Humor
'La casa nostra', la sèrie de Dani de la Orden amb què 3Cat recupera l’esperit de 'Plats bruts'
La 'sitcom', que es grava amb públic al plató, arribar aquest dimecres, 22 d'octubre, a la plataforma de TV3

Els protagonistes de 'La casa nostra', al set de rodatge: Nuria Casas, Llum Barrera, Adrián Grösser, Albert Ribalta, Marc Rius, Paula Malia i Betsy Túrnez / Zowy Voeten / EPC
Marisa de Dios
Amb l'estrena de ‘La casa nostra’, aquest dimecres, 22 d'octubre, TV3 i 3Cat tornaran a recuperar la ‘sitcom’, un gènere que els ha donat moltes alegries al llarg de la seva història. Títols com ‘Jet lag’, ‘Lo Cartanyà’, ‘L’un per l’altre’, ‘13 anys i un dia’ i, sobretot, ‘Plats bruts’, en són alguns exemples, tot i que feia més de 15 anys que la cadena no hi apostava. Creada per Dani de la Orden, Eduard Sola (artífexs de l’èxit ‘Casa en flames’), Oriol Pérez i Dani Amor, serà una comèdia que traurà molta punta humorística de la convivència familiar i amb amics.
Perquè pot ser que les dificultats que hi ha avui dia per accedir a un habitatge estiguin provocant que alguns fills hagin de tornar a casa dels seus pares. Però també estem veient progenitors obligats a recórrer al pis que havien cedit als seus fills perquè poguessin independitzar-se, que és just el que passarà als protagonistes de ‘La casa nostra’.
«La sèrie neix de no aguantar els pares quan vius amb ells i se separen, d’intentar explicar què implica fer-se gran a partir dels 30 i sentir que encara no pots estar creixent», explica De la Orden, que exerceix també com a director (juntament amb Pérez) dels 14 capítols d’uns 25 minuts que compondran aquesta primera temporada de la ‘sitcom’, rodada amb públic al plató i que més endavant es podrà veure també a TV3.
El projecte es va començar a forjar ja fa temps, després que De la Orden rodés ‘Barcelona, nit d’estiu’. Però la seva seqüela, ‘Barcelona, nit d’hivern’, va fer que l’haguessin de deixar aparcat. «Quan el vam recuperar va ser molt interessant veure que estem igual en el tema de l’habitatge, o fins i tot pitjor, i que la discussió entre generacions continua sent eterna, així que tot això era una garantia perquè tingués sentit defensar aquest projecte», afirma Sola, guanyador del Goya i el Gaudí al millor guió per ‘Casa en flames’.
Influències
Els creadors de la sèrie reconeixen les influències que tenen de moltes altres ‘sitcoms’. «Tots tenim un màster en ‘The Big Bang theory’, ‘Friends’, ‘Plats bruts’, i sempre tenim aquest monstre al darrere de pensar que no hi arribarem. Però això també ens anima. Som com nens petits que han vist unes joguines a l’aparador i ens agradaria fer un tant per cent del mateix. Crec que la proposta és molt honesta, que és fer això amb els que ens vam criar davant del sofà», remarca De la Orden.
De fet, recalquen que han intentat «respectar el format al màxim possible», tot i que aportant-li un toc nou. «Les ‘sitcoms’ clàssiques sempre tenen un episodi especial una mica més emocional. I aquí el que hem intentat és que els finals de tots els capítols apel·lin a aquesta emoció», avança Sola.
Sis protagonistes
No és l’única diferència amb alguns dels seus referents més directes. «Tots tenim en un pedestal ‘Plats bruts’, però ‘La casa nostra’ el que té de diferent és una trama amorosa i romàntica», afegeix Pérez sobre una sèrie que, sobretot, pretén fer riure. «Hi ha molt acudit per passar-s’ho bé», comenta De la Orden. Per això tampoc han volgut complicar gaire els personatges. «En una cosa que ha de ser tan directe com una ‘sitcom’, on tens rialles en directe, has d’anar més al que és esquemàtic», afirma el director.
Ells juguen amb sis protagonistes vehiculats a partir d’un personatge principal, el Miqui, interpretat per Marc Rius. «És un periodista a qui la seva nòvia deixa en l’inici de la sèrie. Viu amb el seu millor amic al pis dels seus pares, però aquests tornen al pis», avança l’actor que l’interpreta.
La seva mare, a qui dona vida Llum Barrera, «és una dona molt particular que, després de separar-se, ha descobert que el seu objectiu és fer una mica el que li doni la gana». El seu pare, en canvi, «és un advocat que es guanya molt bé la vida i que té unes idees una mica conservadores», el defineix l’actor Albert Ribalta. Al pis també hi conviu l’amic del Miqui, l’Eric (Adrian Grösser), «un individu sense gaires llums que té moltes idees que pretenen ser revolucionàries».
Després hi ha la Berta (Paula Malia), «la veïna del davant, una noia superdotada però que socialment és un zero a l’esquerra»; la Candela (Betsy Túrnez), «la propietària del bar que exerceix una mica de psicòloga i confident de tots», i la Ruth (Núria Casas), l’exnòvia del protagonista, «una tia una mica manipuladora i controladora».
‘Feedback’ del públic
Els actors, que compten amb algun artista convidat a cada capítol, destaquen el «respecte» que suposa per ells recuperar la ‘sitcom’ a TV3, un gènere que també els permet «tenir un ‘feedback’ instantani», al rodar-se amb públic. «És un producte que m’agrada molt perquè és impossible que t’apalanquis», comenta Ribalta.
Tampoc creuen que s’estigui avorrint el públic present al plató, gràcies al «paper fonamental» que juga el seu animador, Arnau Garcia, en una sèrie que aposta per l’humor local. «Com més concreta és la teva comèdia, més universal la pots fer. I ‘La casa nostra’ és, sens dubte, una ‘sitcom’ catalana. En el primer episodi, per exemple, tenim un acudit de Lamine Yamal», avança Sola.
- Josep Maria Macià Roldan: «Hi ha una necessitat bestial de feines d’enginyeria que sembla que no vol fer ningú»
- Mor en un accident a la C-55 Miquel Caelles Campà, exregidor de Súria i professor a la Joviat
- Mor Margaret Rubí Casals, de la popular botiga Rubí Casals de Manresa, als 64 anys
- Cues de fins a una hora a Súria en la vetlla del professor i activista cultural Miquel Caelles
- L'exemplaritat de Tous: segona generació
- El funeral de Miquel Caelles, mort en accident de trànsit, serà aquest diumenge a la tarda a Súria
- Cada vegada hi ha més professionals i experts que recomanen preparar un 'testament digital
- Andrea Sacrest i Laia Marimon, les dissenyadores que han reconvertit una fusteria de la Cerdanya en un taller de furgonetes camper