Els Mossos detenen dos saquejadors en una platja de Tarragona i un jutjat prohibeix que s’acostin al jaciment

Per primera vegada en una investigació dels Mossos d’Esquadra, un jutge ha dictat una ordre d’allunyament per a dos saquejadors del jaciment arqueològic que van espoliar. El lloc està ubicat al litoral de Tarragona i el jutjat del Vendrell va prendre la decisió després de constatar que un dels sospitosos era reincident, precisament per robar al mateix lloc l’octubre passat.

El 24 d’agost, a primera hora de la tarda, els Mossos van detenir in fraganti en una cala de la costa de Tarragona dos homes de 48 i 44 anys, acusats d’un delicte contra el patrimoni històric. Venien de la zona de Castelló i van ser sorpresos per agents de la Policia Marítima, de Seguretat Ciutadana i dels especialistes en patrimoni històric de la Divisió d’Investigació Criminal dels Mossos quan feien prospeccions il·legals del fons marí en aquesta platja, considerada d’alt interès arqueològic.

Un testimoni va avisar de la presència dels sospitosos i els agents van trobar un d’ells mar endins i l’altre a prop del vehicle en el qual havien arribat a la zona. Anaven equipats amb vestits de neoprè, eines per aspirar el fons marí i detectors de metalls. Havien obtingut un botí de 58 monedes i algunes peces de joieria.

Antecedents de fa mig any

Es dona la circumstància que un dels sospitosos va ser detingut, també in fraganti, el 28 d’octubre de l’any passat mentre saquejava el fons marí de la mateixa cala de Tarragona. Llavors l’arrestat, junt amb un altre sospitós, va aconseguir treure del mar anells, 46 monedes, un escut de coure i altres metalls que podrien tenir valor arqueològic.

Per això, el jutjat del Vendrell, que va rebre els dos detinguts el 24 d’agost, va dictar una mesura poc habitual en aquests casos: una ordre d’allunyament de la platja on es troba aquest jaciment arqueològic. Si els dos sospitosos tornen a aquesta cala, cometran un delicte de trencament de mesura judicial. Segons fonts policials, és la primera vegada que es pren aquesta decisió en una investigació dels Mossos i pot establir un precedent per garantir la preservació d’un espai arqueològic protegit.

L’octubre passat, a partir de la informació dels Mossos que en aquesta platja hi podia haver una embarcació enfonsada no documentada, el Centre d’Arqueologia Subaquàtica de Catalunya (CASC) va iniciar un estudi científic de la zona per determinar-ne l’antiguitat i valor patrimonial.

Més col·laboració

En declaracions a EL PERIÓDICO, els especialistes en patrimoni històric de la Divisió d’Investigació Criminal (DIC), expliquen quecada vegada hi ha «més conscienciació» sobre aquest tipus d’espolis i fins i tot, afegeix, que hi ha ciutadans que avisen quan sorprenen una altra persona a en la naturalesa utilitzant un detector de metalls, ja que està prohibit.

Un espoliador que utilitza un detector en un jaciment pot ser acusat d’un delicte de furt agreujat, ja que no es pot treure cap objecte tret que ho facin arqueòlegs professionals amb els permisos en regla. Junt amb una denúncia penal, se’ls pot obrir un expedient sancionador administratiu. El Departament de Cultura és el que decideix aquestes multes seguint la legislació sobre patrimoni històric vigent, que van des dels 6.000 euros per a les més lleus fins als 900.000 euros per a les més greus, com l’espoli sistemàtic, la destrucció deliberada de jaciments o la comercialització internacional il·lícita.

Precisament, la majoria d’actuacions de la unitat de patrimoni històric dels Mossos es produeixen després que altres unitats del cos, com la Policia Marítima, Medi Ambient o Seguretat Ciutadana, així com els Agents Rurals, que tenen més efectius sobre el terreny, alertin d’un possible espoli de jaciments. També estan molt pendents de les xarxes, les plataformes de compravenda de segona mà, les cases de subhastes i webs específiques d’objectes patrimonials i històrics. Gràcies a un ciberpatrullatge, intenten detectar si alguna peça prové d’algun saqueig.

Tres perfils

Els investigadors de patrimoni històric expliquen que monitoren aquestes xarxes, plataformes, fires d’antiguitats i mercats de segona mà a la recerca d’objectes que es venen i que provenen d’espolis. Alguns anuncis ja indiquen que l’article «s’ha extret del subsol» per donar-li més valor, cosa que ofereix una pista als investigadors.

Els agents han detectat tres perfils de venedors: els ocasionals, que es desprenen d’objectes que poden ser part d’una herència; els professionals, que utilitzen aquests canals per comprar i vendre aprofitant el mercat internacional; i altres usuaris que utilitzen xarxes clandestines, més difícils de rastrejar, i que es dediquen a objectes històrics més importants. Trobar aquests últims requereix investigacions complexes, amb col·laboració internacional, que poden durar mesos.

A més, els Mossos afegeixen que en el 80% dels casos interactuen amb persones que desconeixen la normativa i treuen un objecte d’un jaciment o venen articles del patrimoni familiar sense saber que ha sigut espoliat, tot i que sigui anys enrere, i pertany a l’Estat. La policia també fa una tasca d’anàlisi important, fins i tot estudiant la terra i la sorra dels jaciments gràcies a la policia científica, per determinar si la peça va ser extreta recentment o bé fa «30 anys pel seu avi», com argumenta algun venedor.

En aquest sentit, la unitat de patrimoni històric remarca que aquesta anàlisi científica ajuda molt en els casos dels jaciments subaquàtics pel tema de l’oxidació dels objectes. Precisament, aquest tipus d’espolis sota el mar són dels que més han crescut en els últims anys a Catalunya. Pel que fa als terrestres, els Mossos han intervingut en més d’una trentena des del 2024.

L’espoliador altruista

Entre el 2020 i el 2022, un jubilat va recórrer tres jaciments arqueològics del Baix Llobregat i bona part dels objectes que hi trobava, com ara monedes i altres peces d’interès històric, els lliurava sense ànim de lucre a un museu de la seva localitat de residència. Lluny d’advertir-lo que estava cometent una il·legalitat en espoliar aquests indrets, el museu se’ls quedava i els exposava. En total va arribar a portar unes 400 peces des del segle XVI fins a la Guerra Civil.

Els Mossos d’Esquadra van descobrir aquesta activitat després que l’home trobés una granada de mà en la naturalesa i avisés el telèfon 112 d’emergències. Quan els especialistes en Patrimoni Històric de la Divisió d’Investigació Criminal (DIC) van voler saber d’on havia sortit l’explosiu, el jubilat els va explicar la seva activitat als jaciments amb un detector de metalls. Al ser denunciat, l’home va afirmar que desconeixia que aquesta activitat estigués prohibida.