Futurs ‘best-sellers’ amb oligarques russos, la màfia calabresa i futurs distòpics

Es va acomiadar la campanya d’estiu amb el discret canvi d’escuderia de Milena Busquets, autora que deixa Anagrama per anar-se’n, o més aviat tornar, a Lumen, i arrenca la rentrée amb ball de cadires i un sucós mercat de fitxatges. El que crida més l’atenció, sens dubte, és el de Patrick Radden Keefe, superestrella del periodisme d’investigació que després de publicar tota la seva obra en castellà a Reservoir Books (Random House) s’estrena ara a Seix Barral (Planeta) amb El hijo del oligarca, una fascinant història d’opulència, addicció als diners i corrupció al Londres contemporani que, aquí no hi ha canvis, Edicions del Periscopi continuarà publicant en català.

Més novetats. Roberto Saviano, fins ara a Anagrama, debuta a Alfaguara amb Mi amor no muere, novel·la basada en la història real de Rosella Casini i Francesco Frisina, si fa no fa com els Romeo i Julieta calabresos; Andrea Abreu canvia d’escala sis anys després de Panza de burro amb Pajaritos preñados, la seva estrena a Anagrama; i Lizzy Stewart, que va impactar amb la novel·la gràfica Alison, salta d’Errata Naturae a Lumen amb La ruina. En català, Joan Miquel Oliver també fa les maletes per mudar-se de L’Altra, on va publicar les seves tres últimes novel·les, a La Magrana, segell en què el mallorquí debuta amb La vida no són matemàtiques.

Bona anyada per als veterans amb solera: Ian McEwan viatja al futur amb la distòpica i juganera Lo que podemos saber (Anagrama); George Saunders es rendeix a Txékhov, Turguénev, Tolstoi i Gógol en Un baño en un estanque bajo la lluvia (Capitán Swing); Éric Vuillard s’atreveix amb la brevíssima i llegendària vida de Billy el Nen en Los desesperados (Tusquets); Ali Smith continua explorant les disfuncions de les societats contemporànies a Glifo (Nórdica), i Peter Stamm s’endinsa en la seva metòdica dissecció de la fragilitat humana a Quan cau la nit (Quaderns Crema / Acantilado).

Al seu voltant, un bon grapat d’autors amb segell de clàssics. Hi tenim Tatiana Tîbuleac, que busca replicar l’impacte de L’estiu que la mare va tenir els ulls verds amb Quan siguis feliç, ataca tu primer (Àmsterdam/Impedimenta); David Szalay, guanyador de l’últim Booker amb la sensacional i torbadora La carne (Feltrinelli); Nathacha Appanah, finalista del Goncourt amb les històries de violència entrellaçades de La noche en el corazón (AdN), i Douglas Stuart, superdotat explorador d’abismes familiars i fractures socials a John, fill d’en John (Edicions de 1984 / Random House).

Al cim del ‘best-seller’

Torna E. L. James, l’autora que va batre tots els rècords amb Cinquanta ombres d’en Grey, i ho fa amb un romanç ectoplasmàtic, Tierra de fantasmas (Grijalbo), que no trigarà gaire a regnar la llista dels més venuts. La britànica haurà d’enfrontar-se amb Camilla Läckberg, embarcada de nou en territori Fjällbacka amb El llanto de los muertos (Planeta), i sobretot amb l’omnipresent Freida McFadden, protagonista per partida doble amb La inquilina i El divorci (Rosa dels Vents / Suma de Letras). També hi tenim Danielle Steel, de tornada a les llibreries amb Un baile en Versalles (Plaza & Janés) per continuar reivindicant-se com l’autora viva que més llibres ha venut.

Contra la maledicció dels Nobel, la que assegura que no són gaires els guanyadors que aconsegueixen produir una obra decent després de ser distingits, es rebel·len Jon Fosse i Peter Handke. El noruec torna a les llibreries amb Hotel Vaim (Random House / Galaxia Gutenberg), segona entrega d’una trilogia metafísica ambientada al poble fictici de Vaim, i l’austríac firma a La balada de l’últim hoste (Aliança), una vaporosa reflexió sobre el pas del temps. Mia Couto, etern candidat a un premi que insisteix a passar-li de llarg, explora l’impacte de la Primera Guerra Mundial a Moçambic en l’obra La ceguesa del riu (Periscopi/Alfaguara), mentre que potencials guanyadors com el búlgar Gueorgui Gospodínov es retroben amb els seus orígens per obra i gràcia de Física de la tristesa (Periscopi), que s’ha publicat per primera vegada en català.

Pocs llibres han rebut tanta atenció i tants elogis com Lázár (Salamandra), saga familiar èpica i traumàtica amb què el joveníssim suís Nelio Biedermann, 23 anyets de no res, ha sigut comparat amb el Thomas Mann d’Els Buddenbrook. Poca broma. També es vesteixen d’estrena Pedro Almodóvar, que firma amb El hombre que solo escribía en los aviones (Reservoir Books) la seva primera novel·la, i Eduard Sola, guionista de Casa en flames i autor d’El niu (La Campana / Ediciones B), debut narratiu fet de buits, cicatrius i culpes arrossegades durant dècades. Això de Laila Lalami no és tant un debut com un deute pendent, ja que El hotel de los sueños (Sexto Piso) serà la seva primera novel·la que es tradueix al castellà. A qui no s’ha de perdre la pista és a Raquel Zas: la seva primera novel·la, Los años secos (Temas de Hoy), explora la sexualitat en l’era dels buits emocionals.

A l’espera que el 75è aniversari del premi Planeta coroni a l’octubre al nou rei del best-seller espanyol, l’agenda es presenta la mar de disputada: Arturo Pérez Reverte es trasllada a Sicília amb La hipótesis más peligrosa (Alfaguara); Dolores Redondo reprèn les aventures de la psicòloga forense Nash Elizondo a Totes les nits, totes les ciutats (Columna/Destino); Paloma Sánchez-Garnica viatja a Nova York per retratar amb Un hombre de honor (Planeta) les convulsions de 1968, i Alana S. Portero torna, tres anys després del fenomen La mala costumbre, amb Cosamala (Seix Barral), una novel·la gòtica amb vista a la Guerra Civil. Des Belfast a la Costa del Sol, Carmen Mola continua sembrant el pànic a Los huérfanos (Planeta), un títol que podria haver firmat (de fet, ho va fer, tot i que amb diminutiu) el gran Santiago Lorenzo, fabulador prèmium de les misèries castisses feliçment recuperat amb l’obra Contenta (Blackie Books).

Estirant el fil de la ciència-ficció i la distopia, la rentrée catalana estarà marcada per El preu de néixer (Proa), novel·la amb què Laura Gost imagina una societat en què cada naixement ha d’anar aparellat a una mort; i Sempre és massa tard (L’Altra), en la qual l’editor i escriptor Ramon Mas tempteja la "ciència-ficció de proximitat" amb una història d’escletxes temporals i famílies fetes miques. El debut de l’actriu i dramaturga Cristina Genebat amb Sorra (La Magrana); els relats negrocriminals que Lluís Llort ha amagat a Short (Clandestina/Crims.cat); la tornada de Maria Climent amb Punt de no retorn (L’Altra), una foto finish de la maternitat i les relacions de parella; i els amors tortuosos i fantasmals de Berta Creus a Mons on trobar-te (Males Herbes) animen una tornada a l’escola per on també passaran autors com, per exemple, Ester Invernon, Martí Gironell, Eva Comas-Arnal i Care Santos, entre d’altres.

Les memòries de Lena Dunham, Famesick (Debate), encapçalen un gran grup memorialístic en el qual es poden encabir des de les afilades reflexions d’Agustín Fernández Mallo (El ángel de la intel·ligència artificial, Galaxia Gutenberg) fins al llibre que Charles Spencer ha escrit sobre la seva germana Lady Di (El canto del cisne, Plaza & Janés).