Arrenca la setmana d'Eurovisió 2023: tot el que has de saber sobre la nova edició del festival

Aquest dimarts arrenca a Liverpool la competició oficial d'Eurovisió 2023 amb una clara preferida, la sueca Loreen, que podria convertir-se en la primera dona que guanya dues vegades el festival si no és desbancada per altres candidats forts com Finlàndia, el seu gran rival, França o Espanya.

Segons el parer dels cronistes especialitzats consultats per EFE, aquests són els principals favorits al triomf a la final que se celebrarà dissabte que ve, 13 de maig, on el Regne Unit i Ucraïna exerciran com coanfitriones, el primer per acollir l'esdeveniment i l'altre per aconseguir la victòria l'any passat poc després de la invasió russa al seu territori.

En un clima molt diferent del de 2022, tots els experts coincideixen que, tot i que el conflicte persisteix i l'ucraïnès Tvorchi figura quart amb "Heart of Steel" a les cases d'apostes, aquesta vegada no hi haurà aquest "efecte solidari" de la resta d'Europa que el facin aconseguir la victòria.

"Suècia juga amb totes les cartes al seu favor ja que té a una artista cèlebre per a molts espectadors, una bona cançó i una gran posada en escena, fins i tot encara que a Liverpool no llueixi tan bé com en la preselecció del seu país", opina Javier Escartín, redactor de Huffington Post, davant les opcions de Loreen, guanyadora icònica d'Eurovisió 2012 amb "Euphoria", que torna amb "Tattoo".

Poques vegades s'han confós les cases d'apostes amb el gran favorit (va succeir en 2021 entre França i Itàlia i en 2017 entre Itàlia i Portugal), però si el públic vol buscar una sorpresa, els assajos celebrats ja "in situ" han deixat un ferm competidor: el finlandès Käärijä amb "Cha Cha Cha". "Té tres elements al seu favor: ell és absolutament magnètic; la cançó té una personalitat irresistible i el pack està construït en una clau que la generació més jove la captarà molt bé", destaca Miguel Heras, de Euromovidas.

Amb ell coincideix Laura Ortiz, del canal "El EuroTé" en Youtube: "Li ajudarà a pujar el televot. No deixa de ser una proposta diferent, actual, té una tornada fàcil de recordar, genera molt l'atenció per tot el que passa durant l'actuació i el carisma d'ell eleva la candidatura".

Quines opcions té Espanya de guanyar?

Els experts tenen altres favorits respecte a la puntuació màxima del jurat professional, com la mateixa Suècia o l'espanyola Blanca Paloma i la seva "antinana" cantada per buleries "EaEa", cinquena en les apostes, per la qual cosa no cal descartar-la per a la victòria.

"És una proposta tradicional, d'arrel i de les més originals d'aquesta edició. No et deixa indiferent i t'atrapa amb la seva veu. És una proposta que pot fer un molt bon paper en el jurat. El televot és més difícil de pronosticar i més en aquesta edició en què pot haver-hi tanta divisió. No obstant això, el públic també pot quedar-se sorprès com va succeir amb Salvador Sobral", opina la periodista.

Sobre aquesta idea, Laura Pérez de Vertele, creu que "si hi ha un any per a somiar que Espanya guanyi el seu tercer micròfon de cristall, és aquest davant la candidatura més ambiciosa i competitiva d'RTVE al festival, una proposta única que no passa desapercebuda, que representa la nostra cultura i que, per sobre de tot, és d'una gran qualitat".

"Espanya juga amb un element que poques vegades ha fet servir a Eurovisió. No parlo del seu folklore, que també, sinó del risc. Som un país acostumat a les propostes còmodes, que són oblidades en places inferiors de la graella", reflexiona Heras.

Més "realista" es mostra Escartín en apostar per "un top 10 o un top5". "Enfonsa les seves arrels en la tradició i és alhora avantguardista, alguna cosa que sol funcionar en el festival. Òbviament és una candidatura més difícil de vendre que la de Chanel a nivell europeu, però el risc a vegades té premi aquí. El que succeeix és que, davant candidatures tan potents com les de Suècia o Finlàndia, em sembla molt difícil veure a Blanca Paloma guanyant", diu.