Acabo de llegir Liliana i no entenc com he pogut viure tants anys, llegint, sense haver-me topat abans amb aquesta obra magna escrita en vers. L'editorial ING posa a les mans del lector una edició molt acurada amb aparença de facsímil, actualitzada de manera impecable per Teresa Duran, que, tot respectant l'original, adapta el text a les normes ortogràfiques actuals i a un lèxic més proper. Quant al vers, afirma en el pròleg, s'ha preferit mantenir el ritme a una mètrica estricta. Dit això, Liliana ens dona la possibilitat d'accedir a l'obra més madura i reconeguda d'Apel·les Mestres, un artista total: poeta, il·lustrador, dramaturg, traductor, músic... Editada el 1907, fou adaptada al teatre quatre anys després, i considerada emblemàtica del modernisme, amb influències del romanticisme.
M'ha recordat Somni d'una nit d'estiu de William Shakespeare, i m'ha colpit el ritme, l'acció i sobretot la seva intensitat narrativa. Parteix de l'amenaça de l'home envers la natura. Els gnoms prometen defensar-la, però ben aviat troben diamants, es deixen endur per la cobdícia i traeixen el tracte. Només tres gnoms -Flok, Mik i Puk-, els vertaders protagonistes, es mantindran fidels a una missió que trontolla de nou amb l'aparició de Liliana, una dona d'aigua.
Liliana tracta, a manera de faula, la relació de l'home i l'entorn, però sobretot la contradictòria condició humana, la dicotomia entre bondat i maldat, un tema sempre vigent i universal. Per la forma i la solemnitat del text, semblaria que queda lluny del lector d'avui; per allò que s'hi cou, per l'acció, pel ritme, per l'oralitat i per la intensitat, queda ben a prop. Jo en recomano fervorosament la lectura. No podem seguir endavant desconeixent una obra cabdal en la història de la nostra literatura. I especialment en recomano la lectura en veu alta. La fragmentació en capítols breus i la intensitat, de ben segur, ens faran passar estones inoblidables.
«Liliana: poema»
D'interès general.
Escriptor/a: MESTRES, Apel·les.
Editorial: ING.
