Karl Ove Knausgard: «Només els fracassats es converteixen en escriptors»

Acompanyat pels editors d'Anagrama i L'Altra Editorial, Jorge Herralde i Eugènia Broggi, respectivament, s'ha sotmès durant més d'hora i mitja a les preguntes dels periodistes, abans de participar aquesta nit en un acte davant 500 persones -s'han esgotat totes les entrades- en el festival Kosmopolis al CCCB.

"Només els fracassats es converteixen en escriptors", "a vegades, l'èxit no té a veure amb la qualitat literària", "aquests llibres tracten sobre la identitat, sobre com som i per què som com som" o "és fàcil publicar (com a editor), el que és difícil és aconseguir que els llibres funcionin", són algunes de les frases que han salpebrat les seves respostes al llarg de la seva compareixença.

Ha reconegut que quan va començar la seva minuciosa saga, en la qual explica al lector des de l'estat de la seva nevera als seus sentiments més profunds respecte als seus progenitors, el seu germà o les seves parelles, volia centrar-se en el que va sentir amb la mort del seu pare, però després va decidir anar més enllà.

Ha rememorat que els dos primers volums els va crear sol en una habitació pensant que no els llegiria ningú, sentint-se molt lliure, "escrivint el que em donava la gana, sense pensar en les conseqüències, encara que aquestes van arribar i va venir l'infern".

Molts dels seus familiars no estaven gens d'acord amb el que va plasmar negre sobre blanc i alguns encara avui segueixen sense parlar-li, convertit, en paraules d'Herralde, en "un crac de la literatura universal", publicat a països de tot el món i amb legió de seguidors, encara que també compta amb detractors acèrrims.

En els següents volums, la idea, ha destacat, va ser la de continuar sent honest, però no ha amagat que va deixar coses fora del tinter i va intentar ser "més amable amb l'entorn".

En l'últim volum, no obstant això, que encara no s'ha publicat en espanyol i que podria titular-se "Noms i números", avança que torna a la "cruesa, amb coses que fan mal", però va pensar que qualsevol activitat creativa "necessita de la llibertat".

"Quan l'escriptura era una cosa dolorosa em deia a mi mateix que la frontera era el meu propi cos i si aquest la suportava, podia seguir", ha apuntat.

Respecte al volum "Tiene que llover", ha dit que és amb el qual més es va distreure i va divertir, i en ell narra els anys que va viure a Bergen (Noruega), del 1988 al 2002, quan desitjava "costi el que costi" convertir-se en escriptor i com es va perdre en això.

Amb prou feines tenia deu records importants d'aquella època, ha assenyalat, per això és més una novel·la "sobre els records, que sobre fets en si, que vaig ser pescant, recuperant".

Preguntat sobre què passaria si algun dels seus fills en el futur fes alguna cosa semblant al que ell ha fet amb la figura del seu pare, Knausgard ha dit que a vegades s'ho ha plantejat.

"En primer lloc -ha prosseguit- si ells volguessin ser escriptors seria un fracàs, perquè només els fracassats es converteixen en escriptors, però si en algun moment ho fan, hauré d'acceptar-ho i animar-los i assumir-ho de la millor manera".

Sobre l'èxit, no ha obviat que va ser un "xoc" en el seu sistema vital, amb els diaris publicant fotos de casa seva o si anava a la barberia, però creu que va ocórrer perquè tal com escriu és "molt difícil" saber on està la frontera entre vida i literatura.

Aficionat a la música (aquest estiu oferirà un concert) i sense oblidar que la seva escriptura només tracta de "la vida absolutament normal i ordinària d'un noruec", Karl Ove Knausgard tampoc ha refusat una pregunta sobre Siri Hustvedt i l'entrevista que van mantenir als Estats Units en la qual ell suposadament va dir que les dones "no eren competència" en l'àmbit de l'escriptura.

Avui ha deixat clar que el que va confessar davant Hustvedt és que llegeix sobretot homes, que "les meves lectures no són paritàries, però la interpretació que va fer ella està bé perquè ara ens porta a reflexionar sobre per què els escriptors homes llegeixen més altres homes que dones".

Respecte a si "La meva lluita" acaba amb els sis volums que ja ha escrit, ha fet broma que igual als noranta anys torna a això per veure el que ha estat la seva peripècia vital, però, de moment no està previst que arribi a les 10.000 pàgines com li proposa el seu amic Thure Erik Lund, al qual ha qualificat de millor escriptor noruec, encara que "com que no es tradueix a l'anglès no el coneix ningú".

D'una altra banda, encara que no veu l'escriptura com a teràpia ni creu que ara sigui més bona persona que abans, sí que ha sostingut que després de "La meva lluita" ha après a acceptar-se millor a si mateix i també al seu pare. "Crec que hi ha part de veritat en la dita que afirma que entendre ajuda a perdonar", ha precisat.