Cinema | Sombras del pasado

Retalls d’un crim

Russell Crowe interpreta un expolicia amb amnèsia en un thriller que esdevé una pel·lícula irregular en les mans del director Adam Cooper

L’actuació de Russell Crowe és un dels principals atractius del film | SCREEN MEDIA

L’actuació de Russell Crowe és un dels principals atractius del film | SCREEN MEDIA

Algun dia es podria fer un estudi sobre els thrillers protagonitzats per policies o detectius amnèsics, perquè comencen a ser un subgènere en si mateix. El problema és que hem vist aquesta premissa tantes vegades, i en formes tan diverses, que els paranys de la història són detectables a la primera de canvi i, a menys que donis la volta a les expectatives com va fer Christopher Nolan a Memento, els seus trams finals acostumen a ser decebedors. Sombras del pasado és una d’aquestes intrigues que no estan mal plantejades (de fet, la primera hora fins i tot apunta molt més amunt), però a partir que mostra les costures de la trama, que no són poques, aleshores la cosa es torna fins i tot una mica irrisòria. Basant-se en una novel·la de E.O. Chirovici, el guionista i director Adam Cooper comet dos errors fonamentals: un, voler passar-se de llest a l’hora de jugar amb la percepció dels esdeveniments (qualsevol espectador gaire rodat en el gènere pot arribar a intuir el gir final cap a la meitat del metratge) i, l’altre, equivocar-se amb algunes eleccions de càsting. Si bé Russell Crowe encaixa a la perfecció amb les característiques del personatge principal, Karen Gillan i, sobretot, Marton Csokas, no podrien ser més inadequats per als seus papers. I és una llàstima, perquè són bons intèrprets que mereixien unes situacions i uns diàlegs a l’alçada del seu talent.

Però obviant que el guió ratlla el ridícul quan se centra en els personatges secundaris, el que acaba salvant la funció és Crowe, l’únic que s’ho pren amb una mica de rigor. L’actor interpreta Roy Freeman, un veterà detectiu d’homicidis que es va haver de retirar després d’un incident que el va deixar sense memòria. Malgrat que encara està en tractament per provar de revertir-ho, dedica el seu temps lliure a investigar els seus vells casos. Aviat comença a tenir flaixos d’un de particular, la misteriosa mort d’un professor universitari que tenia una relació molt tempestuosa amb la seva assistent. Seguint uns nous indicis, analitza les proves i una i altra vegada, mentre comprova que alguns records no semblen coincidir amb la realitat d’alguns dels implicats. Són, efectivament, pistes que ha de reviure o, per contra, la memòria li està jugant una mala passada? El millor que es pot dir de Sombras del pasado és que entreté, i també té espurnes de brillantor quan construeix les atmosferes més inquietants. Al costat de Crowe, Gillan i Csokas trobem el gran Tommy Flanagan, Kelly Greyson i Thomas M. Wright.