L'escriptor i periodista Xavier Moret ha llançat 'Formentera Blues' (Empúries), una nova entrega de les aventures del detectiu Max Riera, on repassa els anys hippies, i assegura que les societats occidentals "són les més gastades" perquè tenen el futur preestablert.
La cinquena novel·la de la saga és un relat marcat per la "nostàlgia generacional", que porta Riera i el seu còmplice, el periodista Roc Durán, a Formentera per descobrir a qui pertanyen els ossos que un magnat barceloní descobreix durant unes reformes en la seva nova finca.
Moret creu que el hippisme ha estat l'arrel de molts dels moviments alternatius actuals, un inconformisme típic de les societats occidentals més avançades cerquen maneres alternatives de viure per fugir del model de vida que han creat: "A Àfrica encara estan lluitant contra la pobresa".
Els efectes del hippisme
Sobre l'estat actual del moviment hippie, Moret apunta al fet que el moviment mai va voler fer-se amb el comandament i que només ha triomfat en llocs determinats --com Christiania (Dinamarca)--, on s'han construït comunes i societats que "procuren viure al marge del poder".
L'escriptor reconeix que, sense triomfar, la cultura hippie ha marcat la societat amb una influència que encara perdura en la manera de vestir, de viure, de tractar-se i de viatjar.
El mite del viatge
Apassionat dels viatges, Moret es va llançar a conèixer el món durant el franquisme, en uns anys en els quals el viatge estava "molt mitificat" i les destinacions orientals --el Nepal, l'Afganistan o l'Índia-- eren alguns dels llocs favorits de la cultura hippie.
L'autor va tornar a Katmandú (el Nepal) passats 30 anys des de la primera visita, i es va trobar amb una ciutat gran i contaminada: "Amb el temps els paradisos desil·lusionen, els tens molt mitificats".
Així mateix, Moret s'ha mostrat convençut que encara existeixen paradisos, espais poc segurs on no ha arribat el turisme de masses: "Al costat dels quals es creu un paradís, sempre hi ha d'altres que també ho són i que no s'han descobert"
A favor del turisme
L'escriptor ha negat que existeixi una "forma correcta" de viatjar, però assegura que mai s'apuntaria a un viatge organitzat i en grup, encara que reconeix que si no existís aquest model, molta gent evitaria sortir de casa.
Per tant, Moret ha reconegut estar "a favor del turisme" i defensa el dret a viatjar de qualsevol persona, però alerta que el turisme de masses indueix a la desconnexió de la realitat i desproveeix el viatge del seu sentit.
I és que viatjar, a més de trencar amb la monotonia significa per a aquest autor aprendre coses d'altres individus i cultures, però també d'un mateix, un ritual iniciàtic per "evitar quedar-se viciat amb la vida de sempre".
Reivindicar el periodisme d'investigació
Encara que l'autor nega que sigui un assaig, la nova obra de Moret arriba carregada de crítica social, sobretot amb el periodisme, i l'escriptor considera que en els últims anys, els directors dels mitjans de comunicació s'han convertit en caps de personal".
Coneixedor de l'ofici --va treballar a 'El País', 'La Vangurdia' i TV3, entre d'altres--, Moret ha instat la premsa escrita a apostar pel periodisme d'investigació i considera que el futur dels periòdics radica a informar de notícies diferents als mitjans de comunicació més immediats.
