L'escriptor i periodista Víctor Amela (Barcelona, 1960) publica aquest dimarts 'Jo hauria pogut salvar Lorca', una novel·la basada en la història real del seu avi durant la guerra civil. El llibre, que arriba a les llibreries en castellà (Destino) i ho farà dimecres en català (Columna), no és una crònica sobre Lorca, sinó sobre com l'avi d'Amela va viure de prop els darrers moments de vida del reconegut poeta. El desencadenant de la història és una frase que l'avi li va dir a Amela quan ell era petit i que dóna títol al llibre. Aquestes paraules van quedar gravades en la ment del nen, fins que un cop mort el seu avi, ha decidit fer-li tribut explicant la història. La novel·la parla de la part no explícita de la memòria familiar d'Amela, però alhora també narra una història col·lectiva de les persones que van viure i patir la Guerra Civil espanyola.
Amela ha assenyalat en la presentació del llibre a l'Ateneu Barcelonès que aquesta és una història "universal" i la història de totes les famílies de l'estat espanyol, ja que totes tenen algun familiar més o menys proper que va estar involucrat en el conflicte.
La història desconeguda de l'avi de Víctor Amela, llavor d'aquesta novel·la
L'avi de Víctor Amela, Manuel Bonilla, un pagès i pastor de l'Alpujarra (Granada), l'any 1953 va migrar amb la seva dona i els seus fills adolescents a Barcelona, al barri de la Trinitat Vella. En el pis de l'extraradi barceloní on vivia Manuela Bonilla i on Amela passava moltes estones durant la seva infància, és on es van plantar les llavors d'aquesta novel·la.
Va ser un dia de l'any 1970 mentre miraven els telenotícies, quan Manuel Bonilla va assenyalar el televisor dient "aquest és el meu amic" i unes hores més tard va dir la frase "jo hauria pogut salvar Lorca". Amela, que en aquell moment tenia 10 anys, no va entendre res. Per a ell, Lorca era un personatge molt llunyà que només coneixia del manual de literatura de l'escola.
Van passar els anys i Amela no va tenir l'impuls de preguntar què volia dir allò que havia dit el seu avi: "no sé per què, potser per pudor o per vergonya", ha dit l'escriptor. Però quan va morir l'avi, als anys 90, Amela es va sentir molt culpable per mai haver-li dit res. "És com si a més de ser mort, tots els anys jo l'hagués estat matant per no haver-li preguntat", ha explicat l'escriptor. La culpa el va remoure i el va moure a agafar el cotxe i viatjar mil quilòmetres per veure el lloc on havia nascut i viscut Manuel Bonilla.
"A partir d'aquest fet a poc a poc em vaig convencent que aquesta història l'he d'explicar i que, si no l'explico, estaré fallant-me a mi mateix i estaré fallant al meu avi i estaré fallant-li al món", ha expressat Víctor Amela.
El lligam entre Manuel Bonilla i Federico García Lorca
El tiet patern d'Amela fa dos anys li va explicar que l'avi Manuel Bonilla durant la guerra es va dedicar a passar clandestinament persones d'un cantó a l'altre del front. La ciutat de Granada el 1936 era un focus sollevat pels franquistes, que estava envoltat per territori republicà, i Bonilla va decidir ajudar les persones que corrien perill al bàndol republicà, passant-los a la banda alçada.
El vincle entre Lorca i Luis Bonilla està en la persona que l'avi va assenyalar al telenotícies quan Amela tenia 10 anys: Luis Rosales, poeta granadí, nascut en una família conservadora i falangista. Rosales era íntim amic de Lorca i va refugiar-lo a casa seva fins que va ser arrestat.
Manuel Bonilla està involucrat d'una manera particular en els darrers dies de la vida de Federico García Lorca, ja que podria haver-lo ajudat a no morir afusellat. És aquí on Víctor Amela introdueix la part més novel·lística del llibre, imaginant la intervenció modesta del seu avi en aquesta història. "Tinc l'imperatiu moral de col·locar el meu avi en aquesta tragèdia que ens afecta a tots", emfatitza Amela, que està convençut que el seu avi "era allà". "El col·loco allà perquè vull donar sang i carn al meu avi i perquè el drama i la tragèdia de Lorca és viva", afegeix l'escriptor.
"La sang de Lorca no s'asseca mai", ha expressat Amela en paraules de Machado. L'escriptor i periodista està convençut que el poeta hauria enlluernat al públic amb la seva obra futura. "No som capaços d'imaginar els límits de la capacitat narrativa i poètica de Lorca", ha subratllat Amela.
Un tribut a les persones que van viure la Guerra Civil espanyola
'Jo hauria pogut salvar Lorca' és una mirada a un fet universal, des de la intimitat d'una família modestíssima i petita que acaba en un racó de Barcelona, i alhora és un homenatge a Manuel Bonilla. "Estic fent un tribut a un home silenciós, callat, discret, condemnat a l'oblit, però que ara ja existeix en aquest llibre", ha explicat el periodista.
"Estic aquí per rescatar aquesta memòria, que no només és la memòria del meu avi, sinó que és la memòria de tantes persones que van estar implicades d'una manera o una altra en el conflicte i que estan condemnades a l'oblit", ha sentenciat Amela.
