Carles Porta busca els pares de tres nens abandonats a Barcelona el 1984: «Va ser una muntanya russa»

El 22 d’abril de 1984, tres nens de 2, 4 i 6 anys (l’Elvira, el Richi i el Ramón) van aparèixer abandonats a l’estació de França de Barcelona. Parlaven francès, deien que venien de París però no sabien explicar els noms dels seus pares ni per què eren allà. Ningú els va reclamar mai. Van ser adoptats per dos pedagogs barcelonins, que els van donar estabilitat i un futur. Però 40 anys després, aquells nens convertits en adults volen esbrinar les parts ocultes del seu passat. El resultat de les seves indagacions queda reflectit a ‘Abandonats. Un cas de Carles Porta’, que Disney+ estrenarà el pròxim 29 de maig però amb un primer episodi que s’ha pogut veure aquest cap de setmana al festival DocsBarcelona.

Malgrat que la docusèrie està produïda pel creador de ‘Crims’, hi ha dues grans diferències respecte a l’exitós ‘true crime’ de TV3. «Aquí no partim d’un crim. És una gran història i ja està», destaca Porta. A més, l’equip tampoc sabia per endavant quin era el desenllaç, com passa habitualment a ‘Crims’. «Aquí, a mesura que anem avançant, es va construint la història», assenyala el periodista i escriptor.

{"youtubeEmbed":[]}

«Elvira va anar a la ràdio a explicar el seu cas i es va trobar amb moltes productores que volien comprar la història per fer pel·lícules o sèries. Però ella el que volia era que algú l’acompanyés en aquest viatge i l’ajudés a buscar els seus pares. Allà ens va trobar a nosaltres», detalla Porta, que creu que, als anys 80, no hi va haver realment una investigació: «L’Elvira s’ha trobat que, quan els van abandonar, els serveis socials van fer el que van poder, però com que no van trobar res, no van continuar. Mai s’ha fet una investigació com Déu mana, sinó que s’està fent ara».

Col·laboradors inesperats

Però l’Elvira no només es va trobar Porta i el seu equip, liderat per Anna Punsí, directora d’investigació de True Crime Factory. A ‘Abandonats’ apareixen molts dels col·laboradors inesperats que han tingut els tres germans: periodistes (com el britànic Giles Tremlett, que va impulsar l’interès pel cas quan el va publicar a ‘The Guardian’), investigadors independents i ciutadans que, moguts per la singularitat del relat, van dedicar anys a rastrejar arxius, seguir pistes oblidades i mirar de recompondre una història que semblava condemnada al silenci.

«A partir d’explicar el cas a la ràdio em vaig trobar un munt de gent que, de manera desinteressada, va decidir ajudar-nos. Per mi aquesta és una de les parts més boniques d’aquest viatge», confessa l’Elvira, a qui la necessitat d’indagar sobre els seus orígens li va sorgir quan anava a ser mare. «Quan em vaig quedar embarassada em vaig posar a fer-me moltes preguntes sobre el meu passat i el pare dels meus fills va ser qui em va donar l’última empenta», rememora.

Ella és, de fet, qui va convèncer els seus germans per iniciar la investigació i la que exerceix de fil conductor de la docusèrie. «Teníem clar que la narradora havia de ser l’Elvira perquè, al final, el viatge emocional és amb ella», explica el director d’‘Abandonats’, Carlos Alonso.

‘Road trip’ per Europa

Les seves indagacions els portaran per diversos països d’Europa (França, Bèlgica, Suïssa), en una espècie de ‘road trip’, al llarg dels quatre capítols que componen la sèrie documental, titulats ‘Abandonament, ‘Cerca’, ‘Orígens’ i ‘Respostes’. La investigació, això sí, està plena d’alts i baixos. «Ha sigut una muntanya russa», reconeix la creadora, Anna Punsí.

«Hi havia vegades que fèiem un descobriment i, de sobte, vèiem que aquesta persona estava morta, així que no teníem aquest testimoni. Després hi havia alguna novetat que ens provocava una alegria però passava una cosa que feia que la cosa no acabés bé, com que s’havia esborrat un arxiu important. És un viatge de pujades i baixades que és igual que la vida mateixa», reflexiona la periodista, que reconeix que ha acabat entaulant «una amistat personal» amb l’Elvira, el Richi i el Ramón «que serà per sempre».

Hi coincideix el director d’‘Abandonats’: «La implicació emocional en aquest cas és inevitable», confessa. «Jo encara penso com d’afortunada que he estat», considera l’Elvira, que creu que ‘Abandonats’ també l’ha unit més als seus dos germans: «Cada un tenia la seva vida feta i això ens ha portat a retrobar-nos, a passar moltes hores junts i a compartir moments molt intensos».