Hi ha alguna cosa més personal que la casa d´un mateix? La decoració, el mobiliari i fins i tot la higiene -o manca d´ella- són alguns dels segells més personals de cadascú. Per aquest motiu, la premisa de Casa transparente (Sexto Piso, 2017) resulta tan xocant: la vida d´algú que té per feina viure en les cases d´altra gent mentre els propietaris són fora.

L´habitatge, doncs, esdevé el pretext perfecte a la il·lustradora argentina María Luque per posar la lupa sobre temes com les relacions personals, la idea d´un futur propi o el concepte d´arrelament a un lloc. Temes, especialment enfocats a la vida a les grans urbs i que ha permès a l´autora endur-se el primer premi de novel·la gràfica Ciudades Iberoamericana.

I no ens deixem enganyar pels colors ultrapotenciats i el traç simple i desenfadat de les vinyetes: el contingut naïf que aparenten les formes es queden sols en aquesta esfera. Bé, en això i en deixar la signatura d´una dibuixant que, al llarg de les pàgines, sembla voler explicar i transmetre més coses de les que acaba aguantant el paper.

Quin gran pla!

També fora de casa, però per motius i amb resultats molt diferents, hi ha les protagonistes de Leñadoras. Un plan terrible (Sapristi, 2017), segona entrega d´una de les sagues preferides per crítica i públic de la temporada passada.

Com llavors, el quintet de protagonistes continuen les seves colònies en un campament d´escoltes molt poc corrent dirigit per la versió rústega de Rosie the Riveter. En aquesta ocasió, però, el format d´històries breus del primer volum dóna pas a una aventura de llarg format que aconsegueix mantenir l´esperit original esquivant el risc de caure en explotar una formula d´èxit.

I a més ho fa treient tot el suc possible a una galeria de personatges secundaris tan imprevisibles com les cinc adolescents que formen el grup principal i que conformen una alenada d´aire fresc amb capacitat per renovar tan el que passa dins les pàgines com fora d´elles.

Dues veus informals

No menys imprevisibles i sorprenents són Nuria i Henar, les protagonistes de Busy Bitches (Fandogamia Editorial, 2017), llibre que recull algunes de les tires còmiques que el duet havia publicat en format digital. Unes entregues de format breu i en les quals la clau autoparòdica hi és constantment present. Així, les dues autores es presenten sovint com dues dibuixants estressades i arruïnades que conviuen entre fixacions malaltisses i les aparicions constants d´un curiós gnom.

Encara que en la irònica entrevista inicial defineixi el còmic com humor de dibuixants per a dibuixants, els gags que elaboren van més enllà, ja que es reivindiquen com el pont amb noves generacions i nous perfils de lector que necessiten que els parlin de tu a tu.

Els poders de l´audiòfon

La dibuixant Cece Bell va perdre l´audició de ben petita a causa d´una meningitis llampec. Des de llavors ha viscut connectada a uns audiòfons, una situació ara normalitzada però menys corrent en la seva infància, als EUA de mitjan 1970, amb uns aparells voluminosos i amb cables sortint arreu.

Del record d´aquells anys, i per contribuir a normalitzar la seva discapacitat, Bell publica Supersorda (Maeva Young, 2017), basat en un personatge que va crear de petita, en el moment en què els aparells li van permetre tornar a sentir veus i sons.

La conversió dels personatges en conills antropomorfs -animal conegut per la seva oïda privilegiada- contribueix a donar un aire de conte infantil a una trama que esquiva hàbilment el melodrama per convertir-se en un còmic tendre i a estones divertit, sense oblidar els moments més durs.

Un nou convidat a la galeria dels títols enfocats per a nens però que més d´un i dos adults tindran a la tauleta de nit.

La crida de la natura

En aquesta última categoria també s´hi compta Yokai (Fulgencio Pimentel, 2017), de Carmen Chica i Manuel Marsol. Un àlbum il·lustrat pensat per al públic infantil i en el qual els esperits que li donen títol s´apareixen en les diferents encarnacions de la natura de boscos endins.

La trama és d´allò més simple: un camioner perd la noció del temps i l´espai en endinsar-se entre els arbres i fondre´s en un viatge del qual en tornarà completament canviat. Els dibuixos fantàstics i el format vertical de l´àlbum acaben de donar un toc distintiu a un conte per explicar i també per col·leccionar.