Claret torna a viure la seva millor nit de l’any

Claret es troba entre Cervera, Solsona i Calaf. Són dotze cases on nou persones viuen tot l’any. Des de fa 110 anys que un camí el connecta amb Torà, que dona nom al municipi. Ara la carretera ja és asfaltada i cada final d’agost arriba un dels millors moments per descobrir-lo, és la “Vesprada de Claret” que organitza Territori de Masies.

L’activitat va començar divendres a la tarda amb una visita guiada a càrrec del Mario, un dels veïns. A Claret hi ha només una plaça i un carrer, així que la ruta va ser sobretot pels voltants. Es va passar pel Parc de les Olors que hi ha el poble i es va anar seguint per camps de blats segats i caminets perfumats de romaní.

Encara que hi hagi gent de la comarca que no el conegui, Claret és visitat a la primavera i l’estiu per ocellaires de tot Europa. L’empresa solsonina Photologistics hi té instal·lat un hide que és una alegria ornitològica. En un guaret hi ha un observatori amb un abeurador on s’aturen els ocells de la zona: el gafarró, el tallarol de garriga, el pardal roquer i a vegades el puput. “Es veu que també la merla blava”, explicava un veí.

El grup va passar pel corralot, un antic corral on es tancaven les ovelles ara convertit en un munt de pedres ennegrides. També van creuar-se amb les malles abandonades d’una antiga granja de perdius i van aturar la mirada en alzines i noguers centenaris. En les converses van emergir records de quan encara es comptava amb quarteres i quartans.

“Això que quan arribes amb cotxe sembla que això sigui un cul de rasa! Però és una altra cosa”, deia un dels que hi eren per primer cop.

El lloc més misteriós de tot va ser una balma sense nom on es poden trobar unes misterioses estalactites, n’hi ha unes que semblen el crani d’un ésser mitològic. No surten al Google Maps i segueixen formant part de la intimitat de Claret, un poble que fa tres anys va passar de la comarca de la Segarra al Solsonès. “Jo no hi he trobat cap diferència”, bromejava divendres un veí.

Celebrant els 1.000 anys

A aquest nucli també se n’hi diu Claret de Figuerola o Claret dels Pagesos. El primer document conegut que el menciona és de l'any 1026. El text fa referència al castell de Claret, avui només en queden algunes restes malmeses. Al poble celebren aquest any el seu mil·lenari i, potser per això, aquest divendres la trobada tenia un aire especial.

L’organitza cada any la cooperativa Territori de Masies que uneix 90 socis i que busca promoure la cultura pagesa dels pobles del baix Solsonès. Els tiquets que venien pel sopar estaven exhaurits i els que van apuntar-s’hi tard van haver de menjar pizza.

Unes 130 persones, en canvi, van poder provar el menú complet, tot procedent de la zona. L’amanida era de l’Hostal el Jaumet de Torà amb formatge del Miracle, el llom amb ametlles de l’Hostal de Pinós i el braç de gitano de l’Hostal Nou de Llobera.

Cantant des d’un balcó

El moment més bonic va arribar quan ja era fosc, amb el concert de Lídia Pujol. Aquesta cantautora barcelonina establerta a la Segarra té dècades d’experiència. Ha actuat en esglésies, monestirs i llocs inhòspits, però encara va sorprendre’s en fer-ho des del balcó d’una de les cases. Va interpretar-hi les primeres cançons a cappella, sense acompanyament.

Davant seu hi tenia les taules plenes de gent, espelmes i, a l’altre costat de la plaça, l’església on es diu missa dos cops l’any. “Cantar aquí és el millor regal de la meva vida com a cantant”, deia agraïda.

Pujol va combinar cançons del seu disc d’homenatge a la cantautora Cecilia (1948-1976) amb les peces de la Nova Cançó que enregistrarà aquest octubre. Va posar intel·ligència i passió per versionar Ovidi Montllor, Joan Manuel Serrat i un poema de Joan Margarit.

Va ser en una nit delicada sota la lluna plena, mentre qui l’escoltava bevia sucs i sidra Biolord de la Vall de Lord i ratafia claretana. O sigui, feta a Claret mateix.

Subscriu-te per seguir llegint