Dura de matar

El cas de la saga dedicada a John Wick és un dels més curiosos del Hollywood modern. La primera entrega va ser un èxit inesperat a la taquilla nord-americana, però va tenir una distribució molt desigual a la resta del món, fins al punt que a casa nostra, per exemple, ni tan sols es va estrenar en cinemes. Però es va tornar de culte desfermat i la segona part ja va ser un fenomen de masses que consagrava Keanu Reeves com a icona del gènere. La tercera i, sobretot, la quarta van apujar l’aposta, convertint-se en autèntiques joies del cinema d’acció i en una inspiració fonamental per nombroses produccions posteriors. L’imaginari s’ha fet tan popular que va generar una digna sèrie de televisió, The Continental, centrada en l’hotel que fa de zona neutral per als assassins a sou que apareixen a les pel·lícules, i ara torna a les sales de cinema amb el primer spin-off de la saga, Ballerina.

Ana de Armas és la protagonista absoluta d’aquesta història de venjances, però hi retrobem alguns vells coneguts i també compta amb una petita aparició de Reeves, que malgrat el final de la quarta no ha donat per tancades les aventures del personatge i estarà al capdavant d’una cinquena entrega. Veurem com respon la taquilla amb Ballerina (els primers pronòstics no són especialment optimistes), però si funciona no és descabellat pensar que acabi convertint-se en una altra franquícia.

L’argument de la pel·lícula presenta unes quantes similituds amb Black Widow, de Marvel. Des de molt petita, Eve ha estat entrenada per ser una assassina professional. Sempre ha despuntat per les seves extraordinàries habilitats i els seus superiors la veuen com un actriu imprescindible per als seus propòsits. Però quan Eve descobreix que el seu pare va morir a mans d’alguns dels responsables de la mateixa organització que l’ha entrenat, decideix executar un sagnant pla de venjança que la porta a convertir-se en una llegenda tan temible com el mateix John Wick.

Durant més de dues hores, Ballerina brilla en les coreografies marca de la casa i per l’entregada interpretació de De Armas, però en comptar amb un director tan limitat com Len Wiseman (el d’Underworld i el remake de Desafío total) el resultat és força més convencional que la resta de la saga. Això sí, no és gens avorrida, conté alguna idea aprofitable i sempre és agraït retrobar-se un Reeves en plena forma.

El magnífic planter de secundaris està format per Norman Reedus, Anjelica Huston, Gabriel Byrne, Ian McShane, Lance Reddick (en la seva darrera aparició cinematogràfica abans de morir, el març de fa dos anys), Catalina Sandino Moreno i la protagonista de Nikita de Luc Besson, Anne Parillaud.