El còmic 'Mandela i el general' amb guió de John Carlin i il·lustracions d'Oriol Malet es va publicar al maig de l'any passat en francès per l'editorial Delcourt, després que s'edités en anglès, coreà i àrab. Faltava, però, la versió en català, que finalment veurà la llum al març de la mà de Comanegra. En castellà el publicarà Penguin Random House també al març. Malet afirma que "el còmic en català té una maledicció" perquè les distribuïdores no s'hi atrevien i les editorials els fa "por". L'obra, que té l'apartheid com a context, gira entorn a la relació entre el polític sud-africà Nelson Mandela i el comandant Constand Viljoen, convençut de la supremacia del blanc sobre el negre. Malet creu que el còmic pot ensenyar, sobretot en el context del procés català, que és possible "l'entesa a través de diàleg i de la democràcia".

Un editor francès li va proposar a Malet la història de 'Mandela i el general', basada en apunts periodístics i entrevistes que va fer l'escriptor i periodista britànic John Carlin a les acaballes de l'apartheid. "Tot el còmic és una conversa en present entre Carlin i el comandant Constand Viljoen", ha apuntat Malet, i aquesta es va alternant amb l'aparició de flashbacks. El llibre acaba amb la mort de Mandela i amb l'última part de la conversa entre els Carli i Viljoen.

'Mandela i el general' explica la història de Viljoen que era "un afrikaner (persona d'un poble de l'Àfrica del Sud, anomenat també 'bòer', format pels descendents dels pagesos procedents dels Països Baixos), convençut de la supremacia del blanc sobre el negre a Sud-àfrica i era un militar condecorat i retirat, una llegenda".

Malet ha explicat que quan Mandela va sortir de la presó, els defensors dels afrikaners i l'apartheid, com Viljoen, el veuen com "una amenaça i es formen cèl·lules paramilitars per matar-lo". El còmic narra com Mandela aconsegueix seduir a Viljoen perquè es tregui del cap la idea d'acabar amb ell i evitar les primeres eleccions, i l'acaba incloent al primer govern democràtic. Malet ha recordat que Mandela també el va convèncer perquè deixés les armes i fes un partit polític propi.

"L'apartheid a Sud-àfrica va ser perjudicial pels oprimits i pels opressors, sobretot els que van ser educats en la causa com a opressors i creien que allò era cert". El comandant ho exemplifica com ningú, ha dit Malet, perquè en un moment s'adona que tot allò pel qual havia lluitat era fals i arriba a la conclusió que Mandela "era un home d'honor i la persona adequada per presidir el país".

Malet ha assegurat que 'Mandela i el general' és un còmic sobre política i sobre polítics de molt alta volada. "Mandela solucionava les coses amb política i diàleg i amb un concepte molt inclusiu de tot", ha dit. Una reflexió que l'ha portat a parlar del procés polític que viu Catalunya. Ha afirmat que les situacions són molt diferents, però ha reconegut que al còmic hi ha importants aprenentatges sobre el diàleg. "L'apartheid intenta sotmetre una raça i els mataven i tractaven com animals i la diferència (amb el procés) és molt gran, però el còmic ensenya que és possible l'entesa a través del diàleg i de la democràcia, i trobar solucions, però falta talant democràtic per les dues bandes", ha afegit.

Raül Romeva

L'il·lustrador va visitar a Raül Romeva a la presó qui va poder llegir el còmic, com també ho han fet, ha explicat, la resta de presos independentistes. Amb ell va mantenir una llarga conversa sobre el còmic. Malet ha apuntat que es poden utilitzar moltes idees del còmic per explicar "posicionaments polítics d'uns i altres, quines tendències al diàlegs hi ha i qui ve d'un talant realment demòcrata i qui no".

Pel que fa les il·lustracions, ha explicat que no són molt realistes, sinó figuratives "amb un estil molt lliure". Ha indicat que és "un estil pràcticament de còmic independent, molt personal", amb el qual l'il·lustrador s'hi sent identificat i que "serveix per explicar la història". El condicionat que tenia el dibuixant era que Mandela i el comandant s'havien de reconèixer.

Còmics en català

Segons Malet, el còmic en català té "una maledicció perquè les distribuïdores no s'atreveixen i les editorials van amb por" i ha celebrat que Comanegra ho publiqui aquest març. "Era flagrant perquè com autor català, des del primer minut a les entrevistes que he donat a França i a Estats Units, em demanaven que vinculés la història de Mandela amb la realitat catalana i se sorprenien molt que no hi hagués" una edició catalana.

Ha explicat que des de l'Institut Ramon Llull i altres entitats es destinaran esforços per solucionar-ho. "Aquí hi havia una industria del còmic molt forta i va desaparèixer durant la dictadura". Ha lamentat que els còmics van passar a ser una cosa de segona i a ser vistos com pels nens. Una situació ben diferent a la d'Estats Units i altres països europeus com França. "Un autor de còmic a França té el mateix valor que un cineasta i un novel·lista i aquí no passa això".

També ha apuntat que el "poc mercat" de còmics que hi ha a Catalunya és en castellà i el lector s'ha acostumat a llegir en aquest idioma. "Hi ha molta feina a fer perquè hi ha hagut mala praxis i no s'ha treballat el tema i el lector és en castellà. Des de les institucions no s'ha fet el que s'havia de fer amb subvencions i s'ha mirat més per la literatura i no s'ha vist el còmic com a literatura i art". Així mateix, ha ressaltat que hi ha molts autors catalans de nivell internacional que a França els hi posen la catifa vermell i aquí són desconeguts.