Charlie Pee i el sexe nostre de cada dia

"No hi ha nens, oi?", va preguntar la Charlie Pee amb el monòleg a velocitat de creuer des de feia minuts. No, no n'hi havia cap. El públic va fer cas de les paraules de l'humorista en una entrevista publicada en aquest diari reclamant l'absència de criatures perquè, és clar, quan et poses la polla a la boca -la paraula i l'expressió no són una llicència poètica del periodista sinó la paraula i l'expressió explícites de l'artista- una vegada i una altra -continua essent vàlid l'avís- doncs convé que no hi hagi menors molt menors a la platea. No hi havia infants, però sí ganes (satisfetes) de riure i de deixar per un moment les multituds del carrer (bateries, circ, concerts, la Mostra a punt de caramel, ...) i gaudir de la Festa Major de Manresa al teatre.

La monologuista de Sabadell va repetir presència a Manresa amb la representació de "Pare nostre que estàs en el sostre", un títol paròdic per parlar de tot allò que et ve al cap quan intentes dormir i no hi ha manera de tancar els ulls. I, pel que es va veure dissabte al vespre al Conservatori, a la Pee l'amoïna molt el sexe -i el que no tenia: la culpa era del feminisme?-, sobretot des que es va veure en la necessitat d'escriure vint minuts sobre el tema per a un programa. Va començar a encadenar cites on li sobrava el pròleg d'anar a sopar per acumular material amb les experiències que, tal com relatava entre incrèdula, estupefacte, histriònica i profundament còmica, eren cadascuna pitjor que l'anterior. Fins que va arribar a la conclusió que el millor clau és el que et regales amb el teu 'ex' tres anys després de tallar. "Hi ha polles que són casa" (amb perdó).

Algun dia hem de veure a Manresa la Charlie Pee en un ambient de bar, amb l'escenari com a molt a un pam de terra, el públic a tocar, taules amb birres i gintònics i més a prop de mitjanit que de l'hora de sopar. L'espectacle que ha portat a la festa manresana no és una proposta feta de pauses, ironies i modulacions. Més aviat, el contrari. L'artista irromp en escena a ritme de "Wannabe" i pràcticament no treu el peu de l'accelerador durant més d'una hora. Ja ho diu ella que no pretén fer riure a cada minut sinó explicar què pensa quan "menja sostre". I a fe de Déu que ho aconsegueix. Amb desvergonyiment -massa tabús envolten la sexualitat encara avui en dia- i crítiques autoreferencials, Pee es fica el públic -uiii!- a la butxaca. En un espai del segle XIX, l'humorista va posar el dit a les nafres sexuals del XXI.

Subscriu-te per seguir llegint