L'escriptora Najat El Hachmi reviu la "solitud" i els reptes de les primeres dones musulmanes immigrades a Catalunya fa més de 30 anys i el masclisme de la seva societat en la novel·la 'Mare de llet i de mel' (Edicions 62 en català i Destino en castellà), ha explicat en roda de premsa aquest dimecres, quan la novel·la ha sortit a la venda.
La història comença a partir de les vivències de la ruralitat rifenya de la seva infància, amb Fatima com a protagonista -inspirada en la generació de la seva mare- i que, adulta, casada i mare, deixa la seva família amazigh per emigrar a Catalunya.
Les seves pàgines són un relat oral en el qual anys després Fatima visita les seves sis germanes i els explica els reptes amb els quals s'ha trobat, "reivindicant la veu de les dones".
En aquest procés vital, Fatima no troba altres persones del seu origen, sentint-se molt incòmoda i silenciada, fins que per primera vegada esclata d'alegria en veure una dona amb mocador a la plaça de Vic (Barcelona); amb el pas dels anys, es va teixint una xarxa de solidaritat femenina.
Ha reivindicat la necessitat que els fills facin memòria d'aquella primera generació migratòria, després d'anys en els quals li resultava molt dolorós fer aquest acostament: "Però no pots fugir del teu origen", ha dit.
De fet, ha reconegut la dificultat de posar-se en el punt de vista de la seva mare, i que "durant molts anys ha estat molt difícil mirar aquestes dones per representar una realitat tan dura que resulta feridora", que es considerava en deute amb el patiment d'aquelles dones.
El Rif, una zona castigada
El Hachmi ha subratllat que el dur entorn rural del Rif "ha estat una zona molt castigada, i que durant Hassan II va ser deliberadament oblidada" amb nivells de repressió molt importants.
No obstant això, la novel·la dirigeix la seva mirada cap a l'interior de les cases, i encara que pensava que coneixia la seva regió --en la qual va viure fins als vuit anys--, amb l'escriptura de la novel·la ha descobert noves capes: les dones no són estrangeres perquè venen de fora, "sinó per haver nascut dones en un món que no considera que mereixin una habitació pròpia, sinó l'habitació del marit".
Ser dona en aquest entorn significa que no tens un lloc propi en el teu lloc de naixement, i quan aquestes mateixes dones emigren, troben el primer lloc que és seu i poden considerar la seva casa, aconseguint que aquestes mares hagin fet més arrels del que des de fora pugui semblar: "Elles consideren seu aquest lloc, i més quan hi ha fills".
«Som d'on són els fills»
"Som del lloc d'on són els fills", ha dit l'autora, que ha confessat que una de les seves obsessions més grans ha estat trobar la veu de la protagonista, resultant-li molt creatiu recuperar les veus femenines que sentia de petita.
Ha explicat que abans fugia com de la pest de qualsevol folklorisme i exotització de la seva cultura, i ha admès: "Ha estat una novel·la de fer les paus. Potser és l'edat. No tenir ràbia contra ningú. L'única cosa que podem fer és intentar entendre".
Forma part d'aquest enteniment, l'anàlisi d'una societat masclista on les dones són "víctimes del sistema", i encara que hi hagi homes que tracten bé les seves dones, també estan sotmesos a un sistema pel qual, per exemple, mengen abans si hi ha convidats, deixant les restes per a les dones.
També ha lamentat el tabú sobre sexualitat, que les generacions hereten a través de l'educació: "És una estructura de la qual no es pot sortir, ja que llavors les filles es converteixen en unes pàries del sistema".
"La reacció més perillosa ha estat la del fonamentalisme, que va tocar la fibra de la pertinença religiosa, i que diu que si vols ser bona musulmana no pots abraçar principis del feminisme occidental", ha criticat.
