Tres dies d'art amb vistes a Montserrat

Amb Montserrat de fons, la 7a edició del festival d'art Microscopies proposa nou obres efímeres entre el Camí Vell de Rajadell i el Pla de la Mina. Organitzat per l'Ajuntament de Manresa i El forn de la Calç - CACIS i amb Roser Oduber com a directora artística, l'indret escollit (un nexe entre la natura i el nou polígon industrial) acull des d'avui fins diumenge les obres de nou artistes, entre els quals la manresana Anna Crespo i els usuaris de L'art de viure d'Ampans.

El recorregut l'incia l'artista manresana amb un conjunt de lledoners morts pintats de daurat. L'obra, Palimpsest. Segona Vida, no és la primera en què Crespo treballa amb l'or: «M'agrada l'artificiositat de l'or», deia, «i veure com es transforma tot all`+o que ja no existeix, com el paisatge». A Crespo la segueixen uns altres manresans, els artistes de l'Art de Viure d'Ampans. La seva obra De l'arrel al cim, concebuda en forma de teles estampades amb fulles i plantes recollides al territori al capdamunt d'un turó, és un homenatge a la infraestructura per «recollir l'aigua dels rierols del Collbaix», com deia l'alcalde de Manresa Marc Aloy durant la presentació. Just al davant, mig dissimulada «perquè es continuï veient l'estructura», s'erigeix la instal·lació de Núria Valcells, Veig-Vaig, un pal de la llum en desús «que, amb teles que la mig amaguen, vol denunciar l'absurditat de la construcció».

Ja al Camí Vell de Rajadell, uns semàfors fets de menjadores de pollastre criden l'atenció: «És inútil el paisatge! És un cagarro! L'autopista és fantàstica!», clamava el seu ideari, Edgar Massegú. L'artista ha protagonitzat un autèntic espectacle: com a crítica a l'ordre establert, ha llançat el mòbil contra els semàfors: «Ara us toca a vosaltres». «Estem massa enganxats», se sentia entre el públic. D'altres, en canvi, pensaven que «tampoc hi perdria gaire».

El següent torn ha estat el d'Eduard Baulida que, fent sonar la seva shruty dins de la cabanya que li ha inspirat l'obra, recordava com, tot i que «no sempre ho veiem, depenem de la natura». La seva obra, Recontrafort, demostrava la dependència de l'home amb el paisatge: «No ens oblidem que estem en un entorn rural». Les paraules de María Giró continuaven el relat i, en una altra cabanya abandonada, l'artista imaginava a Possibles totes les possibilitats de les ruïnes. I de la destrucció a la construcció. Mercè Iglesias ha presentat unes escales que, penjades de les branques d'un arbre, «serveixen per alçar-se ben amunt». I és el que han fet ella i Baulida, estirats sota les fulles, mirant cap al cel.

Com també volaven les teles de Mònica Alonso a Mutatis Mutandis, una obra concebuda a partir «d'una ferida que vaig veure a l'escorça d'un arbre» i d'on n'ha sortit una exposició itinerant i una llarga brusa: «poseu-vos-la i exploreu quines són les vostres ferides», demanava al públic. Carles Gilabert Beltran ho ha provat: «la meva ferida és la transformació del barri», deia, tot i que, per a ell, també representava una possibilitat de canvi.

El punt final l'ha posat Marco Ranieri. Penjada de l'esquena, duia la seva proposta: Una recol·lecció de plantes medicinals. «L'estiu ha estat el més dur que hem tingut fins ara i només ha crescut Fonoll, Romaní i Farigola». Però això no és un impediment per l'activitat que, demà (11 h) oferirà al públic assistent.

Un total de nou Microscopies que, acompanyades per l'escultura permanent de Rufino Mesa, es podran veure fins diumenge. «Després les traurem», ha dit Oduber, per no interferir en el paisatge.

Les millors fotos del Microscopies 2026

Veure Galeria

Plantes aromàtiques per a tots els públics

Com a novetat, enguany el festival Microscopies ha programat una activitat per a tots els públics:«La muntanya fa olor d’estiu». A càrrec de Marco Ranieri, demà a les 11 del matí, el públic assistent podrà impregnar-se de l’olor de les plantes aromàtiques de la zona i aprendre de les seves qualitats medicinals. Una proposta per gaudir en família i que agradarà tant als més grans com als infants.

Nou obres efímeres

Palipsest. Segona Vida.

La manresana Anna Crespo Obiols és la primera obra de l’itinerari. La seva proposta és «artificiosa», segons l’artista: ha pintat els troncs morts de lledoners, «en un homenatge a la presó», de daurat per «fer-los lluïr» en una segona vida.

Veig-vaig

Un pal de la llum semi-dissimulat amb dues teles i una olivera al centre s’erigeix just a l’entrada de l’itinerari. «Permet reflexionar sobre el paisatge i fer evident com hi incidim:produint-lo i capitalitzant-lo», deia la Núria Valsells Niubó.

De l'arrel al cim

Ajudats per la directora del festival Roser Oduber, els usuaris de l’Art de Viure d’Ampans han trobat en una tècnica japonesa la inspiració pel seu art. El resultat? Les fulles del terreny, estampades en tela, baixen del cim d’un turó.

És inútil el paisatge

Vestit amb unes espardenyes i unes ulleres amb estampat de zebra, l’Edgar Massegú cridava a ple pulmó que «és inutil el paisatge». Darrere seu, «semàfors» demostraven com només es mira el paisatge quan està ordenat.

"Recontrafort"

Al so del shruty Eduard Baulida Estadella cantava «Recontrafort» dins de la cabanya que li ha inspirat el seu contrafort orgànic. La peça, però, no aguanta la casa «vull que sigui la persona la que vagi aquesta necessitat.

Possibles

La ruïna està plena de possibilitats i la María Giró Coll, ho sap. «És un exercici de resistència a l’abandonament». La seva obra, un cànon de lletres a les parets d’una casa abandonada, ho demostren. «És poesia del possible».

Memòria de la matèria

«Les escales són per mirar al cel», va dir ahir Mercè Iglesias Viñalonga. I, penjades d’un gran arbre amb Montserrat de fons, les seves escales s’enfilen a l’infinit. «Són imperfectes», continuava, «perquè formen part de la natura».

"Mutatis Mutandis"

«He viatjat a la India, Mongòlia i Austràlia amb les meves teles», explicava la Mònica Alonso Martín. L’obra, inspirada per una ferida a l’escorça d’un arbre, convida a parar un moment i reflexionar sobre quines són les pròpies ferides.

La muntanya té olor d'estiu

Marco Ranieri presentava ahir una peça que és molt més que una instal·lació: una caminada per recollir herbes aromàtiques i medicinals «per que tots ens impregnem de la seva olor».

Subscriu-te per seguir llegint