El 6 d'agost de 2007 Lluís Maria Xirinacs va sortir de Barcelona i va pujar a la muntanya per morir-hi sol. 'Sis nits d'agost' (Edicions de 1984) de Jordi Lara és la història d'aquella anomenada "mort volguda" de Xirinacs, un llibre que narra a través dels ulls d'un escriptor com va ser preparada aquella mort i com va afectar tantes persones. La mort, com ha explicat el seu autor, és el tema central de la novel·la i n'hi ha altres que se'n desprenen com el compromís amb el col·lectiu i la llibertat individual. "Em va fascinar la imatge d'un home sol sota la pluja esperant per morir-se enmig d'un camp", ha declarat.

"Quan ell va morir, pujant a una muntanya i va seure al mig d'un pla de pastura esperant la mort, no hi va haver cap auto violència i estem parlant d'una mort que va ser legalment qualificada de mort natural". Segons l'escriptor, Xirinacs "no encaixava en cap model del suïcida, no tenia cap patologia mental greu, no es podia sentir sol perquè tenia una colla de deixebles, no es podia sentir buit de sentit, sinó que la seva vida tenia molt, ni tampoc havia patit cap tragèdia personal recent. Això va fer que fos encara més misteriosa la seva mort", ha afegit.

L'escriptor va intentar esbrinar perquè va voler morir d'aquella manera. "Com parlem de literatura, aquesta planteja preguntes però respostes, poques". Ha admès que el llibre no dona una resposta o en dona moltes o convida a que cada lector pugui trobar la seva pròpia resposta a perquè va morir Xirinacs. A partir d'aquesta mort, Lara vol fer reflexionar també el lector de la seva pròpia mort. Una mort que es pot "esperar amb els braços creuats o activament com Xirinacs que va anar a buscar la mort".

La mort és el tema central de la novel·la i n'hi ha altres que se'n desprenen com el compromís amb el col·lectiu i la llibertat individual, "ell es va donar molt als altres i va destinar part del seu potencial als altres, en un moment durant la lluita antifranquista o quan va posar de relleu la necessitat de separar Església i Estat".

Lara ha explicat que Xirinacs va apuntar raons diverses, de tipus religiós, nacional, de comunió amb la natura i de tipus místic. Però com ha apuntat l'escriptor aquestes mateixes raons per morir també podrien ser raons de vida. En aquest sentit, l'autor ha dit que el llibre furga en aquesta "absurditat necessària en el fet de morir. Té una part d'absurd perquè tenim una tendència a la passió per la vida i a la supervivència".

Com ha relatat Lara, no és un llibre biogràfic sobre Xirinacs, tot i que permet descobrir la seva figura. Tampoc és un llibre de reivindicació nacional, i n'hi apareixen altres temes com el místic, filosòfic i religiós. De fet, l'escriptor creu que Xirinacs perdurarà en el futur com a filòsof pel relleu de la seva obra.

Lara ha explicat que aquesta mort "tenia altres oportunitats literàries que demanaven a crits ser una novel·la i no un llibre periodístic". Ha apuntat que la història d'aquesta mort té "molts interrogants oberts i hi ha una part d'investigació important del llibre, perquè va pujar i amb qui va pujar, al voltant del seu cos hi van trobar elements que no hi havia de ser". Lara no ha volgut novel·lar una realitat ni abocar ficció gratuïta.

L'autor

Jordi Lara (Vic, 1968) ha publicat a Edicions de 1984 'Papallones i roelles', 'Una màquina d'espavilar ocells de nit' i 'Mística conilla' (Premi Crítica Serra d'Or de Narració 2017). El 2012 va escriure i dirigir el llargmetratge de ficció 'Ventre blanc'.