25 de març de 2019
25.03.2019

EXPOSICIÓ 40 ANYS REGIÓ7 | PUIGCERDÀ


Per què ho vas fer, Xirinacs?

Jordi Lara indaga en la mort de l'activista i filòsof Lluís Maria Xirinacs al relat novel·lístic 'Sis nits d'agost'

25.03.2019 | 12:39
Jordi Lara, a la terrassa interior de la Llibreria Laie, de Barcelona

Jordi Lara (Vic, 1968) no va conèixer ni va veure mai Lluís Maria Xirinacs però l'atzar va voler que l'escriptor osonenc estigués estiuejant a Ribes de Freser l'11 d'agost del 2007, quan es va saber que s'havia trobat el cos inert de l'activista i filòsof a un centenar de metres d'un camí en el paratge de Can Pegot, al terme municipal d'Ogassa (Ripollès). «M'hi vaig apropar, per curiositat, i crec que des d'aleshores vaig arrossegar la imatge d'aquell home que va pujar a la muntanya a esperar la mort», explica l'autor d'Una màquina d'espavilar ocells de nit. La recerca sobre els motius d'aquell acte articula Sis nits d'agost (Edicions de 1984), un relat novel·lesc amb personatges i dades reals sobre els motius que van dur l'admirat i polèmic Xirinacs a voler desaparèixer d'aquest món.

«Les raons per les quals podem especular que es va treure la vida són intercanviables: també podrien ser raons per viure», indica Lara, que obre el llibre amb els preparatius del 6 d'agost: en el seu 75è aniversari –que és també la data en què l'Església catòlica celebra la transfiguració de Crist–, Xirinacs va sortir de Barcelona en un cotxe que conduïa el metge Joan Parés –«un home molt posat en el tema de l'eutanàsia»– amb destí al Ripollès. Arribats a un punt sota la serra de Sant Amanç, es van acomiadar sense gaires compliments. Sis dies després, van trobar mort Xirinacs.

Per què es va trigar gairebé una setmana a localitzar el cadàver? A l'agost, el Ripollès és una zona molt transitada pels turistes. «Xirinacs ho va preparar tot molt escrupolosament», apunta Lara: «Va deixar de menjar, tampoc va prendre les pastilles, portava el DNI a sobre i va deixar dues notes. Però va estar plovent durant tres dies. Fins i tot, un d'ells va ser el segon més plujós de l'any a la zona. I això va fer que ningú el pogués trobar, ni tan sols les bèsties que se l'haurien pogut cruspir, els teixos, les fagines, els senglars, les àguiles... Quan el van veure, només presentava quatre escarabats necròfags als llavis, i prou».

Referent de la lluita antifranquista, Xirinacs va esdevenir un personatge polèmic en el panorama de la Transició i la democràcia. Les seves conviccions el van dur a la presó i, també, a fer unes declaracions comprensives amb ETA que li van comportar moltes crítiques. Més enllà de tot aquest soroll, però, també va elaborar una doctrina filosòfica -el globàlium- per explicar el món i entendre la realitat. I als 75 anys, va decidir morir. Per què?

«Xirinacs no es va infligir violència a si mateix; legalment, va ser una mort natural», comenta Lara. Xirinacs es va estirar a terra i va practicar la respiració holotròpica, una tècnica que porta a un estat de coma autoinduït. «Durant quaranta-vuit hores, continues vivint però estàs inconscient», un període durant el qual no el van trobar ni boletaires ni excursionistes. L'11 d'agost, Xirinacs ja era mort.

Els perquès de tot plegat

En el desè aniversari del traspàs de Xirinacs, Lara va pujar al lloc on va morir però no hi havia cap celebració preparada. Res. A l'inrevés del que havia passat una dècada abans. En aquelles dates, el vigatà ja tenia molt avançat el llibre en el qual «furgo en tots els sentits possibles que Xirinacs va voler donar a la seva mort» i on «em pregunto per les raons que el van dur a prendre tal decisió: de tipus religiós, nacional, de comunió amb la natura, de reivindicació dels pobles oprimits. Potser la raó veritable no la va dir perquè no la sabia».

Sis nits d'agost «no és una biografia ni un llibre de reivindicació nacional», avisa Lara, que opina que «el Xirinacs que perdurarà és el filosòfic. He fet un treball d'investigació important perquè hi ha uns quants interrogants oberts: per què va pujar allà dalt i amb qui; per què tenia al costat coses que no hi havien de ser; abans que el trobés un boletaire de Sant Joan de les Abadesses, va anar a algun lloc, va parlar amb algú?».

Lara afegeix que «Xirinacs no encaixava en cap dels models del suïcida: la seva vida no estava buida de sentit, no havia patit una tragèdia recent, no tenia una patologia mental. Tot això fa molt més misteriosa la seva mort». L'activista i filòsof, anota l'escriptor, «era una persona compromesa amb els altres», i va escriure dues notes per tal que fossin trobades després de la seva mort: «La que ha fet més fortuna mediàtica és la titulada Acte de Sobirania, on es va declarar lliure i sobirà respecte dels estats ocupants dels Països Catalans, d'aquesta manera es reivindicava a si mateix com a individu; i una nota on demanava que el deixessin morir com una bestiola a la natura».

Després de l'11 d'agost del 2007, «es va assegurar que la mort de Xirinacs era una victòria o una derrota, segons si ho deia l'independentisme o els antiindependentistes, i també es va presentar com la culminació de la bogeria d'un fanàtic. Amb tot això, però, jo no en tenia prou», explica Lara. En tot cas, l'autor creu que Xirinacs va fer un darrer servei: «A través de la seva mort, ens fa reflexionar sobre la nostra i ens pregunta si exercim prou la llibertat».

«Deia que el poble està adormit, trinxat, però algun dia es despertarà»

Uf!», exclama Jordi Lara quan entoma una pregunta previsible: «què pensaria Xirinacs de la situació actual de Catalu-nya?». Segons l'autor vigatà, «ell deia que el poble està adormit, i que serà trinxat, però algun dia es despertarà». Cronològicament parlant, «la mort de Xirinacs es va anticipar al procés català, i per a molta gent això no és casual». En el món independentista, «hi ha gent que creu que, vist des del present, l'acte pòstum del filòsof té un sentit que va més enllà de la mort en si mateixa, es considera que és una ofrena». Jordi Lara avisa, però, que «la meva voluntat no va ser escriure un llibre sobre el Xirinacs de la Transició, sinó fer tota una altra cosa, a través d'un personatge que tenia moltes capes». Traçant el dibuix més precís d'una figura tan polièdrica, Lara reconeix que «allò que més em commou de Xirinacs és la fe que tenia en l'ésser humà, creia que tots junts ens en podem sortir. Llest com era, no va caure mai en el nihilisme i creia que el pensament ens podia salvar». Sis nits d'agost no vol donar respostes sinó ajudar el lector a formular les seves, indica l'autor de Mística conilla. En tot cas, el misteri i la fascinació continuen intactes.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook