Després de 25 edicions de FiraTàrrega, en què Josep Bou (Igualada, 1950) ha fotografiat espectacle rere espectacle, l'artista anoienc edita un volum amb 100 instantànies comissariades per Teresa Jové. En paraules de Bou, «he retratat la festa de teatre dels seus inicis, la reconversió cap a una fira i la transformació dels espectacles i dels ciutadans de Tàrrega». El llibre té els textos de Pau Llacuna, exdirector executiu del certamen. Bou, fundador de l'Associació de Fotògrafs Professionals de Moda i Publicitat d'Espa-nya, guardonat amb nombrosos premis nacionals i internacionals, com la Medalla d'Or del Festival de Nova York, explica a Teatre Ter-ritori Tàrrega l'evolució artística de les arts escèniques però també la tecnològica a través d'un treball, sobretot, personal, que va presentar a Igualada.

Vint-i-cinc anys de fotografies en un sol volum. És habitual aquest exercici de llarg recorregut en la seva obra?

En tinc de llarg, mitjà i recorregut immediat. No volia retratar una fira, un exercici més periodístic. El que m'interessava era la metamorfosi de Tàrrega perquè volia captar l'essència, no informar. I per això es necessita temps. Ha estat un recorregut de la fira, del teatre, del poble de Tàrrega i també, del pas de la fotografia analògica a la digital. També, he volgut que el text del llibre signat per Pau Llacuna es vinculés amb les fotografies, perquè ell va aconseguir transformar la festa del teatre en una fira. Per a mi, aquest ha estat el seu treball i aquest llibre és també una mostra de la seva obra.

Així, per fer el seu llibre amb el clic no n'hi ha prou?

És una dècima de segon. Qualsevol persona pot fer la millor foto si només busca una instantània. Companys de premsa han passat per un espectacle han fet la fotografia i han marxat. Per al llibre jo assistia a l'espectacle i el veia sencer, per captar tots els moments. A més, abans de col·locar-me parlava amb tècnics de l'obra per saber des d'on fotografiar. Si t'equivoques amb la ubicació pot ser que no tinguis la foto. Alguna vegada havia vist l'espectacle dues vegades. A més, si et mous, amb els sorolls de la càmera, sobretot amb l'analògica, molestes el públic i el respecte cap als espectadors i la companyia és important.

Què destacaria del pas de la fotografia analògica a la digital?

D'una banda, amb les càmeres digitals podem posar la sensibilitat que es necessita per a cada fotografia. Abans calia canviar els rodets a mitja sessió si l'espai era prou fosc per combinar interiors de teatre i exteriors de carrer. Si no ho feies havies de sortir del teatre amb un rodet de 3200 ASA, quan amb un 100 ASA podies fer fotos exteriors pels carrers de Tàrrega. D'altra banda, amb la fotografia analògica feia doble impressió. Anava amb diferents càmeres, una per a imatges panoràmiques i una altra de pas universal. Després de fer instantànies amb la primera, rebobinava el rodet, el posava en la segona i feia noves fotos que se sobreimprimien en les primeres preses. Em permetia ser més creatiu.

A «Teatre Territori Tàrrega» presenta composicions que parlen entre elles. Què expliquen?

En el meu treball el més pensat és el concepte. Com que ho tinc clar, les imatges de fa 25 anys lliguen amb les darreres. Com que la vida és cíclica al cap d'uns anys et trobaràs espectacles que t'oferiran escenes que encaixen amb fotos fetes els anys anteriors. Això ho pots veure únicament a través del pas del temps i sobre la base d'un concepte clar. És un eix bàsic de la meva feina.

Algunes imatges lliguen per la forma i altres pel contingut.

En plantejar una publicació la penso en dobles pàgines, com per exemple la imatge del funambulista i la del Pepe Rubianes o la del pianista Carles Santos amb el braç que subjecta unes castanyoles. Expresso una interpretació que a la vegada és oberta per a qui la miri. Per fer el llibre he filtrat més d'un miler d'imatges fins a deixar-ne 100. Saber desestimar imatges bones en benefici del discurs ha estat la feina de la comissària Teresa Jové, la meva dona.

Segons explica, per a vostè l'eix vertebrador de la fotografia no és la llum, sinó. com explica Junichirô Tanizaki, «la força suggeridora de l'ombra que dona relleu a protagonistes i espai». Per què?

Sense llum no hi ha fotografia. Però les ombres embolcallen tot el procés. Una fotografia on predomina la foscor et destaca el personatge, l'actuació. Has de saber destacar aquests petits instants de llum dins de les ombres.

Podríem dir que per a Josep Bou la fotografia és com la impressió del moviment de l'artista sobre una malla, una de les fotografies del llibre?

A Tàrrega podem veure circ, malabars, teatre... i sí, aquesta és una imatge que em remet a l'anonimat de l'actor, que resumeix tots el tipus d'arts escèniques que es poden veure a la fira: des del passavolant amb una guitarra en un carrer fins a un espectacle amb una complexa producció.