11 de juny de 2019
11.06.2019

Lepoldo Pomés: «Mirar és el més important de tot i cada vegada m'agrada més»

El fotògraf presenta el llibre «No era pecat» sobre els seus records i vivències

11.06.2019 | 13:03
El fotògraf Leopoldo Pomés

"Mirar per mi és el més important de tot". El fotògraf Leopoldo Pomés ha destacat la importància que té la mirada no només en el seu treball, sinó en el seu dia a dia. De fet, ha assegurat que no ha pogut mai deixar de mirar i que cada vegada li agrada més. "No paro de mirar, no és que m'ho proposi, es que és així". Pomés ha fet aquestes reflexions a la presentació 'No era pecat' (Edicions 62) sobre els seus records i les seves vivències. Ha admès que és difícil dir quina és la millor fotografia per a ell que ha fet durant la seva trajectòria, però n'ha citat una: la de Núria Closas, "que és una fotografia molt important. Quan la vaig tenir al davant i vaig prémer el botó tal com hi havia la llum, vaig notar que estava fent una cosa important i vaig notar una emoció especial i quan la vaig revelar encara més". El llibre en castellà 'no era pecado' el publica Tusquets Editores.

Pomés ha assegurat que amb els pas dels anys encara li agrada més mirar. "Com més passa el temps, més m'agrada mirar, però és que és una cosa que realment no la forço", ha ressaltat. En aquest context, ha presentat com un dels millors plaers que hi ha, revelar fotografies i treballar al laboratori de revelatge. "No hi ha cap artista que tingui aquesta cosa que té el fotògraf quan treballa en un laboratori i amplia una foto". Ha ressaltat que no té res en contra de la fotografia digital, però ha admès que s'ha perdut, per exemple, el poder revelar fotografies.

El fotògraf ha conegut desenes de personatges de tot el món i ha viscut amb ells diverses anècdotes recollides, algunes d'elles, al llibre 'No era pecat'. En aquestes pàgines, Pomés narra des dels capricis d'una actriu que protagonitzava el famós anunci de les Bombolles com "la barra" que va tenir un pintor català en entrar a l'estudi de Picasso. Pomés recorda els àpats i les converses amb arquitectes, empresaris, intel·lectuals i artistes de la Barcelona dels anys 60 fins als 90. S'endinsa en les experiències més transcendents de la seva infantesa i adolescència, la descoberta del sexe i parla de gairebé totes les dones de la seva vida.

Sobre les fotografies, per exemple, que li va fer a Julio Cortázar, ha explicat que era "un personatge especial" i "tenia alguna cosa de nen gran". Ha recordat que van quedar per fer-li una fotografia. "M'impressionaven les mans i la figura d'ell i el volia seure davant d'una taula blanca". Pomés va fer set o vuit fotografies i quan li va dir que havia acabat, Cortázar va agafar una altra càmera i li va començar a tirar fotos "com un boig".

Gwyneth Paltrow i Pierce Brosnan

Al llibre narra que "la pitjor experiència" amb un personatge famós va ser amb l'actriu Gwyneth Paltrow per l'espot de Freixenet, on van haver de tractar amb molts intermediaris. Pomés ha recordat que després de rodar la primera presa, el fotògraf va mirar el resultat i li va oferir a l'actriu veure la imatge rodada i li va contestar en espanyol: "No, podria vomitar". "Així, d'aquesta forma tan simpàtica, va començar el rodatge", ha escrit Pomés al llibre. "Va ser molt desagradable", ha afirmat. Pomés ha comparat aquest cas amb Gwyneth Paltrow amb l'experiència amb l'actor Pierce Brosnan que va "ser una delícia".

Quan se li ha preguntat per quina és la millor fotografia que considera que ha fet durant la seva trajectòria, després de pensar-s'ho dos segons ha respost: la de Núria Closas, "que és una fotografia molt important. Quan la vaig tenir al davant i vaig prémer el botó tal com hi havia la llum, vaig notar que estava fent una cosa important i vaig notar una emoció especial i quan la vaig revelar encara més".

Trajectòria

Pomés va néixer a Barcelona el 1931. Fotògraf autodidacte, el 1955 va fer la seva primera exposició, a les Galerías Layetanas de Barcelona, i va obtenir el reconeixement dels membres de Dau al Set. El 1958, arran de la seva participació en l'Anuari de la Fotografía Española, va aconseguir el reconeixement internacional. A poc a poc, però, es va decantar cap a la producció audiovisual en publicitat, i el 1961 va fundar Studio Pomés. El seus treballs com a creatiu i fotògraf publicitari, amb anuncis tan coneguts com els de la dona a cavall del brandi Terry o els de les bombolles Freixenet, que va obtenir el Primer Premi de Publicitat a la Biennal de Venècia i al Festival de Cannes, van causar un fort impacte social. Va dirigir, juntament amb Víctor Sagi, l'espectacle de l'obertura de la Copa Mundial de Futbol del 1982 i va participar en la creació de la campanya d'imatge de la candidatura de Barcelona per a l'organització dels Jocs Olímpics del 1992. Ha estat guardonat amb la Medalla d'Or al Mèrit Artístic de l'Ajuntament de Barcelona, el Premi d'Arts Plàstiques de la Generalitat de Catalunya el 1998 i amb la Creu de Sant Jordi el 1999. El 2018 va rebre el Premio Nacional de Fotografía.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook