14 de febrer de 2019
14.02.2019

Una lectura incòmode, però necessària

Cristina Morales explora el feminisme i el tracte social a les persones amb discapacitat a la 'Lectura fácil', darrer Premi Herralde de novel·la

14.02.2019 | 19:58
L'autora granadina Cristina Morales

En un dels seus locals a Barcelona, la llibreria La Central inclou una selecció de novetats reunides sota l'epígraf Punk en femení. Un aparador de novetats amb la reivindicació de gènere com a nexe comú i on, en un lateral superior privilegiat, figura una de les revolucions literàries sorgides recentment de la factoria Anagrama: Lectura fácil.

Amb la marca que l'acredita com a recent Premi Herralde de novel·la dominant la portada, el llibre de la granadina Cristina Morales (1985) ha arribat com un tsunami a les llibreries, ha arrasat convencions preestablertes i plantejat temes i situacions fins ara poc o nul·lament explorades en la literatura contemporània en castellà.

La base de la novel·la ja és, en si mateixa, tota una declaració d'intencions. Marga, Nati, Àngels i Patricia son quatre dones a la frontera entre la joventut i la mitjana edat. Són família, cadascuna d'elles té un tipus i un grau diferent de discapacitat més o menys severa i comparteixen un pis tutelat al barri de la Barceloneta. I el més important: elles i les seves veus narratives porten el pes d'una història en què, en una paradoxa cruel, per les tutories sobreprotectores, tenen ben poca cosa a dir i a decidir sobre com evolucionarà.

Una reflexió més que necessària

Amb un puny ferm i un estil descarat i personalíssim, Cristina Morales ha aconseguit amb aquest llibre unir en una sola forma ficció i manifest. Ficció per la banda d'una trama amb un interès creixent i indiscutible a mesura que avancen les pàgines i manifest pel cantó d'un contingut polític i social més que evident i que, màgicament, esquiva els territoris pantanosos del pamflet.

Les quatre veus de les protagonistes –que marquen el to dels capítols narrats des del seu punt de vista– serveixen a l'autora per alternar entre diferents registres i, al mateix temps, modular el ritme i el to de la novel·la que va des de la ironia amarga fins a la crítica més dura i incendiària.

Una crítica que dispara en dues direccions molt definides com són la reivindicació feminista que sobrevola el conjunt del relat i, principalment, el paternalisme i la naturalesa dels discursos inclusius vers les persones amb algun tipus de discapacitat.

La crítica constant fa que, creant una ironia evident amb el títol -encara que Lectura fácil també faci referència a un tipus d'escriptura enfocada a persones amb problemes de comprensió-, alguns dels passatges d'aquesta novel·la siguin més que, no pas un cop de puny a l'estómac del lector, una bufetada d'aquelles que criden a la reacció.

Cant a la llibertat

Camuflat sota una capa que es va deste-nyint a cada capítol que passa, un altre dels grans temes del llibre és la llibertat individual. Inicialment de forma insinuada en les opinions d'una de les dones i finalment de forma explícita en una de les trames que protagonitza una altra, l'obra de Morales és un crit a tallar tots els condicionants que coarten la lliure elecció per alt que sigui el preu a pagar per fer-ho. Resulta il·lustrativa la trama d'una de les inquilines del pis tutelat per escapar-ne i ocupar un bloc deshabitat per gaudir a plena voluntat de la vida i explorar la sexualitat sense traves.

De plena actualitat

Tot plegat ens condueix a un altre dels elements que fan d'aquest llibre una obra que estripa per la part de dalt el nivell mitjà de la secció de novetats de les llibreries. I és que més enllà de la seva vàlua literària, Lectura fácil també és un llibre molt actual.

El gruix de l'acció es desenvolupa en la Barcelona de l'estiu del 2018, una elecció que dona via lliure a l'autora per repartir clatellades amunt i avall i d'esquerra a dreta. Des de la gestió municipal d'Ada Colau fins als ateneus llibertaris passant pels serveis socials i els tallers de dansa integrada, tothom rep la seva part.

Aquest caràcter s'afegeix també al testimoni de com ha evolucionat el tracte a les persones amb discapacitats en els darrers anys -malgrat les encara mancances vigents que denuncia- i, sobretot, contraposant la desídia del món rural representat en una Arcuelamora fictícia assimilable a tants i tants municipis a l'excessiva institucionalització encarnada en la capital catalana.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook