Gibraltar és un escenari que va travessar fugaçment les pàgines de les novel·les d'Ian Fleming i alguna de John le Carré, però ara es converteix en protagonista "En el vientre de la roca", primera novel·la del periodista Jerónimo Andreu, amb la qual pretenia "revisar el cànon de la novel·la d'espies".

La idea de la novel·la se li va ocórrer a Andreu, avui en el gabinet de premsa del ministre de l'Interior, durant una visita al camp de Gibraltar, on a més, com a gadità, es va retrobar amb la seva terra.

"En aquell viatge havia d'entrevistar com a periodista a membres del govern gibraltareny perquè m'expliquessin les mesures contra el Brexit i, passejant pels carrers de Gibraltar, vaig pensar en la trama, perquè la 'roca' inspira moltes històries", explica Andreu.

Encara que no és la seva primera novel·la escrita, "En el vientre de la roca" és la seva primera publicada i el seu debut en la novel·la negra, assenyala mentre recorda que tradicionalment, Gibraltar ha estat un lloc de contraban, un paradís fiscal, un punt de trobada del crim organitzat, "tot ocult després de l'aparença tranquil·la dels seus carrers i els seus nombrosos comerços pels quals deambulen els turistes".

A banda d'en Fleming i Le Carré, "Gibraltar apareix en l'Ulisses de Joyce; Montero Glez té també una novel·la ambientada a Gibraltar, però "pocs saben que els dos actors James Bond més importants, Roger Moore i Sean Connery, es van casar a Gibraltar". Però en resum, "sempre ha estat un secundari, com un lloc exòtic en el succeeixen coses rares", reposa.

El "gran desconeixement" que hi ha a Espanya sobre la dinàmica gibraltarenya explica, segons Andreu, la seva escassa presència en la literatura espanyola.

"Les transaccions financeres i el rentat de diners succeeixen en un món ocult que conviu amb un lloc pacífic i conservador", assenyala l'autor.

La trama d'"En el vientre de la roca" (Salamandra) s'inicia amb la desaparició de Pippa Hampton, filla d'un alt càrrec del Foreign Office, que s'esfuma després de creuar la frontera que separa Gibraltar de La Línia.

Abans que el cas es converteixi en un escàndol, l'Honorable Chief Minister Marc Parody recorre a Joseph Sanchez, un antic agent del seu servei de protecció personal, que portarà les seves indagacions pels carrers gibraltarenyes, per les que pul·lulen vells espies, comerciants de joies sefardites i vídues de lladres llegendaris; i a l'altra banda del penyal els seus contactes no són de millor índole: policies corruptes, xaperos, pedòfils i venedors de loteria il·legal.

En aquesta novel·la l'autor va voler deliberadament que Joseph Sánchez fora "sintètic, que no transmetés molt, com una roca, impenetrable, i només es descriu a partir del que diuen altres".

El triangle delictiu es completa amb un tercer vèrtex, Marbella, on una cruenta guerra de clans de la màfia irlandesa dóna una nova dimensió a la seva investigació: "màfies irlandesa, russa, italiana, a la Costa de Sol tens totes les varietats criminals internacionals".

"Amb aquesta història m'interessava revisar el cànon de la novel·la d'espies clàssica, i el millor enclavament era un lloc amb aquesta peculiaritat, una zona quinqui que a mi m'agrada, en la que hi ha secrets", subratlla Andreu, que té intenció d'escriure dos o tres novel·les amb el seu protagonista.

De fet, aquesta intenció ja estava en la decisió que "la primera novel·la no fos massa intensa sobre revelació de dades del protagonista, pensant en expoxar-lo en dos o tres novel·les, però té molts conflictes interns, per la seva vida i la seva sexualitat".

L'arrencada de la novel·la a la frontera és, confessa Andreu, "un homenatge a 'L'espia que va sorgir del fred', com si fos una actualització d'aquesta novel·la negra clàssica".

L'ús de la tercera persona confereix a la novel·la una visió més cinematogràfica, assegura el periodista, qui veu "enormes possibilitats audiovisuals" al seu llibre, "ideal per a una coproducció angloespanyola".