Ferrándiz teixeix una epopeia de la «fascinant» Barcelona del segle IX en una novel·la

En roda de premsa aquest dimarts, l'autor ha explicat que és una novel·la èpica i d'aventures, en un lloc poc conegut llavors: Barcelona i la Marca Hispànica, un territori diferent al que la ciutat serà després.

Ferrándiz evoca aquella terra com el llunyà oest: aïllada, despobalda i amb un enemic potentíssim, els sarraïns, amb ànsies de recuperar el territori, i al mig una ciutat amb un miler d'habitants i condemnada a desaparèixer com Égara, per exemple, que resistia gràcies a les muralles.

En l'origen de la novel·la l'autor tenia la cerca d'un regne perdut, com un Avalon, però amb arrels històriques, espai que va trobar a la província visigoda de la Gotia, en el sud de França, una zona situada entre el Ródano i el Llobregat.

"Vaig trobar una terra desolada, absolutament deixada, enmig de la dissolució, i que resistia gràcies a les muralles romanes", ha explicat l'escriptor, que va celebrar que aquest escenari tenia el potencial per crear personatges a l'altura, i l'hi va prendre com la seva fera l'última novel·la que publica.

Ha explicat que la novel·la viatja a l'escenari desconegut de la Marca Hispànica, que embolicava una Barcelona que no té res a veure amb el que han escrit altres autors sobre la ciutat, els seus comerços, la burgesia, el port i les seves lluites de classes.

"Era una Barcelona condemnada a desaparèixer, amb amb prou feines 1.500 habitants", ha retratat l'autor, que situa en aquesta tesitura conspiració de nobles, gent humil, joves taverneres i a un bisbe protagonista, Frodoino (861-890) que farà que tot canviï a la ciutat.

L'escriptor ha explicat que aquestes rebel·lions van succeir i estan documentades; i, de fet, ha assenyalat que hi ha historiadors que creuen que el que va succeir en aquella època a Barcelona "va tenir una repercussió molt més forta del que podia semblar".

Ha detallat que va ser una època molt primitiva i molt antiga: "En aquella època es lluitava per sobreviure i els problemes no eren els d'ara", encara que les grans qüestions humanes perviuen.

Ha destacat que aquella Barcelona posa en relleu en certa manera que Catalunya neix d'algun lloc: "Es poden trobar els orígens de les coses", ha afegit.

La seva intenció era construir una novel·la el més èpica possible, que tingués el ressò de les sagues fantàstiques, amb un riu Llobregat que era la frontera amb Mordor, una península musulmana: "Volia viure l'emoció d'una terra fantàstica, però que tingués aspectes de realitat", per això s'ha basat en els estudis d'investigadors.

Dracs al Montseny

Encara que no hi surten dracs, els personatges d'aquesta societat pagana sí creien en els dracs i sirenes, unes creences que venien directes de la mitologia romana: "Era facilíssim imaginar que en el Montseny hi havia dracs, ja que llavors només hi havia grans boscos i paisatges desolats i impressionants entre Barcelona i Girona".

"És una Barcelona que no s'ha vist a nivell literari: no és la que hem llegit i gaudit", ha dit l'escriptor, que ha dit que apareix una marca Barcelona molt diferent situada en una època dura, en la qual cada sis o set anys tot quedava destruït.

Sobre la documentació històrica ha dit que no queden molts arxius, i que malgrat tot "en aquesta zona els agradava escriure-ho tot", i que l'auge dels notaris de fet sorgeix que a Barcelona tot s'anotava.

«Molta sang abocada»

Ha destacat que és probable que el que succeís en la realitat fos més forta que el que passa a les seves pàgines, "amb molta sang abocada", que ha constatat en tesis doctorals i alguns llibres.

L'autor, advocat de professió, ha explicat que primer era més advocat que escriptor i després això ha canviat, ja que, si bé segueix mantenint una cartera de clients, el pes ha anat basculant fins que l'advocacia ha quedat més relegada.