Club Editor publica l'edició revisada d'«El Crist de nou crucificat» de Nikos Kazantzakis

Bohigas ha explicat que aquesta és una història de quatre personatges que un bon dia se'ls hi encarrega representar els papers de Crist i els apòstols al misteri que se celebra cada set anys per Pasqua al poble. L'editora ha indicat que se'ls avisa que durant el temps que preparin l'obra hauran de "ser exemplars" i ells fins i tot, ha afegit Bohigas, acaben tremolant de pensar que hauran d'encarnar aquelles figures davant del poble i s'hauran de purificar. En aquest camí de purificació arriben els refugiats d'un altre poble i esdevenen els defensors dels refugiats contra el poble que se'ls vol treure de sobre. "És una novel·la que ve a dir que l'església és un instrument de poder hipòcrita i explotador i que el cristianisme és la revolució".

'El Crist de nou crucificat' és la novel·la més llegida de l'escriptor grec Nikos Kazantzakis al costat de la seva altra obra 'Alexis Zorbàs'. Sobre l'obra, Sales va escriure l'any 1959 que "és tot un món, un món vigorós on cada personatge té una fesomia acusadíssima, on hi ha drama i poesia, on hi ha santedat i crueltat, on hi ha realisme cru i fins groller al costat de les delicadeses més altes a què pugui arribar l'ànima humana; on tot crepita com en un incendi, tot cruix com en una tempestat". A Catalunya se'n van vendre 20.000 exemplars.

El llibre va passar a finals dels 50 la censura del moment i en el text d'avaluació de Juan Roig, professor del Col·legi Màxim de la Companyia de Jesús de Sant Cugat del Vallès, es deia que "la tesi fonamental de l'obra és encertada i la seva lectura pot ser profitosa". També s'apunta que l'obra "no oferiria dificultat", si al publicar-lo "se suprimien aquells paràgrafs en els quals hi ha bastant cruesa en qüestions sexuals i algunes expressions ambigües". La tirada va ser de 4.000 exemplars en castellà i 1.000 en català.

Segons l'editora, 'El Crist de nou crucificat' "és singular" dins la literatura universal i la catalana, en concret, perquè "és un llibre que va fer que molta gent que no tenia cap contacte amb la literatura escrita en català descobrís que en català es podien fer coses com aquesta". "El llibre ha deixat un rastre molt fort en el lector en català i encara que sigui una traducció és un fonament de la reconstrucció d'una literatura catalana moderna sota el franquisme", ha apuntat.

Respecte el treball fet per Pau Sabaté en la revisió ha dit que la major part del text no s'ha hagut de retocar, però sí que ha incorporat tres escenes noves que Sales havia eliminat en la seva traducció.

"Germanor" entre Sales i Kazantzakis

Bohigas ha assegurat que hi ha una "germanor molt forta" entre l'autor Nikos Kazantzakis i el seu traductor Joan Sales per la trajectòria, la sensibilitat intel·lectual, moral, política i social". L'editora ha indicat que "són profundament lliures en la novel·lística que construeixen i la literatura no està al servei d'un ideari polític, sinó que expressa la inquietud que els converteix en persones implicades en les lluites de la seva època i el seu lloc i es resumeix en la set de justícia i la preocupació per què és la llibertat".

Pel que fa els seus personatges, Bohigas ha dit que són autors que "adoren els personatges que són cafres dotats d'una aguda consciència". Així mateix, tenen una gran afició als borratxos i a les viudes joves, i també tenen devoció per Maria Magdalena. Bohigas ha ressaltat l'energia vital dels personatges de Joan Sales i Nikos Kazantzakis. "El que domina és el vitalisme", ha explicat Bohigas.