Saltar al contingut principalSaltar al peu de pàgina

TEATRE

No deixeu mai de programar en Pera

El popular actor mataroní Joan Pera va fer dues funcions de l’espectacle «L’auca del senyor Pera» al Teatre Conservatori, en una nova mostra del vincle entre l’intèrpret i la capital bagenca

Joan Pera va recordar i compartir anècdotes i vivències personals

Joan Pera va recordar i compartir anècdotes i vivències personals / MIREIA ARSO

Ja ens segueixes?Marca'ns com a mitjà preferit
Afegeix-nos a Google
Assumpta Pérez Treviño

Assumpta Pérez Treviño

Manresa

Per molts anys, Joan Pera estigui present a la Festa Major de Manresa, ja és tant tradició com el castell de focs, els gegants o el correfoc. Certament, ja és esperada i entranyable la visita de l’actor als escenaris manresans i mostrant una bona forma escènica al Teatre Conservatori.

"L'auca del senyor Pera", sota la direcció de Daniel Anglès, és un viatge biogràfic i anecdotari de la vida de l’actor mataroní. Peripècies, jocs de paraules amarats de simpatia que ben aviat va trobar la complicitat del públic; un passeig nostàlgic i curiós amb un objectiu: entretenir.

Certa inspiració en Joan Capri i Miguel Gila, Pera va anar desgranant el seu particular viatge biogràfic, des del naixement, l’evolució de la seva història, entaula una conversa amb Déu; de pare anarquista, mare de Logronyo i ell que no volia ser català, amb un naixement força magre, en plena postguerra, la seva formació a una escola falangista, que si parlaven en català els rapaven al zero i que sempre li demanaven i ell mai sabia res; «qué sabe de los quebrados? Que estan rotos» i intentar sortir airós de la missió impossible de traduir "La vaca cega" de Joan Maragall al castellà. El seu pas per la mili, la tornada treballant a la botiga de la mare, la seva formació a l’Adrià Gual (actual Institut del Teatre) i els primers passos en el món de la interpretació, força rocambolesc: fent de gallina.

El to formal, però al mateix temps, empàtic i proper, en alguns punts íntim, converteix al públic, a banda de receptor de la història, en el còmplice d’aquesta i que en genera l’èmfasi total amb rialles i aplaudiments.

Els seus treballs amb Joan Capri i l’esperada i emotiva menció dels tretze anys amb Paco Moran i "La extraña pareja". Pera esmentava: en Paco era «moreno, verde aceituna». I jo blanquet llet de cabra. La veu en off que fa de Déu (reconegut senyor Marcel·lí) li diu que si vol que li digui alguna cosa i tan sols un dona-li les gràcies i digues-li que l’enyoro molt. Un instant de silenci trencat pels emotius aplaudiments del públic. El doblatge de Woody Allen i l’especial manera com el va conèixer juntament amb un «mentre no diguin el contrari, em quedaré una estona més».

"L’auca del senyor Pera" és un relat calaix de sastre, en alguns moments una mica erràtic i innconex, ben salvat per les taules de l’intèrpret. Joan Pera és incombustible. Públic dempeus i l’intèrpret, agraït va voler dir unes paraules perquè segueixin comptant amb ell per la Festa Major.

Subscriu-te per seguir llegint

Tracking Pixel Contents