Cinema | Vidas perfectas

Amistat enverinada

Anne Hathaway i Jessica Chastain brillen en aquest melodrama amb gotes de thriller

Vidas perfectas

Vidas perfectas / IMATGE PROMOCIONAL

Un dels grans problemes del cinema actual, i més en concret de la crítica, és que s’analitzen les coses amb un excés d’ambivalència: una pel·lícula és meravellosa, impagable i una obra mestra o, per contra, és un desastre, un nyap, una vergonya sense pal·liatius. I si bé de tant en tant apareixen films que permeten veredictes tan categòrics, en d’altres ocasions els barems basats en el tot o res són inservibles. Vidas perfectas és el perfecte exemple d’aquesta polarització. Les crítiques estan sent majoritàriament negatives i es basen, sobretot, en el dràstic canvi de to que fa la història a partir d’un determinat punt, passant del drama més o menys costumista al gran guinyol més desaforat. Dit d’una altra manera, comença com la crònica d’un veïnatge amb ressons del melodrama clàssic i després es torna una radiografia tèrbola de les relacions humanes amb ressons de Hitchcock i Chabrol, però passat pel filtre de l’era del True Crime. El resultat no és, efectivament, rodó, però si s’hagués estrenat als anys 90 s’hauria tingut la mateixa pietat amb ella que es va tenir, per exemple, amb thrillers divertits però previsibles com Mujer blanca soltera busca o Falsa seducción. Potser el problema és que té al capdavant dues magnífiques actrius guanyadores de l’Oscar, Anne Hathaway i Jessica Chastain, a les que s’exigeix que cada decisió creativa ratlli l’excel·lència sense matisos.

Dirigida per Benoît Delhomme i basada en una novel·la de Barbara Abel que ja va tenir una correcta adaptació francesa, Vidas perfectas és la història d’Alice i Celine, dues mares de família que són veïnes i molt amigues. Gràcies a la seva relació han après a sostenir els seus desiguals matrimonis i la constatació que la maternitat les ha convertit en mestresses de casa. Un dia qualsevol, el fill d’Alice mor en un tràgic accident i ella, devastada, no accepta el consol de ningú, ni tan sols de Celine. Però quan Alice torna a la vida social i semblar voler reprendre l’amistat amb Celine, aquesta comença a sospitar que la seva veïna vol usurpar-li la vida.

De fet, en contra de moltes opinions publicades, el millor de Vidas perfectas és quan es deixa de ximpleries i s’entrega al thriller més eixelebrat, jugant obertament a pervertir els seus fonaments dramàtics i fent-te empatitzar amb personatges realment pertorbadors. Al costat d’Anne Hathaway i Jessica Chastain, esplèndides de principi a final, destaquen les aparicions d’Anders Danielsen Lie, Caroline Lagerfelt i Josh Charles, en el seu millor paper des que va deixar la sèrie The Good Wife.