Márkaris: «Les xarxes socials porten el discurs polític a l'altura del betum»

En una trobada amb periodistes, el creador del comissari Kostas Jaritos ha considerat aquest dijous a Barcelona que, no obstant això, encara no es pot sentenciar com acabarà afectant el dia a dia la irrupció massiva d'internet a tot el món.

"Alguns diuen que es pot crear tot un moviment. Igual sí, però també serveix per al blanqueig de capitals o per introduir idees d'extrema dreta. És una eina que es pot utilitzar d'una manera o una altra, però el que sí ha ocorregut és que ha portat el discurs polític molt cap a baix i això ho aprofita l'extrema dreta per fer mal", ha assenyalat.

A la vegada, s'ha mostrat molt crític amb el fet que els polítics ara, "més que discursos facin eslògans".

Publicada en castellà i català per Tusquets, a "Universitat per a assassins" Jaritos haurà d'investigar l'assassinat d'un influent polític, antic professor universitari de Dret, que apareix mort al seu pis, segons sembla després d'haver ingerit un pastís enverinat lliurat per un desconegut.

El novel·lista, a més, mostra com el seu comissari pot arribar a ascendir en l'escalafó policial d'Atenes en quedar vacant la plaça que deixarà el director Guikas per la seva jubilació.

Malgrat això, ha deixat clar que Jaritos - el policia casat amb la tradicional Adrianí i que només llegeix diccionaris - no està temptat pel poder.

"Està en procés d'assolir un ascens, que no se si ocorrerà, encara que jo crec que s'ho mereix, però hi ha polítics que no ho veuen tan clar i igual ho obstaculitzen", explica.

Petros Márkaris ha confessat que per iniciar una nova història sempre necessita enfurir-se per alguna cosa i fa un temps el que li va causar una ràbia terrible va ser conèixer allò que els seus amics acadèmics li explicaven de la "situació dificilíssima per la qual passa el món universitari grec".

En aquest punt, ha asseverat que molts professors agafen baixes temporals per "convertir-se en polítics, uns perquè volen tenir una cartera ministerial i d'altres perquè volen convertir-se en celebritats públiques, sabent que quan acabin les seves carreres podran tornar a la universitat per la porta del darrere".

Mentre estan fora, els seus sous no es destinen a substituts i la conseqüència, segons Márkaris, és que "els estudiants poden quedar-se sense professors i classes, cosa que és inacceptable en un país que a causa de la crisi ja s'ho passa molt malament".

La novel·la, ha subratllat, l'ha fet "molt feliç, perquè ha provocat que al món acadèmic ara la meitat del col·lectiu de professors" l'odiï i l'altra meitat l'adori.

Una altra problemàtica és que molts professors - que ha denominat de la Generació de la Politècnica, dels anys setanta - estan en procés de jubilació, però "no hi ha suficients mitjans per contractar-ne d'altres".

Ha posat com a exemple que ell mateix va impartir fa un temps un curs sobre el "Faust" de Goethe i al principi hi havia 80 estudiants, però va acabar amb 800 perquè "els joves estan assedegats per aprendre però la Universitat no pot cobrir les baixes de professors per manca de mitjans".

Per a l'escriptor, això és un retrat de la Grècia d'avui: "Jo, que no soc acadèmic, vaig fer aquesta feina, mentre que els que són acadèmics no poden fer-la", recalca.

Molt crític amb l'actual govern del seu país perquè "va cometre al principi del mandat errors colossals" i europeista convençut, ha argumentat que el problema de la Unió Europea és que "va ser creada partint del mercat comú amb una única visió econòmica i de les finances, però sense instruments polítics".

També, ha reflexionat sobre els moviments d'extrema dreta al Vell Continent i els ha atribuït, en part, a la "desesperació" de moltes persones per la crisi econòmica des de fa anys. "Ningú que estigui en una situació desesperada pot pensar de manera clara", ha postil·lat.

Preguntat per si el seu últim empipament ha donat fruits literaris, ha dit que sí i ha revelat que ja té una altra novel·la, encara que només ha volgut avançar el seu títol, "L'edat de la hipocresia".