Per què és tan important «El Rosco» de «Pasapalabra», que s’acomiada aquest dijous d’Antena 3? «És molt més que la prova final»

Aquest divendres 19 de juny, Antena 3 emetrà, com cada tarda durant els darrers sis anys, una nova entrega de «Pasapalabra». Però no serà una edició normal i corrent. Per primera vegada, el veterà concurs no comptarà amb la seva prova estrella, «El Rosco», que s’acomiada de la cadena aquest dijous. Serà substituïda per una de nova, a causa de la sentència del Tribunal Suprem del maig passat que obligava Atresmedia a deixar d’emetre el famós repte final del programa, amb el cercle de les lletres de l’alfabet, l’element més característic del programa televisiu.

El litigi pels drets audiovisuals del concurs (i d’aquesta prova en particular) ha adquirit categoria de serial. I ve de lluny. L’any 2022, l’Audiència Provincial de Barcelona ja havia ordenat el cessament de l’emissió d’aquesta prova, en considerar que és una obra protegida pel dret de propietat intel·lectual i que la seva titular és la productora neerlandesa MC&F, i no ITV, la cadena britànica creadora del format original en què es basa «Pasapalabra», «The Alphabet Game».

Antena 3 ha pogut continuar oferint-la fins que el Tribunal Suprem ha ratificat ara la sentència. De fet, ha disposat d’algunes setmanes més de marge per adaptar-se a aquest nou escenari. Durant aquests dies, la cadena ha hagut d’enginyar-se una prova substituta que no es revelarà fins a l’emissió d’aquest divendres a la tarda, incrementant així l’expectació i, possiblement, l’audiència. Fins i tot ha eliminat les 1.540 entregues del programa disponibles a la seva plataforma Atresplayer (només en manté les cinc últimes) i ha modificat el logotip del concurs, sense el cercle alfabètic amb esferes associat a «El Rosco», acatant així altres resolucions de la sentència del Tribunal Suprem.

El contraatac de Telecinco

Mentrestant, Mediaset ha contraatacat anunciant que va aconseguir fa un any els drets d’«El Rosco» i que ja prepara un nou concurs per integrar-lo com a prova final. Això fa que sigui molt probable que, d’aquí a poc temps, l’audiència espanyola es trobi amb una situació ben surrealista: «Pasapalabra» sense «El Rosco» a Antena 3 competint en la mateixa franja horària amb un altre concurs de Telecinco que no es dirà «Pasapalabra», però que sí que tindrà «El Rosco».

És cert que el concurs presentat per Roberto Leal acostuma a situar-se entre els espais més seguits del dia: el 2025 va ser el segon programa més vist de la televisió espanyola i el concurs amb més audiència, amb una quota de pantalla del 19,7 % i una mitjana d’1,8 milions d’espectadors. Però hi ha algun factor addicional que justifiqui aquesta guerra televisiva i judicial pels drets d’«El Rosco»?

Segons Elena Neira, professora dels estudis de comunicació de la UOC, la resposta és clarament afirmativa, ja que el programa és «estratègicament molt important» per la seva funció d’«arrossegament» i «fidelització» de l’audiència cap a l’informatiu del vespre. I «El Rosco» n’és el gran reclam, la part que concentra els màxims pics d’audiència, perquè no només el segueixen els espectadors habituals del concurs, sinó també aquells que hi connecten perquè posen l’informatiu cinc o deu minuts abans.

A més, prepara el terreny per a un altre dels pilars d’Antena 3, «El hormiguero». «Tota aquesta part de consum circumstancial per qüestió d’horari, més que no pas pel programa en si, és superimportant per a la cadena», assenyala.

El colofó del concurs

Neira recorda que fa vint anys els espais previs als informatius «no eren concursos, sinó sèries». Amb el temps, però, les cadenes van descobrir que els concursos tenien la capacitat de retenir el públic «d’una manera més fluida». «Pasapalabra», a més, suma diversos factors: «Fa molts anys que és en antena, el format és profundament atractiu perquè hi ha un premi en metàl·lic molt elevat, els concursants es mantenen molt de temps al programa i això fa que s’estableixi una relació molt directa amb l’audiència», enumera.

«El Rosco», evidentment, és un element clau com a culminació del concurs, a més de ser-ne el tram més vist. «És l’autèntic signe d’identitat de “Pasapalabra”, molt més que la prova final, i el programa sempre l’ha tingut a Espanya», remarca José Antonio Cortés Quesada, professor de la Universitat Internacional de La Rioja i expert en audiències televisives. «No és només un valor televisiu, sinó que també té una dimensió emocional perquè reuneix tots els ingredients de l’infoentreteniment: una tensió creixent, la possibilitat que l’espectador pugui jugar i alhora aprendre des de casa mentre fa altres tasques, i el suspens fins a l’últim segon per saber si el concursant aconsegueix o no el pot», afegeix.

«Probablement no és el programa d’entreteniment més innovador ni més transgressor de la temporada, però la combinació entre el repte d’“El Rosco” i la seva ubicació a la graella és el que ha convertit “Pasapalabra” en un programa estratègicament molt important», considera Neira, que recorda que Telecinco ja va patir una caiguda d’audiència quan va perdre «Pasapalabra» l’any 2019, aleshores presentat per Christian Gálvez, també a causa d’un litigi judicial.

Fins i tot Pedro Piqueras, que presentava els informatius de Telecinco que s’emetien després de «Pasapalabra», ha reconegut l’impacte que va tenir la pèrdua del concurs. «“Pasapalabra” és un gran programa per tenir davant de l’informatiu. El vaig tenir durant molt de temps i vam ser líders absoluts. Quan el programa marxa, comencem a perdre audiència. “El Rosco” va ser la clau», va assegurar.

Ara, conclou Cortés Quesada, les properes setmanes seran decisives: «Ara veurem si la força resideix en “Pasapalabra” o en “El Rosco”».

Subscriu-te per seguir llegint