Pamela Anderson es reinventa com a actriu en la cinquantena a The last showgirl

Pamela Anderson estrena The Last Showgirl, una pel·lícula dirigida per Gia Coppola -neta de Francis Ford Coppola i neboda de Sofía Coppola-, que considera la seva última oportunitat després d’una carrera enfocada en el seu físic, com va assegurar l’estiu passat durant la seva estada al festival de cinema de Sant Sebastià.

«Crec que es fàcil que t’encasellin, pero tu ets part del problema, també. Van passar algunes coses a la meva carrera i a la meva vida que van generar raons per no anar en la direcció que realment volia», va assegurar l’actriu. Anderson va dir que aquesta pel·lícula és «alliberadora» per a ella i va afirmar que no va escollir el projecte sinó que The last showgirl la va elegir a ella. I apel·la a que no se la «jutgi» només per la seva bellesa.

L’interpret va apuntar que «no pots ser definit pel què et diguin els altres, has de ser-ho pel que tu fas. I crec que segueixo això, perquè així no et sents com una víctima i sents que tu tens el control. Aquestes decisions que estic prenent ara, com fer aquesta pel·lícula tan bé com pugui, són oportunitats que tenim i que cal aprofitar al màxim. Crec que quan vivim des d’un lloc de victimisme, això et treu poder. Només has de canviar la teva forma de pensar i continuar endavant. I crec que aquest ha estat un gran canvi en la meva vida en els últims anys».

The Last Showgirl narra la vida d’una ballarina experta que ha de planificar el seu futur quan el seu espectacle tanca de cop després de trenta anys. Com a ballarina de 50, es planteja què ha de fer d’ara en endavant; i com a mare s’esforça per reparar una tensa relació amb la seva filla, que sovint quedava en un segon pla a la seva vida.

Pamela Anderson se sent molt identificada amb Shelley, el personatge que encarna a The Last Showgirl, i assegura que ha viscut moments «durs» en què molta gent ha dubtat d’ella -fins i tot ella mateixa-, però afegeix que el paper li ha permès demostrar que «és capaç de fer molt més».

«Per a aquest personatge he intentat encapsular tota la meva vida, que és gairebé impossible d’articular, des de Playboy a Los vigilantes de la playa, i tractar de navegar-la», va assenyalar Anderson: «sempre he sabut que era capaç de fer molt més i crec que no tenia res a perdre, així que em vaig deixar endur perquè vaig pensar que era la meva última oportunitat de fer alguna cosa així».