David Figueira, el gallec que narrarà el partit d’Espanya en català a La 2Cat: «La gent més purista del català voldrà que es parli perfecte i és lògic»

El periodista esportiu David Figueira, nascut a Pontevedra, va arribar a Barcelona el 2010 sense saber res de català. De manera completament autodidacta, escoltant la ràdio, veient la televisió i demanant a la gent que no canviés al castellà quan es dirigissin a ell, ha acabat dominant la llengua i parla el català amb total fluïdesa. Tant és així, que el dimarts 14 d’octubre a les 20.45 hores, Figueira narrarà en català el partit Espanya-B ulgària a La2Cat, la nova etapa de La 2 Catalunya. Aquesta serà la primera retransmissió en aquest idioma d’un partit de la selecció espanyola en 27 anys, des del Mundial de França del 1998.

«Més enllà de connectar més o menys amb la llengua, és una cosa que em vaig imposar», explica Figueira. «Jo venia a treballar a Barcelona a una empresa, en aquest cas RTVE, on hi havia part de la programació en català i jo mateix era el primer que m’exigia estar en les mateixes condicions de treball que la resta dels meus companys», manifesta el periodista. «No volia deixar de fer coses per tenir una limitació», afegeix.

Control de l’idioma

El primer any a Barcelona va ser més complicat que el segon i el segon més que el tercer, però ja n’han passat 15. «Mai se m’havia passat pel cap fer una retransmissió en català sencera, però ha acabat arribant», celebra el locutor. «Ara em descobreixo pensant en català en les coses que vull fer, i en aquell moment t’adones que més o menys domines l’idioma», valora.

Tot i que ja domina l’idioma, Figueira reconeix que encara hi ha paraules que se li escapen i d’altres que no acaba de pronunciar del tot bé, aquelles petites particularitats que té el català, com les vocals neutres o les esses sonores i sordes. «En aquestes coses soc molt autocrític i quan sento com pronuncien algunes coses altra gent de manera més correcta intento incorporar aquest aprenentatge per arribar a controlar l’idioma al cent per cent».

Cuidar l’ús del català

El periodista és conscient de la responsabilitat que implica parlar des d’un mitjà públic i insisteix en la importància de cuidar l’ús de la llengua: «Segurament sigui minoria la gent que parla un català acadèmic, perquè a Catalunya també hi ha molta gent de fora, però també hem de ser conscients que, des d’un mitjà de comunicació, i més públic, hem d’anar amb compte i parlar-lo de la manera que s’ajusti el màxim possible a la normativa».

«Sé que la gent que sigui més purista del català voldrà que es parli de la manera més perfecta possible i és lògic, ho entenc i ho comparteixo. En aquest sentit, qualsevol crítica o rectificació que vingui des del respecte i la intenció que el producte millori, no me la prendré malament», comenta sobre les possibles crítiques que pugui rebre durant les seves narracions.

La pressió del directe

Però, realment, la preparació per a una narració d’un partit, explica, va molt més enllà de l’idioma. «Per moltes retransmissions que hagi fet, no deixa de ser un repte i una responsabilitat», assegura, ja que sempre ha d’aconseguir que sigui «entenedor i entretingut». A tot això s’hi afegeix la pressió del directe. «Estàs parlant en temps real i poden passar mil coses que has d’explicar. I et pots equivocar, perquè ets humà: confondre un jugador, interpretar malament una jugada... Sempre intentes evitar-ho, però de vegades passa», reconeix.

El 14 d’octubre, Figueira narrarà el partit des dels estudis de la televisió pública a Sant Cugat, seguint el matx per una pantalla, i comptarà amb la companyia de l’exfutbolista del Barça i comentarista ‘Chapi’ Ferrer, amb qui ja acumula altres experiències i amb qui sol parlar en català de manera habitual: «Ens coneixem des de fa bastants anys, hem fet moltes retransmissions junts, tot i que cap en català. Aquesta serà la primera».

«Per a mi, ‘Chapi’ és un gran analista. Té la capacitat de veure i explicar coses que l’espectador potser no percep, i això és clau en un comentarista. Tenim molta complicitat i ‘feeling’. De vegades n’hi ha prou amb una mirada o una inflexió de veu per saber si l’altre ha de parlar o callar», conclou.