El poeta Joan Margarit evoca escenes de la infantesa, adolescència i primera joventut en la seva primera obra narrativa, 'Per tenir casa cal guanyar la guerra' (Proa). Unes memòries que ha cuinat a foc lent durant quatre anys i que exploren l'origen dels més de 700 poemes que ha publicat. En aquest recorregut vital —considerat per l'editor, Josep Lluch, com "el seu primer llibre narratiu d'envergadura en prosa"—, Margarit cerca comprendre per què alguns records continuen presents, sense necessitat d'acudir a cap agenda ni àlbum familiar. El poeta assegura que no li sembla haver viscut "una infantesa infeliç", malgrat que reconeix que va haver d'aprendre a trobar la felicitat dins la soledat.

Margarit també ha apuntat en la presentació de l'obra aquest dimecres a l'Ateneu Barcelonès que les seves memòries són una recerca del perquè de la seva manera de ser. Per aquesta raó, ha expressat, desitja que "puguin ser d'interès fins i tot per algú que li importi un pito la poesia". L'autor subratlla, però, que aquest volum és "un complement" de la seva obra completa, ja que justifica els poemes que ha escrit al llarg de la seva vida.

Les memòries parteixen del cor de la Guerra Civil, d'una "Catalunya pobra" que Margarit descriu al llibre "sense el menor símptoma d'haver viscut una infantesa malaurada", ja que a ell, explica, li donaven menjar —"patates bullides, sobretot"— i no li pegaven. Durant els seus primers anys va viure en nou domicilis diferents, com recull un petit paper que va escriure amb la seva mare i que li ha servit a l'hora de perfilar aquesta obra narrativa.

Margarit descarta publicar un segon volum de memòries que comprengui la seva maduresa: "no aportaria res nou sobre d'on venen els meus poemes o d'on vinc jo", argumenta.

'Per tenir casa cal guanyar la guerra' es presentarà aquest dissabte en el marc de La Setmana del Llibre en Català i arribarà a les llibreries en castellà el mes que ve de la mà de l'editorial Austral.