Entrevista
Juan Dávila, còmic viral, fa de gúru de la seducció a ‘El último mono’: "El meu personatge a la pel·lícula és un perdedor i un pallasso"
L’intèrpret madrileny estrena ‘El último mono’, on encarna un guru de la seducció amb discursos masclistes que intenta conquerir una escriptora feminista

L’actor i humorista Juan Dávila estrena ‘El último mono’, que arribarà als cines el 7 d’agost / MANU MITRU
Laura Nuel
L’actor i humorista Juan Dávila (Madrid, 1978) troba l’èxit allà on va. Després de passar per sèries com ‘Acacias 38’, ‘Las chicas del cable’, ‘Sabuesos’ o ‘Sin identidad’ i pel·lícules com ‘Castigo divino’ o ‘El asesino de los caprichos’, va fer el gran salt a la fama amb el seu espectacle en directe ‘La Capital del Pecado’, que li va fer acumular milions de seguidors i visualitzacions a les xarxes socials.
Mentre es troba de gira amb el seu xou de comèdia i improvisació ‘El Palacio del Pecado’, el còmic estrena ‘El último mono’, una pel·lícula dirigida per Joaquín Mazón Lacasa que arribarà als cines el 7 d’agost. El film narra com Alejandro (Juan Dávila), un guru de la seducció de l’anomenada ‘machosfera’ que triomfa a internet entre els homes amb els seus discursos masclistes, afirma davant els seus seguidors que conquerirà en tan sols tres dies Mariela (Susana Abaitua), una escriptora i comediant feminista que suposa la seva màxima rival a les xarxes.
Utilitzant la comèdia com a fil conductor, la pel·lícula qüestiona figures com Alejandro i aborda temes com el feminisme, el poder de les xarxes socials per difondre ideologies o els discursos del moviment ‘incel’. «L’humor és una manera que la gent es faci preguntes sense fer-ho des de l’adoctrinament, sinó a través del riure. Hi haurà persones que se sentin reflectides en el personatge i, gràcies a l’humor, poden adonar-se que han actuat d’aquesta manera», explica l’actor.
El personatge que interpreta Dávila correspon a un perfil d’home que hi ha en la realitat, una cosa que la pel·lícula posa sobre la taula: «La idea és mostrar la ridiculització de la machosfera, de la gent que ven cursos per lligar i poder veure, des d’una perspectiva feminista, la importància de la igualtat». En aquesta línia, Dávila afirma que el seu personatge és «absolutament còmic perquè és molt boig el que diu i fa», i confessa que va ser complex construir-lo: «Es tractava de defensar una persona que diu autèntiques bestieses. Per això no volíem humanitzar-lo per justificar-lo, sinó trobar la manera que la Mariela pogués desenvolupar l’arc evolutiu de l’enamorament».
Tot i que Alejandro és exitós i popular entre els homes, Dávila espera que no es malinterpreti el seu personatge, al qual qualifica de «perdedor i pallasso». «Hi haurà gent que se senti identificada amb ell, pot ser que no completament, però sí per algunes frases o comportaments, i crec que, al veure l’evolució del personatge, poden experimentar una evolució personal», afirma l’actor.
Segons Dávila, l’humor negre és «una manera d’inclusió», una eina amb què ha anat construint els seus espectacles al llarg dels anys. Fins al 9 d’agost es troba a Barcelona pel seu xou ‘El Palacio del Pecado’, abans d’iniciar una gira internacional pels Estats Units i Llatinoamèrica. Amb un humor irreverent i atrevit, el còmic puja assistents a l’escenari per generar interaccions espontànies i que es diverteixin.
Les xarxes socials van fer virals molts moments dels seus espectacles, una cosa que va provocar crítiques pel seu humor sense filtres: «A poc a poc la gent s’ha adonat que es fa dins d’un context humorístic, però al principi costava que la gent ho entengués». En aquest sentit, Dávila té clar on posa el límit de la comèdia: «El límit de l’humor el marca l’espectador amb qui interactuo. Si aquesta persona està disfrutant i riem junts de la seva malaltia, de les seqüeles o de com l’ha superat, doncs ja està».
Després del gran èxit aconseguit amb els seus espectacles, que sempre pengen el cartell de tot venut, i de tant temps interactuant amb el públic, Dávila ha entès què és, en realitat, el més important: «Tots som iguals: tothom té alguna cosa de la qual ens podem riure i alguna tara de la qual també ens podem riure». «La gent ve als meus espectacles a sentir l’energia que es crea i perquè, en una societat que tendeix a separar-nos, aquí es genera un sentiment de comunitat unit pel riure», conclou l’actor.
- L’eclipsi omple les urgències dels hospitals madrilenys: «La majoria són joves amb ansietat per no haver fet les coses bé»
- La familia de Braulio, el veí de Còrdova desaparegut a Callús: 'Volem que ens diguin la veritat
- Sílvia Caballol, psicòloga i escriptora: 'Entre l’excés de feina i el buit de la inacció hi ha un punt fèrtil: el de l’activitat amb sentit
- L’aigua de l’aire condicionat no sempre s’ha de llençar: aquests són els usos que li pots donar
- L'espectacular poble de conte poc més d'una hora de Manresa: un paradís per a ornitòlegs i escaladors
- Susanna Griso tria la Cerdanya per al viatge de noces: 'És el meu petit paradís
- La pluja obliga a tallar la C-25, a Osona, durant vint minuts
- La tempesta descarrega amb força a la Catalunya central: calamarsa, vent i una caiguda dràstica de les temperatures