Emili i la Marina.

Un crític va definir en una ocasió la pintura de López com "clàssica, però sempre diferent". Una sentència que revivia aquesta tarda mentre explicava com el quadre "Bol amb flors", un pastel que mostra una taula amb un gerro al damunt, és alhora un tema recurrent de la pràctica pictòrica i una proposta molt personal per les aplicacions que envolten la imatge central. Les figures femenines de "Cabells al vent", "Dolores" o "Fantasia" penetren en la mirada de l'espectador perseguint aquesta ambivalència.

"Hi ha obres creades per causalitat, que m'han trobat elles a mi", ha explicat en una sala d'exposicions plena a vessar. "A vegades, la pifies, i la tornes a pifiar, i al final surt l'obra", ha reconegut. L'art, ha afegit, "no el fem nosaltres, ell ens fa a nosaltres". I ha acompanyat la màxima amb una altra frase carregada de raó: "l'art és tot allò que la natura no pot fer per si mateixa; ella ens dona els elements, però fa falta la nostra mediació".

En el parlament de benvinguda i agraïment als assistents per la presència, Rafael López Pozo ha recordat que fa unes setmanes estava veient a la televisió la inauguració de la Torre de Jesucrist de la Sagrada Família i va escoltar una frase atribuïda a Gaudí plena de sentit. "Deia que a l'art, primer l'amor, i després la tècnica, i és cert que a vegades perdem el temps amb la tècnica, però l'ànima és molt important".

Subscriu-te per seguir llegint

Tracking Pixel Contents