Babygirl: Passió desenfrenada

Amb l’excepció d’Instint bàsic de Paul Verhoeven, que jugava molt bé amb el punt de vista i les expectatives masculines, la majoria de thrillers eròtics dels anys 80 i 90 partien d’una successió de mals vicis narratius. I el principal de tots ells és que la dona era l’aparent protagonista de les històries, però mai prenia decisions cabdals per a la seva resolució i sempre estava subjecta a les necessitats dels altres. Això en el millor dels casos, perquè en d’altres era directament cosificada, afeblida o tractada directament de ximpleta.

D’entrada, el que fa de Babygirl una pel·lícula tan atrevida i fins i tot brillant és que subverteix el marc mental d’aquells relats. Aquí la protagonista és una dona madura que inverteix el rol tradicional i desenfrena les seves passions amb un noi molt més jove. A més, no es tracta de recrear-se a les escenes d’alt voltatge, que en té i estan molt ben rodades, sinó de reflexionar sobre el desig, el sexe, la parella i, també, els prejudicis socials que fiscalitzen les dones. Nicole Kidman, la seva protagonista i productora, va ser nominada al Globus d’Or per la seva interpretació i no és estrany: el seu paper és agosarat i trencador, i es nota que ha fet la pel·lícula com a esmena a la totalitat als vells patrons argumentals.

La protagonista és Remy, una alta executiva que és respectada en un món d’homes i segueix el perfecte manual de la bona esposa. Però portes endins, la veritat és una altra. En el fons, no troba ja al·licients en el fet de tenir poder sobre els seus treballadors i el seu matrimoni ha entrat en una dinàmica més pròpia dels companys de pis. Per aquest motiu, quan coneix Samuel, el nou becari de la seva empresa, s’entrega a ell sense reserves. Amb Samuel inverteix el paper que exerceix en el seu dia a dia, perquè a ella el que en realitat li agrada és la submissió i la improvisació; la llibertat de decidir, en definitiva. De mica en mica, a mesura que va explorant els sexe amb una persona més jove, va descobrint que se sent més realitzada que mai.

La directora holandesa Halina Reijn, que amb Instinto i Red Light ja va demostrar una capacitat única per retratar relacions al límit, sap servir-se molt bé del sexe com a motor narratiu mentre Babygirl interpel·la l’espectador amb temes tan incòmodes com necessaris. Al costat de Kidman destaca la presència de Harris Dickinson (esplèndid també a El triangle de la tristesa i El clan de hierro), Antonio Banderas, Esther McGregor, Anoop Desai, Victor Slezak i la protagonista del film de terror Talk to me, Sophie Wilde.