Los Diablos fan vibrar Manresa

Poca broma amb el pacte mefistofèlic de Los Diablos amb el públic de Manresa. Poca broma. Agustín Ramírez i la banda han fet vibrar la platea del Teatre Conservatori avui a la tarda en la primera de les dues actuacions que l’emblemàtic grup de pop-rock nascut a finals dels 60 celebra a Manresa per la Festa Major. Sobre l’escenari, el cantant de gairebé 78 anys ha exhibit carisma, energia i experiència, i a les butaques el públic ha demostrat que se sap les lletres d’un repertori que han escoltat centenars de vegades al llarg de més de mig segle de trajectòria compartida. A la festa no li ha faltat ni una conga final carregada de bones vibracions.

Es veu que l’envelat que temps era temps es muntava a Manresa per la gran festa ciutadana tenia fama entre els grups musicals per la seva capacitat. «Veníem i provàvem els equips nous perquè si sonava bé a Manresa sonaria bé a qualsevol lloc», ha explicat Ramírez enmig d’un concert farcit de cançons tan reconegudes com "Un rayo de sol", "Rosana", "Oh, oh, July" i "Acalorado", aquesta darrera precedida per l’exhibició d’un gran ventall, peça d’attrezzo còmica, però molt representativa de la coreografia de vanos que els concurrents han executat de principi per apaivagar la xafogor, tot i la presència durant tot el cap de setmana al Conservatori d’uns ventiladors de grans dimensions.

Cada tema de Los Diablos és un viatge a una època i a uns amics, a músics i fans, a l’alegria de viure i fer gaudir la gent des de l’escenari. Més acostumats a les pistes de ball, ni Ramírez ni el quartet que el va acompanyar -Jordi Griso (teclats), Iñaki Rodríguez (bateria), Marc Puntí (guitarra) i Juan Antonio López (guitarra i baix)- s'han rendit a l’evidència d’un Conservatori poc apte a les ballaruques i han fet aixecar els espectadors en més d’una ocasió, fins a la corrua final per la platea al ritme d’un medley de grans èxits.

Los Diablos són sincers quan canten que sense el públic res no té sentit. I sense tots aquells que els han acompanyat al llarg dels anys. Especial i emotiva ha estat la interpretació de "Help (Ayúdame)", un ritual en honor als enyorats Tony Ronald i Amado Jaén. També han tingut una dedicatòria per a dues amigues com la Jeanette, amb el "Soy rebelde", i la Maria Jesús, coneguda sobretot pel seu acordió. Ha estat un dels moments de la vetllada veure la platea fent els gestos inconfusibles dels Pajaritos.

Los Diablos són història vida de la música espanyola i encara tenen molta corda. Una història que es pot llegir en el llibre "El mundo las vueltas que da" que ha editat el segell manresà Parcir Edicions Selectes, firmat per Ramírez.

Subscriu-te per seguir llegint