Un somni, per Gonçal Mazcuñán

Posats a somiar, si mantenim el ritme, quan arribem a l’exemplar de Regió7 número 30.000, enganxades una a una les pàgines que s’hauran imprès des del 1978 (un milió cinc-centes mil, si fa no fa, a 40 pàgines de mitjana per exemplar), gairebé podrem empaperar/encatifar l’asfalt de la Ruta 7 (Manresa-Berga-Puigcerdà-La Seu d’Urgell-Solsona-Calaf-Igualada-Olesa de Montserrat-Manresa), que aleshores serà de 2+1 carrils (amb trams reversibles), consolidada com estarà la dèria de la Generalitat de Catalunya a mantenir les comunicacions del nostre territori en el greuge comparatiu respecte d’altres que tenen autovies de doble carril, gratuït, per potenciar l’activitat econòmica de les corones metropolitanes barcelonines. Aprofito per dir que, en el somni, la C-55 mantindrà el caràcter de ratera amb accidents i embussos diaris, i que l’autopista haurà recuperat el 100% de pagament de peatge. Amb tants projectes ferroviaris d’alta volada i soterraments urbans com hi ha previstos, la Generalitat necessitarà fer caixa, i el territori de la R-7 mai no ha plantat cara a l’abús. Per això escric “empaperar/encatifar”, perquè continuo somiant que Regió7 mantindrà el periodisme de compromís amb el territori i la seva gent, en resposta al suport que li han donat durant gairebé cinquanta anys, els 15.000 números que avui celebrem.

Avui podria haver aprofitat per esplaiar-me amb l’anècdota que el comandant de l’Artemis que torna enlluernat del cul de la lluna, just acabava de complir 3 anys quan Regió7 es va posar en òrbita (el 1978). Nosaltres no hem arribat tan lluny, però, mirà, els quatre-cents quinze quilòmetres de la Ruta 7 encatifats amb el diari que haurà recollit el batec del seu territori en els darrers cent anys, són molt més que un somni enlluernador. Per això ho celebrem ben desperts. Amatents.

Subscriu-te per seguir llegint