Entrem a les obres de l’estadi que Shakira aixecarà a Madrid per tancar la seva gira mundial: «Marcarà el futur»

Shakira obrirà el seu particular Macondo en 18 dies al sud de Madrud. I, tot i que l’Iberdrola Music encara sigui un puzle a mig muntar, compte, ja pot intuir-se l’univers que desplegarà. Allà on Loba, Te felicito, Inevitable, La tortura i Suerte sonaran, les grades ja estan prenent forma. Queden tres setmanes i, des de dins, entre ferros i grues, el repte impressiona: no només estan aixecant un escenari, sinó una ciutat temporal. «Treballem en això des de principis d’agost. Hi ha gent que pensa que fer això és impossible, però som bons. No cal ser alemanys o anglesos per tirar endavant projectes així. Sabem encarar-los amb rigor i responsabilitat», assegura Pino Sagliocco, promotor musical i president de Live Nation a Espanya. I remarca taxativa: «El somni de Macondo es farà realitat ben aviat».

El seu cor serà l’Estadi Shakira, una estructura efímera concebuda per rebre 50.000 persones per nit i dissenyada per Bjarke Ingels Group (BIG), l’estudi darrere del recinte temporal que Adele va encarregar per a Munic: «Fa 48 anys que estic en aquesta professió i mai m’havia enfrontat a un desafiament d’aquestes dimensions. És la primera residència que Espanya acollirà. És cert que ja se n’han fet d’altres a nivell mundial, però aquesta sorprendrà. Em sento molt orgullós. Això és molt més que un estadi. marcarà el futur. El que més m’agrada del projecte és el tribut a la comunitat llatina. En moments de polarització, la cultura ens uneix». El parc temàtic, que ocuparà 150.000 metres quadrats, està dissenyat per elevar l’experiència del públic: comptarà amb una infraestructura prèmium que busca garantir la qualitat de visió més gran i so.

El calendari s’ha engreixat des que es van revelar les primeres dates el març passat. Primer, van ser sis concerts. Després, nou. I ara, 12: 18, 19, 20, 25, 26 i 27 de setembre i 2, 3, 4, 9, 10 i 11 d’octubre. Quatre caps de setmana que, si freguen el ple, mouran prop de 600.000 persones pel sud de Madrid. Vuit anys després de la seva última gira per Espanya, Shakira ha triat la capital per tancar aquesta etapa de Les Dones Ya No Lloran World Tour amb una fórmula inèdita aquí. «Volem arrencar ja i que tot vagi genial. Igual hi ha tanta demanda que Shakira decideix ampliar», apunta el promotor. L’èxit, és clar, també pressiona: cada nova data ha fet encara més gran una obra que va néixer ja descomunal.

Perquè Macondo Park no serà només l’avantsala del concert. Al voltant de l’estadi hi haurà vuit espais dedicats a la moda, el cine, la gastronomia, l’art... Estaran units per camins de colors que desembocaran en una plaça central presidida per l’arbre de la vida. I cada un tindrà programació pròpia i el públic podrà entrar des del migdia. Hi haurà fins i tot una àrea infantil, Macondito, amb possibles visites escolars entre setmana. La intenció és que tot respiri cultura llatina sense convertir-se en una successió de carpes patrocinades. «Shakira ho ha dirigit tot. L’homenatge a la seva terra compta amb el seu compromís. Ha volgut fer alguna cosa especial, està ficada de ple», assegura Pino. Per això l’artista no aparegui només com a cap de cartell, sinó com la persona que ha traçat el seu concepte.

Picabaralla política

La residència tancarà una gira que ha visitat 17 països i que ha recaptat 421 milions de dòlars: va arrencar l’11 de febrer del 2025 a Rio de Janeiro i, per liquidar-la amb magnificència, 19 mesos després, l’artista ha organitzat el seu propi Neverland. No serà un festival a l’ús. L’objectiu és estirar la jornada amb activitats que, sota el nom Es Latina, atraguin milers de persones. D’aquesta manera, el públic anirà arribant de forma progressiva al recinte, evitant així les aglomeracions que solen produir-se tant a l’inici com al final: «Cap concert serà igual a l’anterior, hi haurà sorpreses diàriament. Cada persona viurà un moment únic». L’oferta té així una segona funció, bastant menys poètica: evitar que 50.000 ànimes arribin i marxin alhora.

Aquí hi ha la part menys màgica de Macondo. L’Iberdrola Music arrossega crítiques per la mobilitat i l’ impacte dels macroesdeveniments sobre Villaverde. Al març, el delegat del Govern a Madrid, Francisco Martín, va demanar a José Luis Martínez-Almeida que no autoritzés concentracions massives al recinte i va recordar el que va passar amb Harry Styles el 2023: «Han de prendre’s seriosament la seguretat dels assistents als grans esdeveniments a la Comunitat. No pot ser que ara estiguin facilitant que l’espai, on ells mateixos van dir que no es podien celebrar esdeveniments de fenomen fan, aculli una sèrie de concerts que tenen exactament aquestes característiques». L’ajuntament va respondre acusant-lo de voler «boicotejar la ciutat». Ara, el debat s’ha desplaçat al com: el dispositiu preveu controls de soroll, pantalles acústiques, més senyalització i una sortida esglaonada.

Marcar el camí

La promotora va estudiar la possibilitat de celebrar la residència de Shakira a Catalunya, però no va trobar un lloc que encaixés amb l’escala del projecte. «A Barcelona no vam trobar l’espai adequat. Madrid ens ha donat tranquil·litat en aquest sentit. És més llatina que mai. Espero que aquest projecte marqui el camí i, en el futur, qui sap, pugui plantejar-se en diferents ciutats. És una altra manera de viure la música», puntualitza Pino. L’ambició va per aquí: que Macondo Park no sigui només una raresa construïda per a 12 nits, sinó una prova de concepte. Una residència capaç de convertir un descampat en destí. Si funciona, haurà obert una porta. Si falla, l’escala farà difícil amagar les costures.

Per ara, no obstant, no hi ha realisme màgic. Hi ha obra. Hi ha estructures i pavellons pendents. Hi ha un rellotge corrent cap al 18 de setembre, quan tot haurà de deixar de semblar un projecte i començar a funcionar com una ciutat. Després arribaran els llums, els arbres, les pantalles... i aquest Macondo que Shakira vol plantar durant un mes a Villaverde. «Mai l’he vist tan feliç. Està amb moltes ganes. Sempre ha sentit Espanya la seva terra», conclou Pino. Potser, per això, ha triat acabar aquí aquesta etapa aixecant una cosa que no existia: el seu propi estadi. Dissabte encara era un enorme esquelet. En menys de tres setmanes haurà de rugir. I, amb 50.000 persones al davant, compte, ja no hi haurà cap pla que valgui.