22 de maig de 2019
22.05.2019

Kehlmann s'endinsa en la Guerra dels 30 Anys de la mà del pícar Tyll

L'autor alemany presenta una biografia novel·lada d'un personatge llegendari de la tradició cultural germànica

22.05.2019 | 20:40
L'escriptor alemany Daniel Kehlmann

Després del superèxit "La medición del mundo", traduït a més de 40 idiomes, l'escriptor alemany Daniel Kehlmann viatja al segle XVII amb "Tyll", una novel·la protagonitzada per un pícar bufó, que li ha servit per "mostrar la tragèdia de la Guerra dels Trenta Anys, que va desolar Europa".

Kehlmann fa un pas més enllà al gènere de la novel·la històrica amb "Tyll", una biografia novel·lada d'un personatge llegendari de la tradició cultural germànica que es remunta al final de l'Edat Mitjana.

L'autor estableix un joc literari entre la col·lecció d'anècdotes sobre les entremaliadures de Till Eulenspiegel, editada per primera vegada a Estrasburg en 1510 com obra d'autor anònim, i un personatge històric documentat, un bufó cèlebre pel seu enginy, nascut a 1350 a Mölln.

En la seva novel·la, Kehlmann situa diversos segles després aquest bufó, "divertit, però malvat, gairebé un sociòpata", subratlla l'autor en una entrevista concedida a Efe.

Confessa Daniel Kehlmann que la seva intenció inicial no era escriure sobre Tyll sinó fer una novel·la sobre la Guerra dels Trenta Anys, que va ocupar a tota una generació i va deixar molts morts.

"La meva intenció era escriure una novel·la coral amb diversos personatges i històries entrellaçades i va ser així com vaig donar amb la imatge d'un bufó, que servia per viatjar d'un a un altre en uns anys previs a la Il·lustració".

Encara que un període de guerra no ofereix per endavant el millor escenari per a un personatge bufó, Kehlmann va pensar que "la societat de l'Europa del segle XVII era summament estàtica, les classes socials no es barrejaven, gairebé ningú viatjava, la noblesa no es barrejava amb els pagesos, ni la gent de la ciutat amb la del camp, i els únics que es movien eren els artistes viatjants, com bufons o joglars".
A més, aquests artistes "actuaven tant a la cort del rei com a la plaça del poble".

Endinsar-se en la dura Guerra dels Trenta Anys, en la que es va veure involucrada gran part d'Europa, va permetre a Kehlmann "estudiar la història d'aquella època que va ser gairebé com una graduació en Història".

La Pau de Westfàlia és l'eix central de l'últim capítol de la novel·la, enfocat en les negociacions de la pau que van durar cinc anys.

"En aquestes llargues converses es va fundar la diplomàcia europea i va ser gairebé un miracle que acabés aquella guerra a través d'unes negociacions complexíssimes que sempre van ser bilaterals, ja que mai es van asseure tots en una mateixa taula, ja que els catòlics no es podien ajuntar amb els protestants".

Encara que va ser una "guerra desastrosa" per a la humanitat, el fet d'haver aconseguit la pau va ser "un senyal per a l'esperança".

Kehlmann no va voler mai no escriure una novel·la en clau d'actualitat, però finalment va succeir: "Quan vaig començar a escriure va començar el conflicte a Síria, que podria tenir paral·lelismes amb la Guerra dels Trenta Anys, hi havia un auge dels nacionalismes a Europa, corrents de rebuig al diferent, el món se n'anava acostant cada vegada més a la trama de la meva novel·la".
Preguntat pel paper de la cultura en la resolució dels conflictes, Kehlmann es mostra "pessimista", però reconeix que "les èpoques fosques són bons temps per a l'art i per als artistes, floreix la cultura, si aconsegueixen sobreviure, doncs hi ha ocasions en les que, com en el cas de Lorca, no succeeix".

El seu protagonista era "un mestre en escapar-se del perill", i potser per això sigui "un personatge esperançador".

Aquest escapisme porta Tyll a conèixer un elenc de personatges fascinants, com un jove escriptor que desitja descobrir com és realment la guerra, un botxí melancòlic, un ase que parla, un metge poeta, un jesuïta fanàtic, un savi que va falsificar els resultats dels els seus experiments científics i els reis de Bohèmia exiliats Frederic V i Isabel d'Estuard, els errors dels quals van deslligar la guerra.

Daniel Kehlmann, que ja va participar en el guió de la versió cinematogràfica del "mesurament del món", assegura que hi ha possibilitats d'adaptar la seva última novel·la, "encara que no sabem si es portarà al cinema o a la televisió".

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook