La trajectòria de Metallica és qualsevol cosa menys convencional. Addiccions, èxits, fracassos sonats, baralles internes, desercions, mort... Des dels seus començaments a principis dels 80, el quartet emblema del thrash metal ha viscut en una muntanya russa que ha quedat plasmada en infinitat de biografies més o menys autoritzades i ara, també, en la novel·la gràfica Metallica: Nothing Else Matters (Ma Non Troppo, 2017), que recorre a grans pinzellades la vida del grup sobre i lluny dels escenaris.

A primer cop d´ull, l´obre de Brian Williamson i Jim McCarthy es presenta com un exercici honest, que s´amara des de les primeres pàgines de l´esperit excessiu i sovint contradictori de la banda. Així, el blanc i negre sense matisos i l´estètica de fanzineremeten als primers anys d´autoafirmació del quartet, mentre l´estructura del relat, a vegades caòtica i plena de giragonses, és la imatge del seu vertiginós ascens i de la pèrdua de contacte amb la realitat que va acompanyar la mort en accident d´autocar del baixista Cliff Burton, l´any 1986 i que es va allargar, en molts sentits, fins els dies del famós documental Some Kind Of Monster.

Malgrat que la novel·la no aporta cap detall remarcable no conegut del grup, els dibuixos precisos i realistes -sovint extrets de fotografies reals de Hetfield i companyia- i la sucosa gamma d´anècdotes i batalletes converteixen Metallica: Nothing Else Matters en un complement perfecte per als seguidors de la banda o, senzillament, per als amants dels sons durs que els hagin perdonat el viratge post-Load

Bressol de metall

Però el volum de Williamson i McCarthy no és la única presència gràfica dels de San Francisco a la secció de novetats. Als antípodes d´aquesta proposta també arriba Metallica. Band Records 2 (Reservoir Books, 2017), un petit caramel en forma de conte infantil per tal d´apropar els més petits als orígens de la banda obviant-ne -gràcies a Déu!- els capítols més sòrdids i salvatges.

Amb unes il·lustracions que fan l´insòlit equilibri entre la lluminositat del conte i l´ambient embrutit dels antres del metal californià, el treball de Soledad Romero Mariño i David Navas se suma al volum similar publicat la primavera passada sobre The Ramones. Dos títols i dos grups que posen les bases a un tipus deliciós d´àlbum infantil pensat per tots aquells pares i mares mitòmans que deixen un vinil a la secció de pipes i bolquers i un pedal wah als peus del parc infantil.