Les mentides dels polítics

Que els polítics desinformen no és cap novetat, ni tan sols ho és el fet que repeteixen les mentides. El que sí que és nou és saber quantes vegades són capaços de repetir una desinformació que ja ha sigut verificada, i quines estratègies utilitzen per fer-ho. Just això és el que han estudiat els periodistes Irene Larraz, Ramón Salaverría i Javier Serrano-Puche, autors de Combating repeated lies: The impact of fact-checking on persistent falsehoods by politicians un estudi pioner que canvia el focus d’anàlisi del fact-checking.

Els autors han revisat 1.204 desinformacions verificades per Newtral, membre, com Verificat, de la International Fact-Checking NetworkI (IFCN). Un total de 299, una de cada quatre, feien referència a afirmacions repetides almenys en una ocasió. D’aquestes, un 44,9% es va repetir dues o més vegades, un 18,3% es va repetir tres o més vegades, i un 11%, més de set vegades.

Mateixa dada, diferents formats

La repetició no és literal, sinó que els polítics es valen de cinc estratègies, segons els investigadors, amb què aconsegueixen reforçar les afirmacions en el temps. Ajusten dades i ubicacions geogràfiques per adaptar el discurs a diferents contextos, presenten una mateixa dada en diferents formats (per exemple, xifres absolutes i percentatges), desinformen d’un mateix tema des de diferents angles, centren el discurs en aspectes molt concrets i fan moltes afirmacions.

Aquestes troballes xoquen amb les conclusions d’un estudi realitzat per Reuters el 2016, que acaba que el principal propòsit del fact-checking és promoure un discurs públic basat en fets verídics. Els autors defensen, doncs, que «és essencial responsabilitzar els polítics per corregir les seves declaracions o, com a mínim, evitar que repeteixin la desinformació».

Veritat per familiaritat

Tot i que l’estudi no aborda directament les motivacions polítiques per desinformar, el tema ha sigut àmpliament estudiat. En absència d’informació addicional, l’audiència tendeix a basar les seves creences en aquelles afirmacions que li són familiars. En altres paraules, si les han escoltat abans, probablement siguin certes, una idea que s’ha demostrat en investigacions de diversos països des dels anys 90. A més, un estudi del 2013 va demostrar que la desinformació continua influint la manera de pensar i de decidir de la gent, tot i que hagi sigut desmentida, un fet agreujat per les xarxes socials.

Carles Pont, director del Màster en Comunicació Política i Institucional de la UPF, explica a Verificat que «una de les premisses en comunicació és que tu has de parlar, tot i que sigui mentida, perquè alguna cosa quedarà», i en política la narrativa «va minant l’adversari». En aquesta línia, l’experta en comunicació política Cristina Perales assegura que «per a un polític, assumir una contradicció o un error acaba en deslegitimació» així que no és una pràctica comuna.

La resposta de les entitats verificadores

La investigació exposa que les entitats de fact-checking no tenen una estratègia clara per afrontar la repetició de desinformació. Ramón Salaverría explica a Verificat que «recomanaria que els verificadors afegissin als seus desmentiments un historial de les ocasions en què un polític o un partit han repetit certa falsedat, juntament amb la relació de desmentiments publicats».

«La idea de fons és deixar palesa la reiteració en la falsedat, una cosa que, com indiquem en el nostre estudi, revela que no es tracta d’un error, sinó d’un acte deliberat i conscient d’enganyar», afegeix. Irene Larraz afegeix que analitzar «quines mesures podem prendre els fact-checkers és una de les principals línies d’investigació». «En funció de l’objectiu, si és aconseguir una rectificació o evitar la repetició, l’actuació pot variar», conclou.

La repetició de desinformació no és una cosa que passi només a Espanya. Larraz explica que mitjans d’altres països com el Washington Post, als Estats Units, i Full Fact, un mitjà de fact-checking britànic, tenen comptadors de falsedats repetides per exposar els polítics. El primer persegueix l’exposició, i el segon busca una rectificació, detalla l’experta.