El periodista i escriptor Pep Prieto (Girona, 1976) ha unit en la seva darrera novel·la 'Carnada' (Bridge) les seves grans passions: el periodisme, la política i la ciència ficció. I ha fet en una història amb un argument tan "tronat" com barrejar política i zombis. En declaracions a l'ACN, ha assegurat que s'ha desacomplexat a 'Carnada' perquè fins al seu tercer llibre no havia introduït el fet fantàstic i sobrenatural i aquí ho ha fet sense cap tipus de complexa. Els dos protagonistes de la història, en Pep i l'Andreu són periodistes i amics de tota la vida. Un dia reben l'encàrrec de recuperar una memòria USB que conté una informació molt comprometedora pel Govern i que demostra que Catalunya s'aboca a l'Apocalipsi.
Prieto ha reconegut que li ha interessat sempre molt el periodisme i la política. "I més que posar en una balança les dues coses, el que pretenia és fer interlocutor dos mitjans que m'apassionen amb una altra passió que tinc que és la ciència ficció". Prieto sempre ha pensat que Catalunya és un escenari ideal per tot tipus de "relats sobrenaturals i fantàstics" i "la idea de barrejar la sàtira política amb la ciència ficció era una forma de validar aquest món que sembla tan hermètic i donar-li una categoria diferent". I tot això, ha afegit, passa pel filtre de l'humor.
Ha apuntat que en el cas concret de 'Carnada' tenia molt clar cap on es dirigia l'argument. Una font d'inspiració per al llibre va ser el film 'Shaun of the Dead' de Edgar Wright que "plantejava la idea d'un apocalipsi des de la perspectiva domèstica, de dos amics que viuen a un suburbi de Londres i quan comencen a aparèixer zombis actuen amb certa normalitat". Prieto ha declarat que la novel·la és fruit de tenir ganes d'escriure allò que li agradaria llegir. "Com que m'apassiona aquest gènere fantàstic que se'n riu d'ell mateix, vaig decidir que intentaria posar a prova el meu estil per aconseguir-ho", ha ressaltat.
A 'Carnada' se citen en alguns moments casos de corrupció política reals i, de fet, l'escriptor considera que "la bona ciència ficció és aquella que té una base creïble. Si un crea un marc realista és més fàcil després vulnerar-lo per fer fantàstic", ha afegit.
Ha indicat que la novel·la és autobiogràfica en part perquè un dels protagonistes es diu com ell i explica "batalletes" que ell ha viscut. Ha apuntat que ha fet en aquesta ocasió una certa introspecció perquè parla sobre com es va forjar l'amistat entre els protagonistes. Prieto tenia ganes d'explicar la història de la seva amistat amb un bon amic seu de Girona. De fet, ha apuntat que va furgar en el seu propi passat perquè els personatges tinguessin base real.
Prieto ha reconegut que "en temps agitats i convulsos o de redefinició del debat públic" és important la comèdia i l'humor. "El meu llibre és irreverent, però no ofensiu; no ataca ningú, sinó que pretén que el lector se'n rigui del què l'envolta. Els llibres del procés són molt necessaris i és normal que triomfessin per Sant Jordi", ha assegurat.
El periodista ha bromejat que un dels perills de la novel·la 'Carnada' és que un pensa que és "molt ocurrent imaginant una història que barreja polítics, zombis, periodistes i conspiracions", però "tal i com està la realitat catalana i espanyola un arriba a témer que publicaràs el llibre i arribarà l'apocalipsi i t'ho desmentirà tot".
Trajectòria
Pep Prieto és escriptor, periodista i crític de cinema i sèries. Col·laborador habitual d''El Món' a RAC1 i el programa 'Àrtic' de Betevé. Escriu al 'Diari de Girona', 'La Llança' i la revista 'SFX'. És autor de les novel·les 'La disfressa de l'indigent', 'Mala premsa', 'La teoria de l'imbècil' i 'Els Llunàtics', i del llibre de contes 'Castells humans' i l'assaig sobre cinema i política 'Poder absoluto'.
