‘Veredicto’, la nova sèrie de ficció de Carles Porta que convertirà l’audiència en jurat popular: «Mostrarem la part oculta, on no hi ha càmeres»

Nou persones dialoguen en una sala. Són els membres del jurat popular d’un judici en què han de decidir si condemnen un home com a autor d’un assassinat. Els costa posar-se d’acord perquè cada un té una perspectiva del cas i fa moltes hores que discuteixen. Si mires per la finestra, la vista és la mateixa que si miressis el paisatge que es veu des de la tercera planta del Tribunal de Justícia de Catalunya. Pero realmente están en Badalona, en el rodaje de 'Veredicto', la serie de Movistar Plus creada porEduard Sola (el guionista del éxito 'Casa en flames'), Pol Cortecans y Daniel González, a partir de una idea de Carles Porta,el rey del 'true crime' en España, que afronta aquí su segundo proyecto de ficción después de '33 días'.

Nagore Aranburu, Ernesto Alterio, Alba Flores, Omar Ayuso, Secun de la Rosa, Alfredo Castro, Marc Soler, Júlia Mascort y Cris Blanco interpretan a los nueve desconocidos que son escogidos de forma aleatoria entre la ciudadanía para dirimir el veredicto de un caso que ha impactado a todo un pueblo: un profesor condenado años atrás por posesión de pornografía infantil ha matado al padre de una de sus antiguas alumnas. L’acusat admet l’homicidi, però assegura que va ser en defensa pròpia.

Legítima defensa

«La legítima defensa és un tema que aborda les pors, els límits, la ira, la violència, per la qual cosa hi ha molta substància filosòfica darrere», enumera Sola, artífex també del guió de la sèrie, dirigida per Carlos Marques -Marcet (‘10.000 km’, ‘Els dies que vindran’). «A més, en un cas en què la pressió del poble és molt present, així que també ens parla dels nostres comportaments com a societat», reflexiona.

«Totes les persones que són allà tancades deliberant són diferents unes de les altres i han de posar-se d’acord en alguna cosa, i això és un bon exemple de democràcia, d’empatia i de diàleg», afegeix Sola, que considera que Veredicte parla, sobretot, d’«humanitat»: «Ens recorda que el que ens fa humans és que som capaços d’entendre’ns els uns als altres».

Tres episodis

Però arribar a un acord no els resultarà fàcil, com es veurà en els tres episodis que compondran aquest ‘thriller’ judicial que, tot i que part d’un cas fictici, té molts caires de realitat. «No ens hem inventat res en relació amb el procés», assegura el seu creador, que recalca que fins i tot per redactar el document sobre el qual ha de treballar el jurat (l’objecte de veredicte que inclou les preguntes que han d’anar responent respecte al cas) van recórrer a un fiscal que s’encarrega habitualment de donar forma a aquests textos.

«I això que potser, dramàticament, ens hauria sortit a compte inventar-nos coses per no fer-ho tan complex», explica el guionista. Perquè, per exemple, la sèrie permet descobrir com a diferència del sistema judicial americà que tant hem vist a la pantalla, en l’espanyol no es necessita la unanimitat del jurat: per condemnar l’acusat només fan falta set vots i per absoldre, cinc.

«La sèrie té una vocació narrativa respecte a com funciona la justícia i ajustar-se a la realitat tenia un valor», destaca Sola. «En aquest compromís amb la veritat té molt a veure Carles Porta», afegeix, un periodista que fa molts anys que dissecciona assassinats que han marcat la crònica negra del país a ‘Crims’ i que, per aconseguir-ho, coneix de primera mà el funcionament de la justícia.

Veure el que no es veu mai

«La idea era que l’espectador pugui veure el que no es veu mai, perquè la gent normalment coneix el cas i el seu veredicte, però no com s’ha arribat fins a ell. Aquesta és la part oculta, on no hi ha càmeres», detalla el productor Edmon Roch.

La sala de deliberació serà, de fet, l’escenari principal de la trama d’uns personatges que coneixerem, més que pels seus actes, pels seus pensaments. «La sèrie comença amb nou personatges entrant en una sala i acaba amb ells, un dia després, sortint d’allà. Per tant, s’expliquen a través de com pensen i acabes empatitzant amb un o amb l’altre. Sembla fàcil, però és tot el contrari, potser el repte professional més gran que he acceptat», valora Sola.

Hi coincideix el director Marques-Marcet, que no pot obviar com a referent a un dels grans títols del gènere judicial, ‘ 12 homes sense pietat’, de Sidney Lumet. «És un dels projectes més complicats que m’ha tocat rodar, perquè no és fàcil tenir nou actors en tantes escenes», considera sobre una sèrie en la qual Carles Porta pretén que «l’espectador pugui participar com a jurat en la història».

«Ens situa davant un gran dilema moral que interpel·la directament l’espectador», valora Susana Herreras, productora executiva de Movistar Plus, per a qui la sèrie «explora qüestions universals sobre la justícia, els prejudicis, la responsabilitat individual i la influència de l’entorn en les nostres decisions». El rodatge de ‘Veredicte’, que va començar a finals de juny, s’allargarà fins a l’1 d’agost.