El llibre antic busca el seu lloc en temps de precarietat i minipisos: "Els joves hi tenen interès, però també un poder adquisitiu més baix"

Primera parada, l’impossible. O gairebé. Sobre la taula, esperant destinació, un raríssim exemplar d’una primera edició de Cent anys de solitud, de Gabriel García Márquez. Traducció d’Avel·lí Artís-Gener, Tísner, tirada de tot just 3.000 exemplars i il·lustració de portada d’Àngel Jové. Per coronar la troballa, ni més ni menys que dedicatòria i firma, també en català, del Nobel colombià. ¿Preu de venda? 5.000 euros. Una minúcia al costat dels gairebé 10 milions de dòlars que es van arribar a pagar l’any 2020 per una còpia del First folio, de William Shakespeare, però una autèntica fortuna per a qualsevol jove de sou normal que fantasiegi amb una biblioteca ben assortida de rareses, primeres edicions i lleixes exquisides.

«La gent ja no té grans biblioteques, sinó un parell de prestatgeries. Els pisos són cada vegada més petits i tot és molt més car», constata Pablo Fernández, responsable de la llibreria Fictícia del mercat de Sant Antoni i propietari d’aquesta còpia de Cent anys de solitud que continua buscant companyia.

«A les noves generacions no els falten interessos, però tenen un poder adquisitiu molt més baix», apunta el president del Gremi de Llibreters de Vell, Erik Prats, en un intent per radiografiar un sector, el de la bibliomania i el col·leccionisme, que fa anys que clama per la renovació, el relleu generacional i l’entrada de nous públics. En aquest sentit, el 75è aniversari de la Fira del Llibre d’Ocasió Antic i Modern, que se celebrarà al passeig de Gràcia entre el 18 de setembre i el 4 d’octubre, es presenta com un aparador immillorable: un aniversari que permetrà portar a escena els reptes i contradiccions d’un món associat fins no fa gaire a les xifres astronòmiques i al comerç d’incunables i que es debat en l’actualitat entre les grans compres, el nou col·leccionisme i la desaparició de la classe mitjana.

Empobriment general

En el menú, des d’una primera edició de Mossegar-se la cua, de Manuel de Pedrolo (60 euros), fins a una còpia del segon poemari de Salvat-Papasseit, L’irradiador del port i les gavines (1.000 euros de no res), passant per un exemplar d’Alícia al país de les meravelles il·lustrat per Arthur Rackham (400 euros). «L’article de luxe continuarà tenint mercat perquè el ric continuarà sent ric, però tot el que va de la gamma mitjana cap avall està de caiguda. El que falla és el relleu generacional, perquè els que haurien d’haver entrat en el col·leccionisme car són els que ara tenen 40 o 50 anys, i no han pogut fer-ho perquè hi ha un empobriment general», assenyala Marçal Font, propietari de la llibreria Fènix de Badalona i vocal del Gremi de Llibreters de Vell.

La bretxa generacional també és clau. «Abans la gent conservava els llibres dels avantpassats. Ara surten moltes col·leccions perquè els nets venen la biblioteca dels avis o besavis: no tenen espai o no tenen vincle amb aquests llibres», indica Prats. «Ja no existeixen aquells grans col·leccionistes d’abans que compraven grans quantitats de llibres, però sí que trobem un públic jove que s’interessa pel llibre antic i hi dona valor de document», afegeix Fernández. ¿Les dades? Al mercat de Sant Antoni, fortí del col·leccionisme i els títols descatalogats, el nombre de paradistes es manté estable entorn dels 40 -abans de la reforma superava el centenar-. Hi ha 36 llibreries donades d’alta al Gremi de Llibreters de Vell. Les mateixes que fa un parell d’anys, però 10 menys que el 2014. En aquell moment, el llavors president del gremi, Albert Obradors, ja assenyalava un problema que amb el temps no ha fet més que cronificar-se. «No surten nous clients: aquella petita burgesia amb bagatge cultural que quan et portava a sopar a casa et mostrava orgullós la llibreria desapareix de mica en mica», es plany.

Deu anys després d’això, no només trontolla la demanda, sinó que també s’encongeix l’oferta. «Els pròxims anys moltes llibreries es donaran de baixa perquè els llibreters es jubilaran. Potser en quedarem unes vint-i-poques. I només de llibre antic moltes menys, perquè més de dos terços de les que hi ha són de segona mà», adverteix Prats. «El problema generacional a mi em preocupa relativament, perquè ara que la demanda és baixa, tenir una oferta molt més alta no té sentit. Hem d’anar amb el mercat», destaca el president del gremi. A Sant Antoni, sis de les quaranta parades de llibres que cada diumenge aixequen la persiana estan en traspàs. «El relleu hi serà, però s’ha de ser pacient i ensenyar», considera Prats.

«Els més joves tenen una mena de retorn a l’analogia, però no perquè els falti informació: són plenament digitals i descobreixen l’analogia com a fetitxe. Compren el llibre físic per les il·lustracions, perquè és antic o perquè és bonic, però sovint ja l’han llegit en PDF o en digital», detalla Font. Des de la parada Ficíticia, Pablo Fernández també ha detectat la irrupció d’«un tipus de col·leccionisme més jove» i interessat en revistes modernes, fanzins, cultura pop, material relacionat amb Harry Potter o Tolkien... «Són públics molt fidels i constants», apunta. «Tintín baixa perquè el col·leccionista de es va morint. Però tot el que està relacionat amb Pokémon puja d’una manera excepcional», diu Font.

Erik Prats, 30 anys acabats de fer i més de mitja dècada al capdavant d’Antigularia, se sorprèn recordant la gran quantitat de gent jove que li ha demanat aquest any llibres de Mercè Rodoreda i Josep Pla i deixa anar en la conversa el concepte «generació Ikea». «Es ven molt el llibre bonic, de decoració, el clàssic amb una edició cuidada», assenyala. Per això també el boom d’aquestes edicions especials amb talls tintats i filigranes diverses que fan furor entre els lectors de novel·la juvenil i de romàntica. Torna l’objecte i, per tant, les edicions una mica més cuidades. «Durant 20 o 30 anys es va perdre molt la idea del llibre ben fet. S’utilitzava mal paper, cola per no cosir... Tot cada vegada més barat i menys durador. Que torni la cura per l’objecte és una bona notícia», celebra Font.

Aquesta passió per l’objecte ha fet que el Mercat de Sant Antoni impulsés el premi Joves Col·leccionistes, que reconeix amb 500 euros joves de menys de 30 anys que presentin «una col·lecció excepcional, creada i organitzada amb criteri i passió». En la seva sisena edició, celebrada ara fa uns mesos, va guanyar la «magnífica» col·lecció de literatura del romanticisme i del segle XIX de Bruna Escolà, una jove música de 27 anys. A l’altre extrem, la constatació que les grans vendes són una cosa excepcional: «Abans potser venies un llibre i t’arreglava el mes; ara has de vendre moltes més peces petites», assenyala Prats.