Saltar al contingut principalSaltar al peu de pàgina

Torna ‘La casa de la pradera’: on i quan es podrà veure?

‘La casa de la pradera’ en una imatge d'arxiu

‘La casa de la pradera’ en una imatge d'arxiu

Ja ens segueixes?Marca'ns com a mitjà preferit
Afegeix-nos a Google

Sergi Mas

Barcelona

Els que tinguin certa edat i miraven aquest invent de la tele als anys 70 recordaran una sèrie que s’emetia els diumenges durant la sobretaula el títol de la qual era La casa de la pradera: una història de drama i supervivència del dia a dia de la família Ingalls, que vivia en un poble anomenat Walnut Grove.

El bastió de la família era Charles Ingalls, a qui donava vida l’actor Michael Landon, juntament amb la seva dona i les tres filles de tots dos. Si una tempesta tirava per terra casa seva, allà hi havia Charles Ingalls, que en l’hora que durava el capítol era capaç de construir-ne una altra de nova; si els llops atemorien el comtat, de nou apareixia Charles Ingalls armant un camp clos per a la casa.

La casa de la pradera va ser una de les primeres sèries que vam poder disfrutar en color als anys 80 i comprovar la meravella celestial, quan vam descobrir que el cel era blau, els arbres verds i les taronges de color taronja.

‘Remake’

Bé, doncs tot això apareix perquè Netflix està a punt d’emetre un remake sobre la coneguda sèrie: un terme que personalment detesto malgrat que està acceptat per la Real Academia. Segur que l’anomenen remake, que queda més cool, perquè els termes còpia o fotocòpia d’un èxit ja estan escollits.

I tot remake que es preï es grava des de zero mantenint un elenc d’actors diferent, un altre equip de producció, i amb un context temporal actualitzat. A veure: només faltaria. Perquè l’objectiu del remake sempre és aconseguir l’èxit arran de les engrunes que ha deixat el primer. Perquè ¿oi que d’un fracàs no en fan remakes? Doncs d’acord.

Segons va explicar Juanma Freire sobre les memòries de Karen Grassie (que representava la seva dona, la Caroline, en la ficció), sembla que Michael Landon va estendre el paternalisme i el sexisme en aquell set de rodatge, on l’actriu hauria patit comentaris vexatoris sobre el seu treball, fins i tot alguns de contingut sexual. I sí; allà hi havia Charles Ingalls, tot i que en realitat es tractava de Michael Landon. Vaja, vaja, amb el Michael.

Tracking Pixel Contents