Una cinquantena de bateries i més dones que mai fan vibrar Manresa

Cinquanta-dos músics, quaranta-una bateries i més dones que mai. La Trobada de bateries de la Festa Major ha omplert aquest vespre la plaça Sant Domènec. "Els bateries som especials", ha dit Ernest Larroya, l'organitzador de l'esdeveniment.

L'actuació ha començat amb una obra de creació pròpia i, després d'interpretar Lonely day, de System of a Down, Larroya ha preguntat al públic: "Esteu tots bé?" La plaça, plena, ha respost amb una gran ovació.

Uns minuts abans de l'espectacle, tots els bateries s'han trobat pels premis anuals: baquetes Baart per a tots els assistents i un sorteig de vals per a la botiga de música Solans i diversos comerços digitals. "És un regal per a tothom qui ve i porta la seva bateria", ha explicat Larroya. Aquest any, n'han estat cinquanta-dos, entre els quals "més dones que mai" i quaranta-una bateries: "n'hi ha que es van alternant", ha apuntat l'organitzador. Entre els participants, n'hi havia de totes les edats: la Jana Puigrodon, de Pineda de Bages, en té set i, tot i que és la més jove de l'edició, ja en fa tres que hi participa "m'agrada perquè fem molt soroll", ha dit, rient. Tocant també a Manresa, Lluís Ferrer Trullols, de Barcelona, és el més gran d'enguany: en té seixanta-dos. Però, tot i les diferències entre els músics, "el bonic és que toquem tots a la una".

Des de In the end de Linking Park fins a Superestrella de l'Aitana, passant per Ordinary d'Alex Warren o La morocha de Luck Ra, les baquetes han fet un recorregut per la història de la música apte per a tots els públics - i gustos, és clar. "O us hi poseu o plego", increpava als presents Larroya, fent broma. Ajudat per Albert Mallorca, amic i col·laborador habitual d'aquest clàssic de la festa major "tot i que jo encara no soc dj. resident", deia Mallorca, Larroya organitzava el públic per fer un ritme conjunt. Després d'uns quants intents, ha arribat la vençuda i, amb un "tum tum, xas!" col·lectiu, Röcksie ha entrat en escena amb una versionada (i molt més alegre) Wonderwall.

L'eufòria s'ha desfermat amb Beat it, de Michael Jackson i, després d'una gran interpretació de part de Röcksie, Larroya ha dit allò que ningú volia sentir: "Estem acabant". A l'uníson, el públic va respondre amb un "no". Locked out of Heaven, de Bruno Mars (no com Sant Domènec, que estava al setè cel), ha donat pas a It's my life de Bon Jovi. El concert l'ha tancat l'everybody rock your body de Backstreet Boys seguit d'una gran batuda de baquetes. I, amb molt de soroll, Larroya, emocionat, donava les "gràcies a tots i totes, i fins a l'any que ve!"

Una Trobada per a totes les edats

Jana Puigrodon, la bateria més jove

"M'agrada perquè fem molt de soroll"

La Jana Puigrodon té set anys i ja en fa dos que toca la bateria. El que més li agrada d’aquest instrument és, precisament, "fer concerts". Com la Trobada que, ahir, es va celebrar a Sant Domènec. Per a ella, és la tercera en la que participa: "M’agrada perquè hi ha moltes bateries i perquè fem molt de soroll". Nascuda a Pineda de Bages, la vocació li ve de casa. "El papa també toca, a casa tenim tres bateries", explicava la més jove de l’edició d’enguany. Ahir, va fer-ho al costat del seu pare, però amb la seva bateria.

LLuís Ferrer, el bateria més gran

"La bateria és, per a mi, un company de vida"

Lluís Ferrer Trullols, "del barri de Sant Antoni, a Barcelona", ha deixat sis anys la capital per venir a la Trobada de bateries de Manresa. "Hi ha hagut edicions molt sonades", recorda, com la celebració del desè aniversari: "vam tocar amb músics com Gerard Quintana". Ferrer Trullols, és músic i va començar a tocar la bateria l’any 2000. "És un company de vida", diu, "i, en un grup, permet compartir projectes, il·lusions i fracsassos". Per a ell, la Trobada de bateries és "un moment on poder tocar tots a la una".

Subscriu-te per seguir llegint