Els últims dies de la diva

No és una trilogia a l’ús, perquè és sobretot una qüestió d’estil. Jackie, Spencer i ara Maria Callas, firmades pel director d’origen xilè Pablo Larraín, retraten tres grans dones, fonamentals per entendre el segle XX, que són mostrades des de la intimitat i no des del seu impacte a la cultura i l’imaginari populars. No són biografies cinematogràfiques en el sentit estricte de la paraula, sinó captacions de moments clau, aproximacions molt compromeses a les interioritats d’una vida i també reflexions sensibles i molt personals sobre les devastadores conseqüències del trauma i la pèrdua. Maria Callas potser no està a l’alçada de les seves il·lustres predecessores perquè incorre en algunes convencions (la barreja entre el present, el passat i l’onirisme, potser el que menys li funciona) però igualment és una mirada apassionant a la gran dama de l’òpera que regala, a més, una extraordinària interpretació d’Angelina Jolie. En un any menys competitiu, l’actriu s’hauria endut tots els premis imaginables. A la part negativa, es nota que Larraín volia explicar més del que la seva aposta narrativa li permetia, allargant el metratge en excés i renunciant, pel camí, a un art que acostuma a dominar a la perfecció: el de la subtilesa.

Seguint l’estela de Spencer, Maria Callas recrea els darrers dies de la cantant, en aquest cas al París dels anys 70. És un supòsit basat en els efectes de la tragèdia a la seva agitada vida i també un faula a partir de la sensació que la seva existència s’està apagant. Atrapada en les ferides no tancades i uns traumes que la martiritzen, Callas furga en el seu interior per entendre com ha arribat fins aquí i navega en un mar de pensaments que no aconsegueixen consolar-la. Malgrat que l’estructura narrativa li juga algunes males passades, en els moments més íntims i costumistes Maria Callas treu el millor Larraín, que sap oferir una visió acurada i colpidora del crepuscle de la protagonista.

Al costat de Jolie, absolutament entregada a la causa, destaquen notables secundaris com Pierfrancesco Favino (un actor sempre solvent, com ha demostrat a títols com Guerra Mundial Z o la recent adaptació d’El conde de Montecristo), Alba Rohrwacher, Haluk Bilginer, Kodi Smit-McPhee, Jeremy Wheeler i Valeria Golino.