Una Bridget Jones de l'Eixample que podria congeniar amb les "almodovarianes" Pepi, Luci i Bom o les noies de "Sexe en NY". Es diu Sonia, és tímida, vulnerable i protagonitza "Sonia y el ladrón de besos", novel·la coral en una Barcelona femenina, mil·lennista i amb banda sonora dels vuitanta.

Signada amb el pseudònim Eva D.Island, "Sonia y el ladrón de besos" (Editorial Titania) és una novel·la a cavall entre l'humor, la ironia, les il·lusions de l'amor i els desenganys, tot això sota un prisma femení que la Sonia i les seves amigues, les "pipicanyeres", protagonitzen en una Barcelona actual però a la vegada intemporal.

Per a Eva, la novel·la amb què debuta és, segons afirma a EFE, "com la vida mateixa. Hi ha estones de tot, de crua realitat, de serietat, de lleugeresa, de diversió, d'introspecció i d'alegria desbordada. La vida és calidoscòpica i hi ha un temps per tot".

El personatge de la Sonia, reconeix, comparteix alguns elements amb la popular Bridget Jones, com la seva "timidesa, fragilitat i il·lusions. A vegades fica la pota, els han fet mal i són bones persones, encara que una mica càndides. Diria que són dones en construcció".

I també té una mica de la Carrie Bradshaw i de les seves amigues de "Sexe a Nova York", transportades en la seva recerca de la felicitat des del Nova York del canvi de segle a la dreta del barri de l'Eixample barceloní.

La protagonista ronda els trenta, treballa en una biblioteca i no ha renunciat a trobar l'amor de la seva vida malgrat un revés sentimental en un no molt llunyà passat. El seu nou grup d'amigues, creat entorn del "pipicà" d'un parc, i el seu veí escocès i gai li serviran tant d'animadors d'aquest propòsit com de drap de llàgrimes en els moments més baixos.

I l'amor li arriba en una nit generosament regada de Gintonics i en forma d'un jove tocat amb una gorra que li ofereix a ella i a una amiga un "tripiquilabing", un estrany joc amorós consistent en un particular trio, però només de petons.

Des d'aquella nit, en què el noi de la gorra desapareix sense deixar rastre, aquest es converteix en una obsessió per a la Sonia, que amb la complicitat de les seves amigues surt a buscar-lo per uns carrers que recorren des de la Sagrada Família als ponts de Vallcarca i, per fi, al mar, al Port Vell, on trobarà el seu elegit a bord d'un veler a punt de salpar... Amb ella a bord?.

Mentrestant, el lector viurà totes les fases de la metamorfosi de la Sonia, els seus canvis hormonals, físics -a Barcelona no hi falten gimnasos- i fins i tot d'estil, amb certes referències -fins i tot a la seva roba interior- que recorden al personatge de Bridget Jones.

I viu i explica la Sonia aquesta metamorfosi acompanyada per les seves amigues les "pipicanyeres" un gresol de dones de tot el ventall d'edats, professions i estil que podrien entroncar sense grinyolar amb aquelles dones de l'almodovariana Pepi Luci i Bom, una connexió que es produeix per la música dels anys vuitanta que sona de fons.

Les "pipicanyeres" atorguen a la novel·la una visió calidoscòpica de la vida, sempre en gènere femení, pel qual desfilen personatges com la triomfadora i enlluernadora Estefi, la "cincuentañera" -i no "cincuentona"- Paz, l'advocada casada Marta, l'executiva Carlota, elegant i freda, i la més jove Vicky, neboda de Marta i, per comparació a la resta, una màster en la combinació de sentit pràctic i sentit comú.

Convocades a la terrassa de la Sonia, més petita que la de "Mujeres al borde de un ataque de nervios" però prou espaiosa per albergar sopars, copes i confidències sense pèls a la llengua en les suaus nits barcelonines, aquest grup es conjurarà perquè la nova vida de la Sonia arribi a bon port.

I de fons, una música dels anys vuitanta, bàsicament del gènere "disco" que al seu torn va servir d'inspiració a l'autor/autora a l'hora de confeccionar la novel·la, en la qual els personatges masculins, bàsicament tres, es reparteixen a parts iguals el paper de l'amic comprensiu, el del pesat i el del noi aparentment ideal però que amaga un passat secret.