Saltar al contingut principalSaltar al peu de pàgina

Mont Plans interpreta a la Flyhard el testimoni de famílies de bebès robats

Escrita per Òscar Constantí i sota la direcció de Xavier Albertí, l’obra «Innocència i desig» s’estrena aquest 22 d’octubre a la sala barcelonina

Montse Esteve, Manel Barceló i l’actriu artesenca formen l'elenc

Mont Plans, actriu artesenca i una de les protagonistes de l’obra «Innocència i desig»

Mont Plans, actriu artesenca i una de les protagonistes de l’obra «Innocència i desig» / Sergi Panizo / Sala Flyhard

Ja ens segueixes?Marca'ns com a mitjà preferit
Afegeix-nos a Google
Mar Peñarroja Paz

Mar Peñarroja Paz

Manresa

«Una obra política i compromesa». Així defineix l'artesenca Mont Plans (1948), Premi Cultura el 2021, Innocència i desig, que s’estrenarà a la sala Flyhard de Barcelona el pròxim 22 d'octubre. Escrita per Òscar Constantí Bosch i sota la direcció de l’exdirector del Teatre Nacional de Catalunya Xavier Albertí, «només som tres a escena», continua l’actriu a qui Manel Barceló i Montse Esteve acompanyaran dalt de l’escenari.

Innocència i desig narra la història de la Lola, una comunista, ara ja gran, a qui li van robar el fill en una presó a principis del segle XX. L’obra, «molt compromesa», continua l’actriu, denuncia l’escàndol del robatori de nadons, una pràctica prou comuna durant el règim franquista. Basada en fets reals, per a escriure el guió, Òscar Constantí s’ha basat en els testimonis recollits per l’Associació SOS Bebès robats Catalunya, coneguda popularment a Barcelona com l’Associació de les ‘Mares de la plaça Sant Jaume’. «L’Òscar Constantí les ha seguit de prop i fins fa molt poc», explica Mont Plans; i d’aquest interès i necessitat d’explicar i (potser) reparar una injustícia, n’ha nascut Innocència i desig.

«T’estem buscant»

Presidida per Adelina Ruiz, des de l’Associació SOS bebès robats de Catalunya, el 2017 es va llançar la campanya «Et busco. T’estem buscant», una iniciativa que va tenir un gran ressò mediàtic i que volia donar visibilitat a una tragèdia compartida per les tres-centes famílies a qui, entre els anys quaranta i noranta, els van robar els fills.

Òscar Constantí ha seguit la feina de les Mares de la plaça Sant Jaume per escriure l’obra

Ruiz, la presidenta, també és mare de bebès robats. A ella, li van prendre les seves dues filles bessones el dia en què van néixer, l’11 de desembre de 1980. Com a moltes de les famílies en aquesta mateixa situació, que havia mort. La Dolores Pimienta i el seu fill Manuel en són un altre exemple. «Ve la infermera i et diu que el teu nen ha mort i llavors li dic ‘Com? Què em diu? Si jo l’he vist bé!’. I em diu ‘Doncs ha mort, ha mort. Ja li hem donat sepultura, vostè no es preocupi de res perquè ja està enterrat», explicava la mare a TV3 l’any «És un fenomen que ha quedat sempre molt amagat», assegura l’actriu, i que, a finals d’octubre, Manel Barceló i Montse Esteve, juntament amb l’artesenca Mont Plans, posaran en escena. «No sé ni si estic fent teatre», confessa Mont Plans.

L’obra, que es podrà veure fins des del 22 d'octubre fins al 27 de desembre, busca contribuir a denunciar aquest fenomen: «Cal que la gent ho conegui, que es parli de tot el que va passar», afegeix. I la Flyhard serà l’encarregada de fer-ne d’altaveu. «És una sala petita on, el que veus, ho sents com si ho visquessis», diu l’actriu. Aquesta proximitat, «a la qual no tothom està acostumat», continua, «fa que el públic passi de ser espectador a partícip» i, potser, a causar l’impacte que busquen les mares de la plaça Sant Jaume. «Portem al teatre un fet històric», que, esperen, tingui ressò.

Subscriu-te per seguir llegint

Tracking Pixel Contents